«El nombre de menors no acompanyats ha augmentat en els últims anys a causa de la violència arreu del món»

 

El 6 de juny la professora Colette Dauite, de la Universitat City de Nova York, va protagonitzar una ponència durant la jornada organitzada per la UOC Infància i joventut migrant: realitats, desafiaments i possibilitats per a l'equitat educativa i la justícia social. Amb el títol "Experiences of Activists Mediating the Politics of Immigration Reform", Dauite va oferir una panoràmica sobre la situació actual de la immigració als Estats Units (EUA) i el seus reptes principals. La jornada es va celebrar en el marc del projecte Crossing Borders to Connect Routes. Researching with educational communities to promote equity and fight racism towards immigrants in a post-pandemic world, liderat pel grup de recerca transdisciplinari de la UOC Nodes. En aquesta entrevista, Daiute adverteix que la violència al món ha fet augmentar els darrers anys el nombre de menors no acompanyats que arriben als EUA. Aquest fet posa en evidència que cal legislar per tal d'augmentar la protecció que se'ls ofereix perquè per moltes altres raons l'arribada de menors no acompanyats continuarà els anys vinents. Daiute destaca el paper important que fan les organitzacions no governamentals per garantir els drets d'aquests infants, molts dels quals esperen una oportunitat reclosos en centres de detenció.

 

El 6 de juny la professora Colette Dauite, de la Universitat City de Nova York, va protagonitzar una ponència durant la jornada organitzada per la UOC Infància i joventut migrant: realitats, desafiaments i possibilitats per a l'equitat educativa i la justícia social. Amb el títol "Experiences of Activists Mediating the Politics of Immigration Reform", Dauite va oferir una panoràmica sobre la situació actual de la immigració als Estats Units (EUA) i el seus reptes principals. La jornada es va celebrar en el marc del projecte Crossing Borders to Connect Routes. Researching with educational communities to promote equity and fight racism towards immigrants in a post-pandemic world, liderat pel grup de recerca transdisciplinari de la UOC Nodes. En aquesta entrevista, Daiute adverteix que la violència al món ha fet augmentar els darrers anys el nombre de menors no acompanyats que arriben als EUA. Aquest fet posa en evidència que cal legislar per tal d'augmentar la protecció que se'ls ofereix perquè per moltes altres raons l'arribada de menors no acompanyats continuarà els anys vinents. Daiute destaca el paper important que fan les organitzacions no governamentals per garantir els drets d'aquests infants, molts dels quals esperen una oportunitat reclosos en centres de detenció.

Els objectius de la política DACA del 2012 incloïen impedir la deportació d'infants que havien arribat sense autorització legal als Estats Units, proporcionar-los documents d'identitat oficials que els permetessin treballar legalment, accedir a certes ajudes per a l'educació i poder viure sense problemes en un país que ha estat la seva única llar. Abans que la DACA fos derogada el 2018, gairebé 700.000 persones l'havien sol·licitat i se'ls havia concedit.

El 2018, l'administració Trump va derogar la DACA adduint un seguit d'arguments confusos que després van ser represos en demandes a favor de joves elegibles per a la DACA. El 2019, el Tribunal Suprem va restablir parcialment la DACA, després que els tribunals d'instàncies inferiors no haguessin satisfet el demandant. L'administració Biden va emetre la "norma final" (final rule) l'octubre del 2022, que permetia als beneficiaris de la DACA continuar percebent les prestacions i, a les persones que complien els requisits, presentar la sol·licitud.

De manera resumida, els aspectes positius de la política migratòria DACA són que ha proporcionat un mitjà perquè les persones que han viscut la major part de la vida als EUA, moltes de les quals consideren aquest país casa seva i parlen només anglès, puguin participar de manera substantiva en la societat, fer-s'hi un futur i contribuir-hi de moltes maneres més enllà de pagar impostos, cosa que també fan. Els aspectes negatius són que, per l'estancament del Congrés en política d'immigració des del 1989, la DACA va ser introduïda mitjançant ordre executiva, la qual es pot revocar, com ha passat. L'alternativa i el pas següent consisteix en la concessió, per part del Congrés, de la ciutadania als joves acollits a la DACA que reuneixin els requisits necessaris, amb una ampliació a les persones amb mèrits semblants nascudes després del 1981 (la data límit en la norma final).

Malgrat que proporcionen algunes polítiques i pràctiques, els EUA continuen sense oferir una protecció ràpida, humana i adequada per a la seva edat als infants migrants. Per desgràcia, les justificacions i estratègies per incloure els infants migrants actuals s'han vist afectades pel debat polític. D'acord amb la pràctica actual d'infants estrangers no acompanyats (UAC), els menors de 18 anys detinguts a la frontera dels EUA sense justificant de situació d'immigració legal i sense un pare o mare o tutor legal són transferits a la custòdia de l'Oficina de Reassentament de Refugiats (ORR). L'ORR ofereix refugi, atenció i serveis de suport mentre els infants passen pels procediments d'immigració. Malgrat l'Acord de Flores, que obliga el govern a alliberar els infants dels centres de detenció d'immigrants sense demores innecessàries, molts menors passen anys en centres de detenció en espera que tramitin el seu cas. A causa de la situació de violència a tants països, el nombre d'infants no acompanyats ha augmentat els darrers anys. L'ORR informa que molts infants són allotjats amb parents i en famílies d'acolliment.

