Black Friday, Cyber Monday... A qui beneficia l'estat permanent de rebaixes en què vivim?

Fa deu anys que es van eliminar els períodes de rebaixes. Des de llavors, grans i petits comerços ofereixen promocions durant tot l'any. Qui ha sortit guanyant amb el canvi?

L'última vegada que vam anar de rebaixes era l'estiu del 2012. Uns mesos abans, el Govern va impulsar una llei que ho canviaria tot pel que fa als períodes de descomptes. Els seus efectes es van notar en diversos àmbits, entre els quals hi ha els hàbits de compra dels consumidors. La nova normativa va liberalitzar totalment les rebaixes, abans limitades a dues etapes de l'any: estiu i hivern. De fet, el contingut d'aquesta nova llei va canviar completament les rebaixes tal com es coneixien. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, no hi hauria cap període obligatori, ni cap franja mínima de descomptes, ni restriccions sobre el tipus d'articles que podien estar subjectes a aquesta promoció.

Què va impulsar la necessitat de posar fi a les rebaixes?

Abans d'analitzar els pros i els contres dels consumidors i els venedors, és important saber què va impulsar la idea d'eliminar les restriccions dels descomptes. És a dir, quina necessitat hi havia de revisar la normativa? Quins possibles motius van motivar la modificació de la llei? "El que va passar és que la moda ràpida, que propiciava l'entrada contínua de col·leccions noves a les cadenes de botigues, va fer que el consumidor deixés de tenir la urgència de comprar durant la temporada, per si s'esgotaven les talles, i que pogués esperar a comprar durant les rebaixes", argumenta Neus Soler Labajos, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. "Les botigues van necessitar poder motivar el consum entre els períodes de rebaixes, i van pressionar prou per aconseguir un canvi de normativa que els permetés fer-ho", afegeix.

El petit comerç, el gran perjudicat

Des de l'aplicació de la nova llei, els comerços poden decidir per ells mateixos quins períodes de descomptes els convenen més en funció de les seves necessitats. "Això significa que poden liquidar productes o col·leccions quan ho considerin convenient, i deixar lliures les prestatgeries per a l'entrada de noves col·leccions", assenyala Soler, que considera que aquest aspecte és l'avantatge principal per als comerciants.

Ara bé, "en contrapartida, el gran inconvenient és el perjudici que la mesura crea al petit comerç, que no pot competir ni comparar-se amb el gran perquè no té prou marge (les condicions que assumeix el petit comerç en adquirir el producte del proveïdor no es poden comparar amb les de les cadenes, ja que aquestes adquireixen un volum de producte molt més gran, fet que els permet obtenir unes condicions molt més favorables)", afirma l'experta. "El petit comerç no pot assumir la rotació de producte que tenen les cadenes i, tot i que li convindria poder motivar el consum, no ho pot fer a través de contínues promocions que li devoren el marge de benefici", afegeix. En definitiva, "la liberalització de les rebaixes deixa el petit comerç desprotegit, i a la mercè que el consumidor opti per comprar a la cadena que ofereix la promoció i passi de llarg del seu, que no té aquesta promoció", conclou Soler.

Ana Isabel Jiménez-Zarco, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, comparteix aquesta línia de pensament: assegura que el petit comerç no disposa de les eines adequades i suficients per fer front a aquests períodes de rebaixes no previstos tradicionalment, tant pels horaris com pels descomptes en si, que es "mengen" el marge de benefici.

Sembla que, per salvar aquesta situació, el petit comerç no té més opció que adaptar-se a les noves circumstàncies. D'una banda, tal com afirma Jiménez-Zarco, "hi ha moltes botigues físiques que també tenen botiga en línia, de manera que l'estratègia hauria de ser compartida". "De l'altra, el fet que el client pugui comprar en qualsevol punt del planeta mitjançant el comerç electrònic fa que el comerç tradicional es vegi obligat a ser més flexible pel que fa a horaris i terminis de lliurament, si hi vol competir", afegeix l'experta.

Una arma de doble tall per al consumidor

El fet de tenir a la seva disposició productes amb preus rebaixats pràcticament tot l'any ha fet que el públic, en general, hagi modificat els seus hàbits de compra. "El consumidor ara sap que el comerç encadena els períodes de descomptes i que, per tant, si no aprofita unes rebaixes, es podrà beneficiar de les que vinguin ràpidament a continuació", assenyala Soler. En aquest sentit, la dinàmica de promoció constant implantada en els comerços ha fet que "el consumidor perdi el sentit de l'oportunitat, és a dir, que no es vegi pressionat pel fet de no poder aprofitar el moment adequat per comprar a més bon preu", anota.

A més, la desaparició de les ofertes limitades en el temps no és un fet 100 % positiu per al públic. De fet, segons la professora Soler, "ara, encara que el consumidor tingui diverses oportunitats durant l'any per adquirir un producte rebaixat, ja no pot comprar aquest producte que el comerç no havia venut durant la temporada i que rebaixava per desfer-se'n, però que era de gran qualitat". I és que, "des del moment en què es produeixen col·leccions destinades a vendre's directament en períodes de promoció o rebaixes, el producte ja no és de qualitat", adverteix. "Per tant, el consumidor paga una mica menys per un producte que no és de qualitat, mentre que antigament pagava molt menys per un producte de gran qualitat", afegeix.

Per la seva banda, la professora Jiménez-Zarco mostra una visió clarament beneficiosa per al públic i destaca aspectes com "la possibilitat de comprar a qualsevol proveïdor a un preu més ajustat i poder triar entre fer-ho en botigues físiques o a través del comerç electrònic". "L'avantatge no és només disposar de productes a un preu més baix, sinó també la varietat en altres aspectes, com el lliurament o el mitjà de pagament", afirma.

Les rebaixes en línia marquen el ritme

Tant el comerç digital com el presencial o físic es regeixen per la Llei d'ordenació del comerç minorista, que en l'article 25 estableix que les rebaixes es poden fer a criteri del comerç quant a data i durada. "Les dues modalitats estan subjectes a la mateixa normativa, perquè, en definitiva, és el mateix comerç el que fa la venda, física o digital", recalca Soler. De fet, els períodes de descomptes són els mateixos en els dos casos. Fins i tot, a vegades, són més limitats en el món digital, com passa en el cas del Cyber Monday, una jornada per a les compres que es fan exclusivament en línia. Aquesta mena de rebaixes han anat arrelant gràcies a la consolidació de les compres per internet, així com "un altre tipus de promocions que no eren pròpies del país, com ara el Black Friday. Aquesta campanya va arribar a través del comerç electrònic, però s'ha acabat estenent a les botigues físiques perquè les grans cadenes l'han implantat tant en les vendes en línia com en les convencionals".

Precisament, una de les múltiples conseqüències de l'èxit del Black Friday és el fet que "la gent pugui comprar en promoció durant aquesta campanya prèvia a Nadal, de manera que pot lluir la compra durant les festes i aprofitar el producte més temps que si el comprés al gener, just abans d'un canvi de temporada".