«El moment històric en què vivim és fascinant per estudiar el perquè de les diferències de gènere en els àmbits STEM»

 

El 2018, més del 48 % de les persones doctorades a la Unió Europea eren dones. Amb tot, darrere d'aquestes dades s'hi amaga una realitat que s'allunya molt de la igualtat: les dones estan sobrerepresentades en camps com l'educació o les cures i infrarepresentades en altres àmbits, com ara les matemàtiques o l'enginyeria. D'aquesta manera, encara hi ha bretxes de gènere importants que tenen un gran impacte en les nostres societats. 

Amb l'objectiu de promoure la igualtat de gènere en les disciplines STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i en les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), el grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha celebrat la primera edició del Premi Cecilia Castaño. 

Aquest guardó reconeix els millors treballs de recerca sobre la desigualtat de gènere en aquestes disciplines. El primer premi ha estat per a Izaskun Zuazu, investigadora postdoctoral de l'Institut de Socioeconomia de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya), pel seu article "Graduates' Opium? Cultural Values, Religiosity and Gender Segregation by Field of Study". Parlem amb Izaskun Zuazu per conèixer més bé els resultats i les implicacions del seu treball.

 

El 2018, més del 48 % de les persones doctorades a la Unió Europea eren dones. Amb tot, darrere d'aquestes dades s'hi amaga una realitat que s'allunya molt de la igualtat: les dones estan sobrerepresentades en camps com l'educació o les cures i infrarepresentades en altres àmbits, com ara les matemàtiques o l'enginyeria. D'aquesta manera, encara hi ha bretxes de gènere importants que tenen un gran impacte en les nostres societats. 

Amb l'objectiu de promoure la igualtat de gènere en les disciplines STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i en les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), el grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha celebrat la primera edició del Premi Cecilia Castaño. 

Aquest guardó reconeix els millors treballs de recerca sobre la desigualtat de gènere en aquestes disciplines. El primer premi ha estat per a Izaskun Zuazu, investigadora postdoctoral de l'Institut de Socioeconomia de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya), pel seu article "Graduates' Opium? Cultural Values, Religiosity and Gender Segregation by Field of Study". Parlem amb Izaskun Zuazu per conèixer més bé els resultats i les implicacions del seu treball.

Durant els darrers anys de doctorat, hi va haver diverses experiències que em van ajudar a formar-me en economia de gènere i feminista i en economia política interseccional. Em vaig començar a demanar per què les dones i els homes trien carreres universitàries diferents en països amb alts nivells d'igualtat de gènere, vaig llegir molt de sobre les repercussions desiguals de les polítiques d'austeritat i vaig voler esbrinar fins a quin punt aquestes polítiques tenen implicacions diferents per a dones i homes en l'elecció dels seus estudis. 

La segregació de gènere en l'educació terciària és fonamental per entendre la segmentació en el mercat laboral, i està lligada a la perpetuació dels rols tradicionals i a la divisió sexual de la feina. És un problema molt rellevant, ja que dona lloc a desigualtats importants: hi ha carreres universitàries que condueixen a llocs de treball més bons i amb sous més alts. Per tant, té un impacte directe en la bretxa salarial i en la desigualtat econòmica, i també en la distribució del treball remunerat i no remunerat entre dones i homes.

A priori, els resultats obtinguts em van sorprendre enormement: en països més religiosos, com ara Turquia o Polònia, hi ha menys segregació i les dones estan més representades en els camps STEM que en altres països menys religiosos, amb nivells de riquesa i igualtat de gènere més elevats. La teoria de la modernització suggereix que, a mesura que els països es desenvolupen econòmicament, es redueixen les diferències socials i econòmiques entre dones i homes. No obstant això, en aquest article mostro que Suècia, Dinamarca o Noruega presenten un alt nivell de segregació a l'hora de triar carreres universitàries. De fet, tenint en compte les dades que he fet servir en l'article, el percentatge de dones graduades en camps STEM és inferior que a Itàlia o Espanya. La literatura ho identifica com la paradoxa escandinava.