No obstant això, a causa de les previsions que apunten a un augment de les causes dels desplaçaments i del consegüent nombre de nens migrants, urgeix legislar per augmentar el finançament de l'atenció i millorar la protecció. Un problema que complica l'èxit del tractament dels menors migrants és que cada vegada hi ha més infants que treballen a edats molt primerenques en fàbriques, la qual cosa els exposa a condicions insalubres i en dificulta o impossibilita l'escolarització. Els intents recents d'abordar el treball infantil migrant també s'han vist afectats per les diferències polítiques, ja que, per exemple, els demòcrates proposen prendre mesures enèrgiques contra les empreses que donen feina a nens i augmentar el finançament de l'ORR, mentre que els republicans proposen reforçar el tancament de les fronteres i incrementar la recerca de les famílies d'acolliment, la qual cosa retarda la protecció i la inclusió.

Com a l'Estat espanyol, alguns líders i partits polítics dels Estats Units han relacionat els joves migrants amb bandes transnacionals violentes. No hi ha proves que els joves migrants siguin proclius a pertànyer a bandes o a estar implicats en terrorisme, com s'afirma des d'algunes posicions polítiques extremes. Els arguments polítics sobre la justícia en matèria d'immigració es fan ressò de les posicions polítiques sobre altres qüestions, com el dret de la dona a decidir sobre l'avortament i la sobirania de cada estat a determinar la legislació, que als Estats Units és propensa a adoptar posicions conservadores i de dretes.

Basant-me en la recerca presentada el 6 de juny, em remeto a les propostes presentades per activistes (advocats, assistents parajurídics, funcionaris de serveis estudiantils i treballadors d'organitzacions juvenils) (Daiute i Habteselasse, 2023). Per exemple, un dels nostres entrevistats, un advocat que també treballa amb organismes governamentals, va suggerir nombroses estratègies, com ara identificar organitzacions que puguin recopilar de manera segura dades sobre el nombre de joves immigrants que mereixin ajuda, amb la qual cosa s'augmentaria la força dels arguments a favor de la justícia; treballar amb el govern federal per crear fulls de ruta clars per a la ciutadania i advocar per ajudes federals per garantir que els joves immigrants sense papers puguin acabar l'ensenyament superior. Altres entrevistats han indicat que els centres d'ensenyament superior poden promoure un tracte just per a joves sense documents proporcionant-los beques d'emergència, assistència alimentària, representació legal, orientació en processos que presenten molts obstacles i reconeixement institucional dels assoliments dels estudiants, així com de la seva situació difícil. A més d'advocar per aquesta mena d'iniciatives, els assistents parajurídics que entrevistem van posar l'accent en la necessitat de secundar-se entre ells i altres defensors dels immigrants amb energia positiva, empatia i altres tipus d'ajuda, atesa la tasca tan difícil que porten a terme en el camp contemporani de la immigració.

Els desplaçaments provocats per la violència i els desastres climàtics despullen els joves i les seves famílies de l'estabilitat física, social i psicològica característica d'un desenvolupament humà sa. Encara que molts infants i joves aconsegueixen donar sentit a experiències perjudicials i adaptar-se a circumstàncies desconegudes, sovint a través de viatges feixucs, els desplaçaments els exposen a esdeveniments traumàtics múltiples i diversos. A més d'advocar per la pau, com a psicòloga del desenvolupament considero que la forma més urgent i adequada d'abordar els nombrosos problemes del desplaçament, l'exclusió i la pobresa és proporcionant alleujament enfront de la deportació, atenció familiar i comunitària segura, educació, protecció enfront d'abusos com el treball infantil i participació en col·lectius responsables amb objectius justos. La nostra recerca ha demostrat que les organitzacions no governamentals i de la societat civil assumeixen gran part de la responsabilitat d'aquestes garanties, la qual cosa apunta a la necessitat que els governs intervinguin més.

Al segle xx, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va oferir una solució multinacional oferint protecció a les persones desplaçades de les seves llars per la força i en greu risc de perdre la vida si hi tornaven a causa de certs factors d'identitat. Després va arribar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, però va deixar una llacuna per als menors no acompanyats, ja que, segons aquest tractat, el mediador dels drets del menor ha de ser un dels pares o un tutor legal. Molts estats nació utilitzen la convenció de l'ACNUR, amb afirmacions nacionals i municipals addicionals, per aplicar procediments de drets humans a persones, famílies i infants vulnerables. La pràctica, la supervisió i la millora d'aquests acords transnacionals requereixen una atenció, una cura i una creativitat constants per garantir que es proporcionen aquests valors multinacionals.

Sí. Als Estats Units s'amenaça funcionaris públics, i a vegades les seves famílies, pels seus actes i opinions polítiques. Aquestes amenaces les profereixen, majoritàriament, persones que afirmen estar vinculades a grups de dretes, entre les quals hi ha un candidat actual del partit republicà a les pròximes eleccions presidencials. Les persones que treballen en suport dels migrants en organitzacions no governamentals no sempre són tan visibles com els funcionaris públics, però, donades les amenaces de violència a altres persones que treballen en àmbits com el dret de la dona a decidir, la justícia climàtica i l'equitat electoral, la retòrica d'extrema dreta és un perill cada vegada més greu.