«A internet no hi és tot, i el que hi ha a internet no sempre és creïble»

 

Lynn Silipigni Connaway és directora de Recerca d'OCLC, una cooperativa mundial de biblioteques impulsada per bibliotecaris per liderar la innovació d'aquestes organitzacions i proporcionar serveis tecnològics i recerca per a la comunitat de bibliotecaris. Connaway va participar fa poc en el congrés iSchools, organitzat per la UOC —juntament amb altres universitats— i que va reunir a Barcelona més de 400 investigadors.

 

Lynn Silipigni Connaway és directora de Recerca d'OCLC, una cooperativa mundial de biblioteques impulsada per bibliotecaris per liderar la innovació d'aquestes organitzacions i proporcionar serveis tecnològics i recerca per a la comunitat de bibliotecaris. Connaway va participar fa poc en el congrés iSchools, organitzat per la UOC —juntament amb altres universitats— i que va reunir a Barcelona més de 400 investigadors.

Primer de tot, va ser fantàstic poder estar en persona amb els col·legues, fer treball en xarxa i connectar les nostres idees. A part de les sessions, hi va haver les pauses del cafè i el sopar, en què vam tenir l'oportunitat de relacionar-nos i parlar de les nostres presentacions. És un congrés realment obert i inclusiu, que també permetia als estudiants accedir-hi, per la qual cosa van tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb investigadors. Va ser genial poder estar tots junts en persona.

En el nostre projecte d'OCLC anomenat New Model Library, vam recopilar algunes dades durant el pic de la pandèmia i també després. Vam entrevistar 29 líders mundials de biblioteques, vam parlar del que estaven fent l'estiu del 2020 i dels canvis que van observar posteriorment. Sempre hi ha hagut bretxa digital, però la pandèmia realment la va posar en primer pla. Hi havia un bon nombre de persones que utilitzaven les biblioteques pel wifi, per les tauletes... Es va donar el cas que en una de les biblioteques que formaven part de l'estudi, la major part de la comunitat no parlava anglès com a primera llengua. Molta gent no tenia wifi a casa, però sí telèfons mòbils. Així que aquestes persones s'asseien a l'exterior de la biblioteca i es connectaven als hotspots amb temperatures d'estiu que superaven els 37 graus.

La pandèmia també va agreujar els problemes de les persones sense llar, es va aguditzar l'escassetat d'aliments… De manera que molts empleats de les biblioteques van posar els recursos dels seus centres per ajudar aquestes persones, oferint nous entorns per a la comunitat i diferents mitjans d'accés als materials. Així mateix, la pandèmia va significar un gran impuls per digitalitzar materials i buscar materials d'accés obert.

A OCLC fa força temps que treballem amb tècniques d'aprenentatge automàtic. Ara el gran boom és ChatGPT. En la Keynote que vaig fer en el congrés li vaig demanar a ChatGPT que cerqués la meva biografia. Tota la meva formació i el meu treball són en línia, però, així i tot, ChatGPT no va obtenir les respostes correctes. Per tant, hi ha informació errònia en aquesta plataforma. D'altra banda, tinc un amic que és un erudit en literatura espanyola i li va demanar a ChatGPT que redactés un text de 500 paraules. Segons ell, el treball era molt bo, totalment precís. Per què? Perquè la font és informació històrica. D'on treu aquesta informació? No ho sabem perquè no citava fonts. Core-GPT, una nova plataforma que combinarà IA i fonts acadèmiques d'accés obert, proporcionarà informació emprant revistes d'accés obert i, a més, en citarà les fonts. El projecte l'ha desenvolupat CORE, la col·lecció més gran de publicacions d'accés obert.

La IA avança cap a un augment de la seva credibilitat, però encara no ha arribat a aquest punt. És una oportunitat perfecta perquè intervinguin els professionals de la informació. És el mateix que vam fer amb la Viquipèdia, proporcionar un corpus diferent d'informació. Quan va sortir Google, recordo que molts professionals de la informació afirmaven "és la nostra fi", i jo deia: "No! Accepta-ho, utilitza-ho, integra-ho amb el teu sistema de cerca d'informació...". Podem integrar algunes d'aquestes coses. Demano als professionals de la informació que no es desanimin davant la IA, sinó que la facin servir en benefici seu.

Bé, crec que a internet no hi és tot, i el que hi ha a internet no sempre és creïble. Per tant, torno a dir, aquesta és l'oportunitat perfecta perquè les biblioteques públiques continuïn formant les persones i creant un entorn d'alfabetització, ensenyar-los com determinar la credibilitat de la informació. A més, la biblioteca pública s'ha d'integrar a la comunitat juntament amb altres agents, hem de treballar amb organitzacions mediambientals, socials... Hem de conèixer la nostra comunitat. Les biblioteques han de prestar bicicletes, si això és el que necessita la gent, poden ser un punt on carregar la bateria del cotxe... Si la comunitat necessita un lloc de reunió, que la biblioteca estigui disponible. I hem de començar a pensar d'una manera més global, ja que les comunitats són cada vegada més globals. Un ampli percentatge de la població nord-americana parla castellà, què estem fent per ells? I per als que parlen xinès? Odio dir això, però Google traduirà per tu, no serà perfecte, però podem emprar aquesta mena d'eines que tenim disponibles. 

Als Estats Units s'està treballant bastant en aquest tema. Però crec que va més enllà de la llengua, també és cultural, religiós... I, una altra vegada, tot es remunta als sistemes que hem emprat a les biblioteques, que realment promouen aquesta cultura anglosaxona o la manera de pensar "blanca" (whiteness way of thinking). S'estan fent moltes coses per canviar tot això, però és una feinada i ho hem de fer a poc a poc.

Odio atribuir-ho a l'edat. La meva mare tenia 91 anys i la meva neboda de 16 l'anomenava screenager. No parava d'enviar missatges, buscar coses, jugar, fer servir Facebook i Instagram. Crec que no és una qüestió d'edat, sinó de necessitat. I la pandèmia ho va accelerar. A molta gent ja li agradava xatejar i les xarxes socials, i amb la pandèmia es va convertir en la forma dominant de comunicar-se. Quan miro al meu voltant en un restaurant, veig famílies que estan assegudes juntes, però sense dir ni una paraula... Estan embrancades en una conversa virtual. No crec que l'ús de les xarxes socials estigui relacionat amb l'edat, crec que és una zona de confort.

En els últims temps hem fet molts canvis, forçats per la pandèmia. Alguns dels canvis van ser bons i els vam adoptar, i d'altres no van funcionar. Hem passat a un entorn més híbrid, ara associar-se i col·laborar és extremadament important. Cap biblioteca no ho pot fer tot tota sola. Cal començar a pensar de manera global sobre els nostres materials, polítiques i pràctiques. I opino que hem d'adoptar les noves tecnologies i serveis que hi ha i veure on encaixem, on es necessita la nostra experiència. Si la gent farà servir ChatGPT, ensenyem-los a fer-ho. Crec que tenim un gran futur si continuem adaptant-nos i evolucionant.