La pandèmia de la COVID-19 ajuda a enfortir el servei d'hospitalització domiciliària de persones grans

El Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) ha multiplicat per quatre la capacitat del seu servei d’hospitalització a domicili (HaD) de persones grans des de la seva posada en marxa el gener de 2018. A dia d’avui les persones ateses superen el miler i aquesta modalitat d’atenció gaudeix ja d’una proporció del 13 % en relació amb les hospitalitzacions totals, quan el 2018 només era del 4 %.

Un estudi publicat recentment al Journal of the American Medical Directors Association posa en valor que l’augment numèric d’aquest servei també va de la mà de nombrosos avantatges qualitatius.

Marco Inzitari, director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili, cap del grup de recerca en Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del VHIR i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, destaca que aquest servei s'ha anat adaptant durant la pandèmia, en benefici del sistema: “S’ha atès més diversitat de perfils mèdics i progressivament més complexos però, malgrat aquest augment de la complexitat clínica, resultats assistencials com la mortalitat i la millora funcional han mantingut un patró estable durant tot el període”.

Així, els pacients atesos a l’HaD del Parc Sanitari Pere Virgili assoleixen una millora funcional en un temps més reduït, amb un major benestar i amb un cost menor que el que suposa un ingrés a un centre sanitari.

Atenció integral enfocada a la recuperació funcional

La cap clínica de Geriatria ambulatòria i domiciliària del Parc Sanitari Pere Virgili, Laura Mónica Pérez, explica que aquest model d'hospital a domicili integral geriàtric té la peculiaritat que situa en el mateix nivell d’importància la recuperació de la capacitat funcional de la persona gran, que la seva rehabilitació a nivell mèdic o clínic. 

“Oferim una atenció basada en la valoració geriàtrica integral, en la qual l’abordatge dels problemes que limiten la capacitat funcional de la persona, com les caigudes, els trastorns de la marxa, el delírium o, fins i tot, la situació social, tenen un paper clau. “Es tracta de situacions que afecten en gran mesura la qualitat de vida del pacient i influeixen directament en el seu estat de salut”, afegeix. 

Així, el servei d’hospitalització a domicili (HaD) del Parc Sanitari Pere Virgili busca que la persona recuperi la seva autonomia i es pugui valdre per ella mateixa en activitats bàsiques de la vida diària, com vestir-se, dutxar-se o caminar i, també, en algunes més complexes, com anar a comprar o utilitzar el transport públic. 

Segons l’especialista, aquesta atenció integral que ofereix el servei, única a la ciutat de Barcelona, és possible gràcies a equips multidisciplinaris. Cada equip està format per una metgessa geriatra, dues infermeres especialistes en geriatria, una fisioterapeuta, una terapeuta ocupacional, una treballadora social i una logopeda que presta atenció virtual. Aquestes unitats gestionen uns quinze pacients a les seves pròpies llars a la manera d’un pavelló virtual. Els requisits d’admissió estableixen que els pacients han de ser hemodinàmicament estables i tenir un cuidador a casa que pugui tutelar el pla a mida establert pels equips d’HaD. La durada de referència d’aquesta atenció és d'unes cinc o sis setmanes.

Evita les complicacions de l'hospitalització per a la persona gran

A banda de reduir la durada mitja de la intervenció, aquest servei a domicili evita les complicacions que comporta, sovint, per a les persones grans, l’atenció hospitalària en centres sanitaris. “En persones grans sanes, l'allitament durant deu dies d'hospitalització pot causar la pèrdua de fins a 10 % de la massa muscular”, assegura la Dra. Pérez. “Això pot dur conseqüències negatives associades, com úlceres per pressió, pèrdua de la capacitat per caminar o d’autonomia”. 

Pérez també destaca que cal tenir en compte que, després de molts dies fora de casa, el pacient te més possibilitat de patir desorientació, malnutrició, alteració del ritme del son i del ritme deposicional, entre d’altres situacions. “Les hospitalitzacions en centres mèdics són importants i necessàries per a molts pacients, però alguns d’ells poden optar per una alternativa segura i eficaç com l'hospitalització a domicili”, assegura.

Malgrat els nombrosos avantatges que aporta per al pacient i per al sistema el servei d’hospitalització a domicili integral geriàtrica encara no està inclòs de manera completa a la cartera de serveis sanitaris públics. “L’establiment d’un model de contractació, de pagament i indicadors de resultats específics ajudaria que altres entitats apostessin per aquest model d’atenció sanitària i social integrada proactiva i comunitària”, assenyala el doctor Marco Inzitari.

Increment de pacients provinents de l’atenció primària 

Pel que fa als perfils dels pacients l’estudi posa de manifest l’increment de les derivacions des d'atenció primària, que han acabat suposant gairebé 40 % del total dels pacients atesos per l’HaD. “Aquest servei ha estat de gran utilitat en el context pandèmic i en períodes en els quals els hospitals han estat menys accessibles, ja que ha estalviat un nombre significatiu d’ingressos hospitalaris convencionals”, afirma la doctora Laura Mónica Pérez.

Aquest model ajuda, segons el Dr. Inzitari, a abordar un moment de crisi de salut en pacients complexos sense treure’ls del seu equip d’atenció primària habitual. Cal recordar que estudis recents demostren que els pacients que experimenten més continuïtat assistencial a l’atenció primària tenen menys risc d’admissió a urgències de l’hospital. 

Aquesta recerca amb participació de la UOC afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible, 3, salut i benestar.

 

Article de referència:

Inzitari M, Arnal C, Ribera A, Hendry A, Cesari M, Roca S, Pérez LM. Comprehensive Geriatric Hospital at Home: Adaptation to Referral and Case-Mix Changes During the COVID-19 Pandemic. J Am Med Dir Assoc. 2023 Jan;24(1):3-9.e1. doi: 10.1016/j.jamda.2022.11.003

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.