Augmenten els testaments solidaris

A l'Estat espanyol, 1 de cada 4 llars és unipersonal, i a 7 de cada 10 no hi viuen ni joves ni nens (2021). Aquestes dades, en creixement, són semblants a les europees. La societat canvia i això afecta els ciutadans quan es plantegen com serà la seva vida, abans i després de la seva mort. Més conscienciació i solidaritat de la societat espanyola, a més d'aquestes dades, és el que fa que figures com el llegat solidari creixin al nostre país. Aquest mateix any, els espanyols van donar 33,8 milions d'euros a ONG i fundacions a través del testament solidari, xifra que suposa un 31% més que la quantitat ingressada el 2020. El 48% d'aquests donants eren solters o solteres i el 30%, casats, segons dades facilitades per la plataforma HazTestamentoSolidario.org.

"Un testament solidari consisteix a disposar que, en el moment de la teva defunció, tot o part del teu patrimoni passi a una entitat dedicada a fins socials, com una ONG. Si el que es deixa a aquesta entitat són un o diversos béns, o drets en concret (com pot ser una quantitat concreta de diners), es tracta d'un llegat solidari —se separen de l'herència. I si l'entitat és designada successora, és una herència solidària", explica Irene Rovira, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Els testaments solidaris inclouen béns financers, però també mobles i immobles.

Aquesta experta en dret financer i tributari afegeix que "sempre s'han pogut fer i es feien: tothom podia donar a una entitat destinada a fins socials part del patrimoni. La diferència és la forma: aquí la donació no es fa en vida, sinó per causa de mort. Els llegats es fan a l'hora de pensar què vols que passi amb els teus béns i drets quan tu ja no hi siguis. Els solidaris no són una figura ad hoc, sinó que és una forma de mecenatge en què es decideix fer transmissions gratuïtes a una entitat no lucrativa".

Rovira creu que "pot ser interessant donar a conèixer aquesta possibilitat per a la gent que pugui no tenir descendència o que, senzillament, vulgui destinar tot o part del seu patrimoni a finalitats solidàries, col·laborant amb causes socials o benèfiques", ja que aporta beneficis emocionals per a qui ho fa, la satisfacció que pot comportar la solidaritat i, "per la part fiscal, hi ha beneficis previstos per a les entitats receptores dedicades a fins socials". Aquesta professora especifica que "sí que hi ha incentius fiscals al mecenatge, dels quals es podrien beneficiar els qui fessin les donacions en vida, per exemple amb exempcions o deduccions en els impostos sobre l'obtenció de renda, com l'IRPF".

En el cas de les persones que tenen fills o filles, "aquests, si no és que els deshereten, sempre tenen dret a una part del patrimoni de l'ascendent directe. A Catalunya, és del 25 % del cabal relicte (l'herència), que es reparteix en parts iguals. De la resta, per això, el testador sempre en pot disposar lliurement". Segons experts del sector, any rere any, la diferència de percentatge entre les persones que no tenen fills i fan testament solidari i les que sí s'escurça: cada cop més, tenir descendència és menys impediment per fer un llegat a favor d'alguna entitat. Cada cop són gent més jove, tot i que les persones de la franja d'edat entre 60 i 69 continuen essent les que més testaments solidaris fan. Com diu Rovira, aquests testaments "no presenten cap particularitat. Senzillament, en fer el testament normal davant de notari, cal dir a què i a quina entitat es vol deixar tot o part del patrimoni".

Creixement dels donants solidaris

L'Associació Espanyola de Fundraising, en col·laboració amb Kantar, ha presentat l'estudi Perfil del donant 2022, en el qual afirma que el 39 % de la població espanyola ha col·laborat amb alguna entitat no lucrativa durant el 2022. Això suposa que ho ha fet un milió més d'espanyols que l'any 2019. Això sí, ha baixat lleument el recolzament continuat, tot i que han augmentat les col·laboracions puntuals, ja que la gent dona sobretot per situacions de crisi com la guerra d'Ucraïna.

Aquests percentatges queden lluny dels percentatges de donants europeus."Si ens preguntem per si el sentiment de solidaritat, en general, es pot consolidar a la nostra societat, cal pensar que un sumatori continuat d'experiències com la pandèmia o la incertesa econòmica poden reforçar que la preocupació se centri primordialment en un mateix o en un cercle relacional més immediat", explica Miquel Seguró, professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. I és que, per a aquest doctor en Filosofia, "si bé la pandèmia ens ha recordat que som fonamentalment éssers interrelacionats i que la nostra vida sempre es desenvolupa en interdependència amb els altres, que viure és conviure, no sé si hem canviat hàbits socials en tots els àmbits. Podria ser, com s'ha apuntat, que la concatenació de situacions complexes i adverses puguin més aviat despertar la necessitat de centrar-se sobretot en un mateix o en un cercle reduït."