«L'atenció a la depressió es pot enfortir molt amb eHealth»

 

A Catalunya, tres de cada deu persones ateses als centres d'atenció primària (CAP) tenen un trastorn mental, depressió en la majoria dels casos. Aquesta malaltia representa un problema de salut important, ja que mostra una alta prevalença, repercuteix en la qualitat de vida de la persona i té un impacte fonamental sobre el seu benestar i els seus entorns familiar i laboral. En aquest sentit, Aïna Fuster, tècnica de recerca a la Unitat de Recerca i Innovació de l'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central, està desenvolupant un model d'atenció a l'episodi depressiu lleu o moderat des de l'atenció primària amb l'objectiu d'identificar eines de salut digital que permetin fer un abordatge integral de l'episodi depressiu en el context de l'atenció primària (AP) de Catalunya. L'elaboració d'aquest model forma part del doctorat que Fuster fa en salut digital a la UOC.

A més, fa poc ha estat la guanyadora del primer premi InnoBages, que atorga el Consell Comarcal del Bages per promoure la divulgació científica a través de les xarxes socials, per un fil de Twitter en què difonia, precisament, aquest projecte.

 

A Catalunya, tres de cada deu persones ateses als centres d'atenció primària (CAP) tenen un trastorn mental, depressió en la majoria dels casos. Aquesta malaltia representa un problema de salut important, ja que mostra una alta prevalença, repercuteix en la qualitat de vida de la persona i té un impacte fonamental sobre el seu benestar i els seus entorns familiar i laboral. En aquest sentit, Aïna Fuster, tècnica de recerca a la Unitat de Recerca i Innovació de l'Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central, està desenvolupant un model d'atenció a l'episodi depressiu lleu o moderat des de l'atenció primària amb l'objectiu d'identificar eines de salut digital que permetin fer un abordatge integral de l'episodi depressiu en el context de l'atenció primària (AP) de Catalunya. L'elaboració d'aquest model forma part del doctorat que Fuster fa en salut digital a la UOC.

A més, fa poc ha estat la guanyadora del primer premi InnoBages, que atorga el Consell Comarcal del Bages per promoure la divulgació científica a través de les xarxes socials, per un fil de Twitter en què difonia, precisament, aquest projecte.

La salut mental és una assignatura pendent no només del sistema, sinó també de la humanitat. És bastant usual que aquesta patologia s'abordi des de l'atenció primària, motiu pel qual hem analitzat les visites que hi ha hagut des del 2017 al 2022 relacionades amb aquest trastorn mental als CAP que formen part de l'ICS i hem vist que la prevalença d'aquesta malaltia ha augmentat moltíssim i la pandèmia n'ha estat un catalitzador. De la mostra que hem analitzat el 2022 hem trobat que aproximadament el 67 % eren dones, mentre que el 33 % eren homes. En aquest sentit, estic desenvolupant com a projecte del meu doctorat un model d'atenció a l'episodi depressiu lleu o moderat des de l'atenció primària, en què la salut digital i l'atenció col·laborativa hi tinguin cabuda.

Com que l'abordatge d'aquesta patologia des de l'atenció primària és força usual, vaig creure que era important enfortir-lo a través de recursos com la salut digital, que té el potencial de poder millorar la salut de la població i de proporcionar eines de diagnòstic i també de seguiment que permetin perfeccionar la presa de decisions compartides, i que pot arribar a tot el territori.

Vaig plantejar quatre punts: per començar, l'anàlisi de la prevalença de la malaltia i de l'abordatge d'aquestes visites als CAP. En segon lloc, enquestar els professionals d'AP de l'ICS per saber com aborden l'episodi depressiu i si estan alineats amb alguna guia de pràctica clínica. En tercer lloc, formar grups focals amb professionals de l'AP per construir aquest model. Per acabar, enquestar professionals i ciutadania per arribar a un consens sobre les recomanacions que han donat els grups focals.

Actualment, estic desenvolupant el segon punt i estic veient que la majoria dels professionals no se senten alineats amb cap guia durant la pràctica clínica. D'aquesta manera, el tercer objectiu canviarà una mica. Els grups focals aniran encarats a descobrir per què no s'utilitzen les guies i a determinar quines són les eines de salut digital que creuen que poden ser rellevants per utilitzar a l'atenció primària durant tot el procés assistencial de la persona. Estic començant a fer una revisió sistemàtica per identificar quines hi ha arreu del món a fi de poder mostrar-ne l'evidència als grups i que siguin ells, com a experts, els que proposin quines són les que encaixen en la nostra AP.

