«A les nenes se les educa per ser perfectes, i als nens, per ser valents»

 

Carlota Llacuna (Mataró, 1999) és una de les guanyadores dels Premis WONNOW, que entreguen CaixaBank i Microsoft a les millors alumnes de graus STEM d'Espanya Graduada en Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, té el màster en Biotecnologia de la Salut, Tecnologia i Gestió d'Empreses Biotecnològiques del Centre d'Estudis Superiors de la Indústria Farmacèutica (CESIF) i l'especialització de Decisions d'Inversió de la Universitat Oberta de Catalunya. Llacuna explica a l'entrevista que avui dia es valora molt més i s'incorpora el talent femení a les plantilles de les empreses; també parla de la concepció estereotipada del sector STEM com a masculí.

 

Carlota Llacuna (Mataró, 1999) és una de les guanyadores dels Premis WONNOW, que entreguen CaixaBank i Microsoft a les millors alumnes de graus STEM d'Espanya Graduada en Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, té el màster en Biotecnologia de la Salut, Tecnologia i Gestió d'Empreses Biotecnològiques del Centre d'Estudis Superiors de la Indústria Farmacèutica (CESIF) i l'especialització de Decisions d'Inversió de la Universitat Oberta de Catalunya. Llacuna explica a l'entrevista que avui dia es valora molt més i s'incorpora el talent femení a les plantilles de les empreses; també parla de la concepció estereotipada del sector STEM com a masculí.

No és una decisió que prengués conscientment, sinó que sempre m'han agradat les ciències, les matemàtiques, la física, la tecnologia… Tot i que les llengües també m'han agradat molt sempre. Però és cert que, si ho havia de posar en una balança, em decidia molt més per les assignatures que tenien a veure amb temes de matemàtiques i de números.

Sovint es parla de "la inserció" de la dona en el món de la ciència. No m'agrada gaire utilitzar aquesta paraula perquè té una component bastant negativa, com si tinguéssim algun problema i ens haguessin d'ajudar a entrar en un món que no és nostre, quan considero que el món de la ciència no és que sigui ni d'homes ni de dones. M'agrada més parlar d'una transició, una acceptació i valoració del talent femení. És cert que s'ha tingut una concepció històrica on la part de ciència, de números, de tecnologia, s'aplicava més als homes. Físicament, no hi ha res que ens diferenciï perquè les dones no ho puguin fer, però sí que crec que hi té molt a veure l'aspecte social i com hem estat educades: històricament, a les nenes se les educa per ser perfectes i als nens se'ls educa per ser valents. Partint d'aquí, és normal que el col·lectiu masculí s'atreveixi amb la innovació, els canvis, els reptes, i que el femení no ho hagi fet tan sovint.

Ara tot això es comença a posar en evidència i cada vegada més dones veuen que aquesta limitació teòrica, que sempre s'ha plantejat, realment no és així. Crec que també hi té molt a veure, però, el fet que les empreses estan potenciant la incorporació de posicions directives de dones, tot i que no només perquè és un talent que fins ara s'estaven perdent i no s'estava incentivant, ja que no l'incorporaven a les seves plantilles, sinó també perquè de cara enfora, quant a inversió, interessa.

"Les empreses estan potenciant la incorporació de posicions directives de dones"

No he percebut mai que tingués un obstacle afegit dins la meva carrera pel fet de ser dona. Al contrari: ara estic treballant per a una empresa molt gran i l'oportunitat se'm va presentar justament perquè tenen un programa d'incorporació de dones del sector STEM dins les seves plantilles. Vaig presentar la meva candidatura i estic aquí gràcies al fet que aquest programa estava únicament dirigit a incorporar a la plantilla noies que haguessin fet carreres científiques i tecnològiques.

Vaig adonar-me que el món de laboratori, de l'acadèmia, no m'interessava gaire, i que em cridava molt més l'atenció el món de l'empresa. I em faltava una mica de coneixement del sector empresarial, més en concret del sector de les inversions, perquè la part de números, quant a ciència i tecnologia, ja la vaig fer a la carrera i ara volia veure una mica els números en el sector financer, en el sector de les inversions. Crec que va ser un bon pas per introduir-m'hi, tot i que ha sigut una experiència curta en aquest món, però no descarto que sigui més llarga, ja que m'agradaria seguir estudiant aquest àmbit.