Altres articles recents han trobat que, com més rics són els països, més augmenten les diferències en comportaments i activitats entre dones i homes. Com diu Diane Elson, professora emèrita d'Economia de la Universitat d'Essex: "Mentre que algunes desigualtats de gènere es corregeixen, hi ha altres formes de desigualtat que emergeixen." Això és precisament el que veiem en els sistemes universitaris dels països occidentals: cada vegada hi ha més participació de les dones en la universitat, però sorgeixen barreres a l'entrada de dones en determinades carreres, com ara les dels àmbits STEM.

Hi ha valors culturals, com ara les normes de gènere, que tenen un paper molt important a l'hora d'entendre la sobrerepresentació d'homes en disciplines STEM i de dones en l'educació, les humanitats o la salut. Aquestes normes tenen un efecte en el comportament econòmic de les persones. Si entenem l'elecció de la carrera universitària com una inversió, podem conceptualitzar que les normes de gènere governen els resultats econòmics de dones i homes. 

A l'article trobo una relació significativa entre les normes de gènere i la segregació en l'educació terciària, i altres estudis conclouen que la situació macroeconòmica pot afectar de manera diferent les dones i els homes a l'hora de triar la carrera que volen fer. A França, per exemple, hi ha indicis que uns nivells de desocupació més alts s'associen a una tendència més gran de les dones a optar per carreres STEM. 

Així mateix, la bibliografia ha analitzat altres factors, com ara el procés de socialització o la participació dels progenitors en el mercat laboral. Finalment, crec que el tipus d'educació i els estereotips de gènere, sobretot en relació amb les matemàtiques i el pensament abstracte en els nivells inicials de l'educació, són fonamentals per entendre l'escassetat de dones en les disciplines STEM i d'homes en carreres com ara Magisteri Infantil, per exemple. 

Fent aquesta recerca, em vaig adonar que hi ha un patró molt clar entre la religiositat, les normes de gènere i la confiança en l'habilitat per les matemàtiques. L'aversió cap a les matemàtiques és important en la tria de la carrera universitària. Mitjançant dades de PISA, a l'article mostro que les dones tenen nivells d'ansietat més alts a l'hora de fer exàmens de matemàtiques i que tenen una autopercepció de la seva habilitat inferior a la dels homes. Crec que per anivellar la distribució de gènere en les carreres universitàries s'haurien d'implementar polítiques que promoguin una educació igualitària, que no estigui esbiaixada per estereotips de gènere.

Per dissenyar i implementar polítiques públiques eficients, cal que els objectius es puguin definir prèviament i que els seus efectes es puguin testar empíricament. En el cas de la segregació de gènere en l'educació terciària, hi ha moltíssims reptes i àrees de millora per proporcionar dades administratives. A l'hora de fer l'article, vaig trobar molts problemes per harmonitzar les dades administratives de diferents països. El problema més important és que el 2013 la UNESCO va canviar la classificació dels camps d'estudis terciaris. Això em va impedir fer servir una sèrie temporal més llarga. 

Soc professora de diverses assignatures troncals del grau de Ciències Polítiques de la meva universitat, i em va resultar molt xocant veure la poca representació de dones en aquest camp. Entre els factors que són clarament diferents entre Alemanya i els països de la perifèria europea, hi ha l'edat d'emancipació, la taxa de fertilitat i l'edat en què es té el primer fill. Això pot tenir conseqüències en la tria de carrera universitària. 

El rol de l'estat, les polítiques públiques, la infraestructura social i les ajudes (com ara les destinades a promoure una distribució igualitària de l'economia de la cura) són essencials per crear sistemes universitaris amb una perspectiva de gènere i interseccional, que apostin per l'eliminació de desequilibris econòmics, socials i de poder entre dones i homes. A més, les diferències de gènere són interseccionals a altres factors demogràfics, com ara la raça, l'ètnia, la nacionalitat o la diversitat d'habilitats. Això fa que la segregació de camps STEM sigui un fenomen molt més complex, si és possible. 