La salut digital té un potencial espectacular. En l'actualitat, tot i que fonamentalment l'atenció primària "assistencial" es basa en la telemedicina, ens hem de plantejar anar més enllà: intel·ligència artificial, salut mòbil, etc. Tot i això, no hem d'oblidar que el sistema sanitari català està submergit al 100 % en un procés de transformació digital, i així ho preveu el pla de salut 2021-2025, i que s'han aconseguit grans fites en els últims anys, com ara el desenvolupament de la història clínica compartida de Catalunya, La Meva Salut, entre d'altres. La solució ideal és combinar presencialitat i salut digital: el professional sanitari ofereix experiència, expertesa, escalf, contacte i empatia, mentre que la salut digital dona la immediatesa, l'acompanyament continu, el suport en la presa de decisions basades en dades clíniques, etc. L'una a l'altra es poden potenciar molt.

L'atenció primària és la base de tot el sistema sanitari i, des del meu punt de vista, és clau en la detecció, el maneig i el seguiment de patologies com la depressió. La longitudinalitat i l'accessibilitat universal, característiques de l'AP, fan que sigui un dels únics àmbits dissenyat perquè totes les persones el facin servir al llarg de la seva vida.

No obstant això, crec que l'actualització, la formació i la recerca aplicades a l'AP són essencials per continuar avançant i per desenvolupar eines i mètodes cada cop més fets a mida per a l'episodi depressiu.

Segons la meva opinió, sí, estem bastant medicalitzats, però vull puntualitzar certes qüestions. Els fàrmacs són un recurs amb evidència científica que ajuden en el maneig de la depressió i crec que quan és necessari cal fer-los servir. No obstant això, penso, tant des del punt de vista professional com personal, que necessitem desenvolupar més eines i mecanismes que vagin més enllà de la farmacoteràpia. La salut mental ja no hauria de ser un tabú, ens hem d'empoderar i normalitzar el fet d'expressar si estem bé, si estem malament, les nostres necessitats, les nostres reflexions i vull fer coses per propiciar-ho.

Quan estudiava farmàcia ja tenia clar que volia treballar en l'àmbit de la salut i impactar de la manera més directa possible en la salut i la qualitat de vida de les persones. Per això, en acabar el grau, vaig optar per fer aquest màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC que, a més, en ser en línia, em permetia compatibilitzar els estudis amb la feina. Tot i que no era obligatori, vaig fer pràctiques a la Unitat de Recerca i Innovació d'atenció primària de l'ICS a la Catalunya Central, que desenvolupava projectes relacionats amb la salut digital. Uns mesos després d'acabar-les, va sorgir una oferta de feina de tècnica de recerca, m'hi vaig presentar i és on estic ara. La meva feina consisteix a donar suport a tots els professionals de la Catalunya Central que volen fer recerca. També impulsem la recerca i participem en diversos projectes tant nacionals com europeus, tots relacionats amb salut digital.

Com que tenia molt clar que volia dedicar-me a aquest sector, vaig creure que era necessari fer el doctorat, també val a dir que des de l'ICS impulsen els professionals perquè ens formem i fem el doctorat. En el meu cas, el Dr. Josep Vidal em va posar en contacte amb la Dra. Carme Carrion, investigadora principal de l'eHealth Lab dels Estudis de Ciències de la Salut i grup col·laborador de l’eHealth Center de la UOC. Vaig decidir que volia muntar un projecte de zero en el qual les paraules clau havien de ser atenció primària, salut digital i depressió. Després de pensar-hi bastant i amb l'ajuda dels dos directors, vaig resoldre que volia desenvolupar un model d'atenció a l'episodi depressiu lleu/moderat de l'adult a l'atenció primària tenint en compte els diferents perfils que hi ha a l'AP, així com les eines de salut digital que s'hi podrien incorporar.

I tant, són una eina molt bona de divulgació científica que té la gran capacitat d'arribar a qualsevol persona. Les publicacions a les revistes científiques van dirigides a una comunitat en concret molt especialitzada i considero que és essencial difondre la teva recerca a un públic més ampli, ja que, finalment, el projecte impacta en la població. Per a mi va ser un repte poder explicar el que estic intentant desenvolupar amb la meva tesi a persones no expertes i trobo importantíssim poder-ho fer d'una manera que la gent t'entengui. A mi, com a ciutadana, m'interessa saber què es fa i m'agrada que, sigui el tema que sigui, m'ho expliquin de tal manera que pugui arribar a comprendre-ho.