BeReal, per què triomfa ara l'antipostureig a les xarxes?

Es rep una notificació un cop al dia i a partir d'aquí es compta amb només dos minuts per fer una foto amb totes dues lents, la del davant i la del darrere; una vegada feta (en el temps permès), es pot xafardejar el que estan fent els altres usuaris. Això, que sembla un joc, en realitat és el funcionament de l'aplicació BeReal, que s'ha aconseguit situar com l'aplicació mòbil de l'any 2022 per a iPhone i la preferida dels usuaris d'Android. Aquesta aplicació neix amb l'objectiu de ser un mirall virtual de la realitat i un canvi de paradigma davant la calculada estètica digital dels últims anys. "És un revulsiu als continguts edulcorats d'altres xarxes socials, perquè es contraposa a les imatges hiperelaborades i molt poc fidels a la realitat que omplen les plataformes com Instagram", explica Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. El seu espectacular creixement, un 315% des del seu llançament, demostra aquest cansament.

El postureig, la fi d'una era?

"BeReal ha donat resposta a una necessitat dels usuaris, que se sentien saturats en un ecosistema dels mitjans socials en què regnava la imatge molt treballada i retocada. El que crida l'atenció en aquest context és la representació de la realitat, la naturalitat", afirma Silvia Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC. Segons una enquesta de Bazaarvoice realitzada a més de 9.000 persones de diferents països, un 31% dels usuaris entrevistats segueix influencers o celebrities, però el seu nivell de confiança en ells és significativament més baix. "El disseny de BeReal, la dinàmica d'ús i la seva denominació marquen l'aposta per explorar l'espontaneïtat i la naturalitat", remarca Martínez. Tanmateix, això no s'ha explotat massa a les xarxes els últims anys. El 2010, van arribar els filtres de fotos (el Valencia o el Vintage, per esmentar-ne algun) per embellir la realitat; després, el 2017, el que alguns van anomenar "les cares d'Instagram", amb els filtres facials perfectes, i, finalment, la publicitat com a aparador d'alguns perfils amb les històries.

La quotidianitat ens fa sentir millor, però, avorreix?

"La perfecció aliena ens genera sentiments negatius: enveja, frustració i, portat a l'extrem, fins i tot depressió. Acabem convençuts que tothom té una vida fantàstica, menys nosaltres. En aquest sentit, unes dosis de realisme resulten, sens dubte, bastant reconfortants", afirma Lalueza, que també és investigador del grup GAME. De fet, el 2021 ja van sortir a la llum informes interns de Meta que van alertar del fet que Instagram afectava la salut mental dels joves perquè propiciava la "comparació social negativa".

Però, l'usuari acostumat a imatges de taules ordenades, amb bodegons bonics i llum perfecta, serà capaç d'apreciar l'espontaneïtat i la rutina de la vida real? Taules de treball, ordinadors o gent a la feina són algunes de les imatges que surten cada dia a BeReal. Els avorrirà aquesta nova xarxa? "Per a la majoria de les persones, la quotidianitat tendeix a ser avorrida i rutinària per definició. Però a les xarxes socials ens resulta atractiva la novetat, el que no estem acostumats a trobar", explica Lalueza, que afegeix que "aquesta ha estat la clau de l'èxit fulgurant de BeReal. La gran pregunta ara és fins quan aquest tipus de continguts ens continuaran resultant atractius".

Una enquesta realitzada a 900 usuaris de BeReal va mostrar que el 88 % dels usuaris obre l'aplicació cada dia, dels quals un 77 % fan un BeReal diàriament. Per a Martínez, tot i que sigui repetitiu, pot ser positiu, "pot motivar el desenvolupament de la creativitat i l'originalitat, però la plataforma haurà d'anar incorporant novetats per mantenir l'interès dels usuaris i adaptar-se a les noves demandes que puguin sorgir, malgrat que aquestes segurament es mantindran dins d'aquesta aposta per la naturalitat".

Adeu a l'aspiració, hola a la realitat

BeReal és una xarxa que s'escapa de la part aspiracional, aquesta que projecta una imatge per semblar més atractiva als ulls del públic, conegut o desconegut. "Si només trobem espais aspiracionals que mostren una imatge distorsionada, el que es genera és frustració, ja que mai es podrà arribar a la representació que s'ofereix", explica Martínez, també investigadora del grup de recerca GAME. "Ens hi volem trobar identificats i parlar amb iguals", afegeix. Per a Lalueza, és factible oferir més d'una imatge d'un mateix; unes més aspiracionals, d'altres més reals. "És habitual tenir presència en més d'una xarxa social, per la qual cosa és factible oferir diferents versions d'un mateix. Els continguts aspiracionals (el que voldríem ser o el que voldríem que els altres creguessin que som) són compatibles amb els continguts realistes (el que realment som). A més, lluir la vida real és més sostenible, perquè requereix menys esforç", afirma el professor de la UOC. De fet, sembla que, cada vegada més, els usuaris de les xarxes socials busquen la quotidianitat i l'autenticitat. Un 56 % segueix altres usuaris normals, el que s'anomenen influencers quotidians, i confien més (83 %) en els seus continguts, com ara recomanacions, ressenyes, fotos i vídeos, que en publicacions patrocinades (només el 18% confien en aquesta mena de contingut), segons Bazaarvoice.

Naturalitat sense publicitat? Com serà el futur de BeReal?

Aquesta tendència a la naturalitat sembla que té un clar recorregut de futur; només cal veure com altres grans plataformes socials han incorporat funcionalitats similars, com ara TikTok Now. "Ara per ara, generar ingressos no és una prioritat per a BeReal, atès que s'ha sabut dotar d'un generós finançament per part d'inversors. Tanmateix, a mitjà termini això canviarà", adverteix Lalueza. Arribarà un moment en què diversificarà les fonts d'ingressos per tenir beneficis. "Les opcions poden ser: cobrar als usuaris per serveis prèmium, comercialitzar els continguts que es difonen a la plataforma (es reserva els drets per poder-los utilitzar durant trenta anys arreu del món i en qualsevol suport), introduir reptes patrocinats o bé desdir-se i —amb autorització prèvia més o menys explícita dels usuaris— acabar monetitzant les seves dades personals amb finalitats publicitàries (avui dia es compromet a no fer-ho)", afegeix l'investigador. "Serà molt important veure com incorpora aquestes vies, especialment la publicitat, de manera que no perdi la seva essència, marcada per aquesta autenticitat que proclama", conclou Martínez.