La majoria de persones veu els insectes com una font d'alimentació alternativa i sostenible per al futur

La majoria de persones, un 58 %, que han participat en una enquesta com a part d'un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre el consum d'insectes, opina que en el futur podrien ser una font alternativa i sostenible de proteïna i, per tant, pensa que la seva integració en la dieta es podria convertir en una realitat. Els resultats de l'estudi Consumers' Acceptability and Perception of Edible Insects as an Emerging Protein Source s'han publicat en obert a l'International Journal of Environmental Research and Public Health. Aquest estudi forma part de la tesi de l'estudiant de doctorat Marta Ros, dins el programa de doctorat de la UOC en Salut i Psicologia.

L'objectiu de l'estudi ha estat identificar els paràmetres que contribuirien a millorar l'acceptació del consum d'insectes per tal d'introduir-los com a font sostenible de proteïna en la dieta del futur. Les autores de l'estudi són Marta Ros, doctoranda i professora dels Estudis de Ciències de la Salut, Anna Bach i Alicia Aguilar, professores i investigadores del grup de recerca FoodLab.

Tot i que l'entomofàgia, és a dir, la ingestió d'insectes com a aliment per part dels humans i els animals, era una pràctica comuna entre els nostres ancestres, des de la Xina fins a l'Imperi romà, fa molt temps que es va abandonar, encara que el consum es manté en països com la Xina, Tailàndia, el Japó, Colòmbia, Mèxic, Perú, el Brasil i alguns països de l'Àfrica.

Efectes positius sobre la salut del consum d'insectes comestibles

Des del 2013, davant del ràpid esgotament dels recursos naturals, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) promou la necessitat d'examinar les pràctiques modernes de la ciència dels aliments per augmentar el comerç, el consum i l'acceptació d'insectes. Diversos estudis han provat els efectes positius del consum d'insectes per a la salut en animals i humans.

En animals, els estudis mostren resultats positius en el control del pes, reducció dels nivells de glucosa en sang i de colesterol i augment en la diversitat de la microbiota. Els greixos que contenen els insectes comestibles són rics en àcids grassos insaturats, especialment en àcids grassos poliinsaturats, i això pot tenir beneficis en l'alimentació. En estudis en humans, els insectes comestibles han demostrat millorar la salut intestinal, reduir la inflamació sistèmica i augmentar significativament les concentracions sanguínies d'aminoàcids.

La majoria de persones no ha menjat mai insectes

L'estudi fet per la UOC es basa en les respostes de 1.034 persones que han participat en l'enquesta sobre el consum d'insectes. Una immensa majoria, el 86 %, respon que no ha menjat mai insectes, i només un 13 % els ha tastat. La principal raó que addueixen per no consumir insectes és el fàstic (38 %), seguida per la manca d'hàbit (15 %), els dubtes sobre la seva seguretat (9 %) o raons culturals (6 %), entre d'altres.

La reticència a menjar insectes també es posa de manifest quan als enquestats se'ls planteja si estarien disposats a incloure'ls en la seva dieta habitual. Només un 16 % respon que sí, mentre que un 82 % assegura que no ho faria. També una majoria, el 71 %, afirma que no cuinaria insectes a casa, mentre que un 28 % contesta que sí. Preguntats sobre si oferirien plats amb insectes en un restaurant, el 73 % diu que no, mentre que un 25 % respon positivament. La majoria, un 81 %, opina que el públic general no rebria bé plats amb insectes, però un 16 % creu que sí.

Una visió positiva de cara al futur

Tot i aquest rebuig, en determinades condicions la valoració del consum d'insectes millora. De fet, segons les dades, gairebé el 50 % dels enquestats pensa que disposar d'informació sobre el potencial que tenen els insectes com a aliment sostenible encoratjaria a consumir-ne, mentre que un 48 % diu que no. L'optimisme respecte al futur es posa en evidència quan se'ls pregunta si creuen que el consum d'insectes podria ser una pràctica futura. Una clara majoria, el 58 %, respon afirmativament, mentre que un 38 % opina el contrari.

La major part dels enquestats indica que la manera en què puguin ser preparats els insectes per ser consumits és important a l'hora d'atraure els consumidors. En aquest sentit, un 70 % de les persones manifesta que una preparació en què la forma natural de l'insecte no es pugui veure faria el seu consum més agradable. Així mateix, un 10 % considera que, si la forma de l'insecte es fes visible, el consum disminuiria. De manera molt majoritària, els enquestats opinen que el format de farina seria el més interessant (23 %), seguit pel de galetes (6 %) o barretes (5,8 %).

L'estudi ha permès identificar els paràmetres que poden millorar l'acceptació del consum d'insectes per introduir-los com a font sostenible de proteïna en la dieta del futur. Les respostes han contribuït a estudiar les àrees que tenen a veure amb l'acceptació: neofòbia, normes socials, familiaritat, experiències de consum i coneixement de beneficis. Les autores de l'estudi destaquen que els homes es mostren més oberts a consumir insectes que no pas les dones, i també s'ha posat en relleu que el grup d'edat més receptiu a tastar-los és el de 40 a 59 anys.

Una alternativa davant l'augment de població cap al 2050

L'augment considerable de població al món que es preveu cap al 2050 a causa de la millora de les condicions de vida en la majoria de països, fa necessari buscar alternatives pel que fa al proveïment de proteïna. L'increment del cost de la producció de proteïna animal i la pressió ambiental creixent en l'agricultura i la ramaderia obliguen a cercar altres opcions productives i tècniques innovadores per obtenir aliments que tinguin en compte la dimensió nutricional, ambiental i sociocultural de la sostenibilitat alimentària.

L'ús d'insectes com a aliment de consum humà, destaca l'estudi de la UOC, podria reunir aquestes demandes i demostrar ser una estratègia vàlida per millorar la seguretat alimentària global. Cal tenir present que els insectes poden créixer en restes orgàniques (actuant com a bioconvertidors), ocupar menys espai de producció i generar menys gasos amb efecte d'hivernacle. A més a més, comparant l'obtenció d'insectes amb la de carn de vedella, l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle és un 95 % inferior i el consum d'energia cau un 62 %. Els beneficis que poden aportar els insectes comestibles, i específicament pel que fa a la salut planetària, s'havien abordat abans d'una manera més àmplia en l'article "Edible Insect Consumption for Human and Planetary Health: A Systematic Review", en el qual també participen algunes de les autores de l'estudi sobre l'acceptació del consum.

Aquesta recerca de la UOC contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, sobre salut i benestar, i 12, de producció i consum responsables.

 

Articles de referència:

Ros-Baró, M.; Sánchez-Socarrás, V.; Santos-Pagès, M.; Bach-Faig, A.; Aguilar-Martínez, A. Consumers' Acceptability and Perception of Edible Insects as an Emerging Protein Source. Int. J. Environ. Res. Public Health 2022, 19, 15756. https://doi.org/10.3390/ijerph192315756

Ros-Baró, M.; Casas-Agustench, P.; Díaz-Rizzolo, D. A.; Batlle-Bayer, L.; Adrià-Acosta, F.; Aguilar-Martínez, A.; Medina, F. X.; Pujolà, M.; Bach-Faig, A. Edible Insect Consumption for Human and Planetary Health: A Systematic Review. Int. J. Environ. Res. Public Health 2022, 19, 11653. https://doi.org/10.3390/ijerph191811653

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.