Alhora que estudiava el postgrau a la UOC, estava fent un màster presencial, així que no tenia temps per fer-ho tot presencialment. El fet que la Universitat seguís un model online va ser el factor principal pel qual vaig decidir estudiar aquí, a més a més de no tenir uns horaris marcats d'estudi i poder organitzar-te de la forma que vols o que millor et va.

Dins la meva experiència, la major part de la plantilla de l'empresa on treballo són homes. Sí que és veritat que, en capes directives, hi ha bastant presència de dones, però això no es reflecteix en els equips de treball. Els meus companys de feina m'han comentat que, fa un temps, podies comptar les dones amb els dits de les mans. Ara, però, hi ha més de 700 empleats i empleades, i cada vegada es fan més polítiques i accions per incorporar més talent femení dins les plantilles de treball. Penso que això seguirà sent així i s'anirà potenciant.

El que fa falta, també, és que hi hagi més dones que estudiïn aquestes carreres. Per exemple, vaig anar a la UPC a fer una xerrada a la carrera d'Enginyeria Informàtica i només hi havia dues noies en tota la classe. D'aquesta manera és complicat, suposo, que les empreses puguin contractar de forma equitativa, tant homes com dones, o que tinguin voluntat d'incrementar el talent femení dins les plantilles si l'oferta que hi ha de persones és majoritàriament d'homes.

Sí, evidentment. Jo no seria on soc si no fos per això, o segurament hauria trigat molt més a arribar-hi si no fos per iniciatives com aquesta. Crec que això també encoratja les dones a l'hora de pensar que, tot i que socialment i històricament aquest sector ha sigut per a homes, ara es tenen més facilitats o eines per introduir-se en aquest món, i algú que posa una mica de llum en la foscor per poder dir jo també puc i algú m'ajudarà a fer-ho, hi posaré tot de la meva part però tindré mecanismes i tindré vies per poder-hi accedir. Penso que aquestes iniciatives són vies d'accés o túnels que es creen perquè les dones sàpiguen que, si volen, poden.

"Els premis STEM són vies d'accés o túnels que es creen perquè les dones sàpiguen que, si volen, poden"

Començant per la visió estereotipada, considero que tot això ve d'un context social on l'enfocament és en l'educació que han rebut els homes i les dones. Trobo que es tracta d'un estereotip cultural, ja que les dones són igual de vàlides, igual de potents, i amb el mateix talent que pot tenir un home dins d'aquest sector. Quant a la visió, no crec que s'infravalori la dona, simplement que es concep el sector com a masculí i que hi ha poca presència de dones, però això no vol dir que no se les valori.

Amb tot, el sector STEM tampoc és l'únic àmbit on s'han donat aquestes percepcions. Per exemple, a moltes empreses, al llarg del temps hi ha hagut la situació en què la dona queda embarassada, o voldrà ser mare en algun moment, i per això s'ha preferit triar un perfil masculí. A la dona se l'ha associat més amb el rol de cuidadora i responsable de la família, mentre que l'home, històricament, s'ha cregut que no s'havia de sacrificar tant per aquesta encara que fos també pare, i, per tant, no implicaria tampoc cap canvi dins la seva feina. Avui dia, però, segueix canviant i progressant.

Jo no vaig tenir cap model femení ni masculí. Mai m'he emmirallat en cap científic o científica, sinó que simplement sabia que m'agradaven els números, i per això vaig triar aquest camí.

Tanmateix, considero que pot tenir influència en el fet que, si només veus referents masculins, pensaràs que això no està al teu abast. Que, com a dona, no és que no hi tinguis dret, sinó que no t'ho planteges com una opció i et comences a interessar per altres tipus de sectors i àmbits. Potser si es donés visibilitat al fet que hi ha dones en posicions de responsabilitat o tècniques, almenys les nenes que comencen a definir una mica els seus interessos i personalitat s'ho podrien plantejar com a opció. Igualment, crec que, quan es fa referència al fet que s'ha d'incentivar les nenes a estudiar carreres STEM, el que s'ha d'incentivar és, les nenes i els nens, a fer el que els agradi. El problema és que potser el que els agrada està esbiaixat per com els hem educat o pels inputs socials que reben. I jo crec que aquí és on hem de posar el focus.

"S'ha d'incentivar els infants a fer el que els agradi. El problema és que potser el que els agrada està esbiaixat per com els hem educat"