Prop del 20 % de la població té dificultats per tenir fills

Entre el 15 % i el 17 % de la població espanyola té problemes per concebre fills, segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). I entre el 10 % i el 20 % dels embarassos conscients acaben en un avortament espontani. Són xifres remarcablement elevades, per la poca visibilitat que fins fa poc tenia la infertilitat en el debat públic. Però cada vegada hi ha més dones —tot i que no sigui una qüestió exclusivament femenina—, i força de conegudes, que en parlen obertament. N'és un exemple l'actriu Jennifer Anniston, que fa poc va revelar que havia estat fent tractaments de fecundació in vitro sense èxit durant anys, o, sense anar tan lluny, la il·lustradora i artista multidisciplinària Lyona, que ha plasmat en el llibre MadrEh? (Random Comics) les dificultats i el trasbals emocional que ha patit fins quedar-se embarassada després de molts intents, pel fet de tenir endometriosi.

Els tabús associats a la infertilitat, a la pèrdua gestacional o perinatal, o als tractaments de fertilitat que cada vegada més parelles fan per tenir fills (el 10 % dels nadons nascuts el 2019 eren fruit de la reproducció assistida, segons la SEF), venen de molt enrere: "En el tema de fertilitat arrosseguem l'herència d'èpoques medievals", explica la psicòloga perinatal Cristina Silvente, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i autora del llibre Las voces olvidadas. Pérdidas gestacionales tempranas (Editorial OB STARE). "En la nostra societat, la responsabilitat de qualsevol cosa recau en la persona individual. Si t'esforces, ho pots aconseguir tot, i això no sempre és cert, especialment en el tema de la fertilitat. Però la societat culpa, assenyala, i aquesta culpa l'assimilem des de ben petites. Les dones sempre hi sortim perdent", assegura. De fet, es calcula que les causes d'infertilitat estan repartides entre homes (30 %) i dones (30 %), causes mixtes (30 %) i un percentatge (10 %) del qual no es coneix el perquè. "Els temes reproductius sempre s'associen a la dona. És cert que és la que porta la part física de l'embaràs, però el pare o parella (en cas de ser una altra dona) també en són part."

També hi ha prejudicis sobre el fet de recórrer a reproducció assistida per obtenir un embaràs, malgrat que cada dia hi ha més parelles (o dones soles) que hi recorren. La tècnica més utilitzada a Espanya és la fecundació in vitro (representa un 62 % dels tractaments de fertilitat, segons l'Instituto Nacional de Estadística). Per a Silvente, no es parla d'aquesta realitat perquè "és com reconèixer públicament que hi pot haver un problema en mi com a persona, quan no és així. Cada vegada es va veient que la contaminació i els tòxics tenen un paper cabdal en la infertilitat". La pitjor part és que les parelles, i la dona sobretot, "pateixen en silenci uns processos que són molt durs físicament i emocionalment, especialment la quantitat de dols per cada intent que no acaba amb un embaràs i un naixement."

Parlar-ne ajuda a superar el dol

Una de les situacions més dures és quan, una vegada aconseguit l'embaràs, l'embrió no tira endavant o el nadó mor durant la gestació. És un fet molt habitual però gens visible, que causa un dolor encara més gran a les parelles pel fet de no explicar-ho. "La mort és tabú en la nostra societat, i la pèrdua del nadó abans del naixement és un dol desautoritzat socialment: a les persones que pateixen no se'ls valida el dolor. No hi ha consciència de vincle, perquè no es veu el fill", diu Silvente. Afortunadament, cada vegada hi ha més dones i parelles que ho fan públic. Per a la psicòloga, el fet que les dones ho visibilitzin és beneficiós: "perquè els ajuda emocionalment i també poden beneficiar altres dones. Transmeten el missatge que se'n pot parlar, i poden fer de models d'altres dones. No dic que totes ho hagin de fer públic, però sí que a algunes els pot ajudar a fer sentir present el seu nadó, el seu procés. I també que es puguin sentir escoltades si ho necessiten".

Formació dels professionals davant el dol de la infertilitat

Per a Silvente, és fonamental que hi hagi formació dels professionals que acompanyen en aquests processos: "Actualment, no hi ha cap tipus de formació amb aquest enfocament en els plans d'estudis de la majoria de carreres sanitàries. A Psicologia no tenim una assignatura exclusiva de dol, per exemple. Hauria de ser com a mínim una assignatura sencera". La psicòloga i professora de la UOC es va formar de manera autodidàctica i és una de les principals especialistes en aquest tipus de dol de l'Estat.

Silvente també creu que "com a societat, encara hem d'aprendre molt d'habilitats empàtiques de debò i patim una gran ignorància en els processos emocionals normals".