En termes generals, els resultats de l'article s'ajusten al que observo en la meva vida diària i a la meva experiència en els sistemes universitaris d'Espanya, Itàlia i Alemanya. Amb tot, les dades que faig servir a l'article arriben fins a l'any 2012. La pandèmia i el desenvolupament dels camps de la informació i la comunicació poden comportar una evolució dels valors culturals i les normes de gènere. Crec que el moment històric en què vivim és fascinant per estudiar el perquè de les diferències de gènere en els àmbits STEM i els efectes que té en el mercat laboral i la divisió sexual del treball.

L'article apunta clarament a les diferències de gènere en l'autopercepció i l'ansietat en les matemàtiques com a factor de la segregació horitzontal en l'educació terciària. Com a possibles solucions, podem pensar en polítiques educatives que combatin els estereotips de gènere essencialistes. L'escassetat de dones en disciplines STEM respon als rols tradicionals de gènere i a idees com la concepció que les dones estan més ben capacitades per a la cura i que els homes tenen més competències en el pensament abstracte i tècnic. 

El fet de fomentar una pedagogia no esbiaixada i reconduir estructures de poder en els cicles inicials pot donar lloc a un augment de la igualtat en l'afinitat cap a les matemàtiques i un creixement de la diversitat de gènere en les carreres universitàries. També és interessant no només dissenyar polítiques que fomentin la participació de les dones en disciplines STEM, sinó també polítiques perquè hi hagi més homes que entrin en camps com el magisteri o la infermeria. 

Com he comentat abans, les dades i l'anàlisi empírica són necessàries per dissenyar i implementar polítiques públiques. Com a economista quantitativa, crec ferventment en l'ús de l'econometria per millorar el coneixement sobre diferents fenòmens. Una perspectiva feminista i interseccional permet, a més, qüestionar no solament les estructures de poder dels fenòmens que estudiem en l'economia real, sinó també els mateixos mètodes científics que fem servir. L'ús de dades i de models economètrics comporta una gran responsabilitat a l'hora de proporcionar anàlisis crítiques que siguin útils per a tots els grups de la societat. 

És un honor enorme tenir aquest reconeixement cap al meu article, i estic profundament agraïda a la UOC i a la mateixa Cecilia Castaño. La seva feina no és només molt interessant, sinó que també és pionera en l'estudi de la relació entre segregació de gènere i tecnologia. Els seus treballs han influït en altres articles meus, en què estudio la relació entre la productivitat, el canvi estructural i la segregació sectorial de gènere, entre altres temes. 

Aquest article el vaig publicar mentre tenia la baixa de maternitat, quan el meu fill tenia un mes. El vaig acabar de revisar mentre el tenia a la falda mamant, de manera que aquest premi és un reconeixement als meus esforços per compaginar el treball no remunerat de cura amb la feina professional. 

 

El grup de recerca GenTIC es va crear el 2006 a l'IN3 de la UOC amb l'objectiu d'identificar i analitzar les relacions de gènere en el disseny, el desenvolupament i l'ús de les innovacions científiques i tecnològiques, amb especial atenció a les TIC i a les disciplines STEM. Des de llavors, ha analitzat la relació mútua entre l'activitat humana i la tecnologia, i ha buscat respostes a diferents reptes socials des d'una perspectiva de gènere.

Durant gairebé dues dècades, GenTIC ha coordinat nombrosos projectes nacionals i internacionals. Entre les noves recerques de GenTIC, destaquen INSPIRE, un projecte finançat pel programa Horizon Europe -acord de subvenció núm. 101058537- per tancar la bretxa de gènere i promoure un sistema de recerca i innovació més inclusiu amb els grups infrarepresentats, i HORIGESTEM, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 / ERDF), per analitzar la influència d'intervencions amb dones referents per trencar estereotips de gènere i reduir la bretxa de gènere en l'elecció d'estudis, amb un enfocament especial en els àmbits STEM.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.