«Hi ha d'haver una voluntat política i per part de les empreses per afrontar els casos de violència sexual en l'àmbit digital»

 

Les violències masclistes adopten múltiples formes i, a causa de l'augment de la rellevància que han adquirit les noves tecnologies en la societat actual, la violència masclista també s'ha digitalitzat. Quan parlem de violència masclista digital, fem referència a les agressions perpetrades a través d'internet, ordinadors, mòbils, xarxes socials, webs, fòrums, correus electrònics, sistemes de missatgeria instantània, etc. Parlem amb Virginia Álvarez, responsable de l'Àrea d'Investigació en Drets Humans, Justícia i Interior d'Amnistia Internacional, després de la seva participació en el seminari Violències masclistes digitals, un repte contemporani organitzat per la UOC.

 

Les violències masclistes adopten múltiples formes i, a causa de l'augment de la rellevància que han adquirit les noves tecnologies en la societat actual, la violència masclista també s'ha digitalitzat. Quan parlem de violència masclista digital, fem referència a les agressions perpetrades a través d'internet, ordinadors, mòbils, xarxes socials, webs, fòrums, correus electrònics, sistemes de missatgeria instantània, etc. Parlem amb Virginia Álvarez, responsable de l'Àrea d'Investigació en Drets Humans, Justícia i Interior d'Amnistia Internacional, després de la seva participació en el seminari Violències masclistes digitals, un repte contemporani organitzat per la UOC.

Vaig començar parlant una mica del context internacional dels drets humans i de com realment la violència de gènere afecta la vida quotidiana de les dones, tant en la seva faceta digital com en la seva faceta no virtual. Aquesta és una violència que afecta primer el dret a tenir una vida lliure de violències, evidentment, però també hi ha altres drets consagrats en el dret internacional, com és el de participació política, el de la llibertat d'expressió o el de la llibertat d'opinió, que es veuen vulnerats. També vaig explicar algunes de les investigacions que ha fet Amnistia Internacional sobre això, principalment centrades en Twitter, que demostren com aquestes violències –que, a més, són exercides en molts casos per gent que s'amaga en l'anonimat– gaudeixen de massa impunitat. A més, no estan tenint una resposta adequada ni per part dels estats ni per part de les empreses propietàries de la majoria de xarxes socials.

Afecten en tot. Primer, la violència en l'àmbit digital funciona com a mitjà de control, com una continuació de la violència física que pot exercir gent que coneix les víctimes. També atempta contra la llibertat d'expressió, perquè, segons les dades i la informació que ha recopilat Amnistia Internacional, davant d'aquest tipus de violència el que passa és que les dones, moltes vegades, acaben canviant els seus comportaments pel que fa a la participació pública. En un estudi que es va fer a Twitter, Amnistia va confirmar com realment les dones que tenen un perfil públic, i sobretot aquelles que parlen de temes com la justícia o el gènere, reben moltíssims més atacs que la mitjana. I això condiciona. Aquesta violència afecta el dia a dia i et fa canviar comportaments.

El gran problema és que hi ha un percentatge altíssim d'infradenúncia. És a dir, les dones no senten que aquests delictes o aquestes violències que estan patint en l'àmbit digital poden tenir una resposta per part de les autoritats. Hi ha això, i també que les dones que sí que denuncien es troben que no estan rebent una resposta adequada per part de les autoritats.

I, a més, hi ha un problema amb les empreses. Les plataformes i les xarxes socials no són mitjans simples intermediaris, sinó que tenen una responsabilitat directa en aquests casos. Amnistia està denunciant precisament això: que les mateixes plataformes no estan treballant per evitar aquestes violències i haurien de fer-ho, perquè les empreses tenen responsabilitats respecte a drets humans que no poden eludir, i també tenen la responsabilitat d'actuar davant de discriminacions prohibides pel dret internacional. Això és: discriminació per raó d'origen racial, de gènere, de nacionalitat, d'orientació sexual o de religió, per exemple. I estan fallant. Què s'hauria de millorar? En primer lloc, la transparència. Hi ha d'haver dades recopilades per les pròpies empreses i mecanismes per reportar aquestes violències i actuar-hi.

És una campanya molt important, perquè el que posa sobre la taula és molt cert. Una intervenció molt interessant en el seminari Violències masclistes digitals, un repte contemporani va ser la de Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya. Va parlar de diverses sentències del Tribunal Suprem a Espanya relatives a menors, que demostren que, encara que no hi hagi hagut contacte físic, les agressions en l'entorn virtual es donen en circumstàncies similars a la vida fora de les pantalles. Òbviament, també és violència. Crec que és molt important que hi hagi aquestes campanyes que ajuden a prendre consciència tant a les persones afectades com a la població en general, i també als actors que intervenen en aquests casos –operadors jurídics, policials i polítics–, perquè es comenci a actuar. Cal pensar una cosa: el dret a la llibertat d'expressió, que és un dret fonamental, no és un dret il·limitat. Per tant, cal marcar una ratlla quan la llibertat d'expressió –en aquest cas, dels agressors– atempta contra drets protegits d'altres persones. En aquests casos, cal prendre mesures i cal ser-ne conscient. Fins ara el que està passant és que tant les plataformes com els estats no han tingut capacitat o voluntat suficient per fer front a la problemàtica.

Exacte. I, a més, són violències que tenen unes característiques molt comunes. Normalment ataquen el cos de les dones; estan molt sexualitzades. Encara no hem parlat del dret a la intimitat, però, per exemple, la difusió d'imatges privades sense el consentiment de l'altra persona és un delicte contra la intimitat.

També està en debat la conceptualització de tot això: el problema és que no en totes les legislacions aquestes conductes s'anomenen jurídicament de la mateixa manera. Això fa que a l'hora d'identificar-les sigui complicat, perquè mentre que en alguns llocs potser ni tan sols estan contemplades, en altres es consideren assetjament, i en altres s'anomenen d'una altra manera. Per això cal que en la comunitat internacional hi hagi un acord de com començar a diferenciar i anomenar totes aquestes conductes, sobretot per poder recopilar dades que permetin treballar en una millor conceptualització de cada conducta.

Sobretot perquè intenta tractar la violència des d'un enfocament integral. Moltes vegades, quan estem parlant de la violència, ens fixem només en la resposta penal. Però hi ha moltes altres mesures que cal prendre. Ens hem de preguntar: hi ha acompanyament, hi ha informació, hi ha prevenció? Què es pot fer amb les víctimes i com se les hauria d'ajudar? Més enllà de l'enfocament purament penal, és una llei que intenta abordar la violència sexual d'una manera àmplia i proposa mesures de prevenció, protecció i assistència a les víctimes.

La prevenció es treballa amb dades i informació. Són fonamentals perquè puguem dimensionar adequadament el problema, veure quines són les respostes que es donen al problema concret i, a partir d'aquí, veure quines polítiques públiques i quina legislació són necessàries. Les Nacions Unides i el Consell d'Europa tenen marcs d'actuació. Les campanyes de prevenció també són fonamentals, tant perquè les persones puguin reconèixer que això és una vulneració de drets –i que, per tant, han de tenir una protecció– com perquè tothom en general sigui conscient que les violències digitals són violacions dels drets humans. Avui en dia, la gent no ho percep com a tal, i per tant hi ha d'haver una voluntat política i una voluntat per part de les empreses. Hi ha certes conductes i expressions que no poden estar permeses.