El 6,5 % de la població ha mostrat el seu rebuig a vacunar-se contra la COVID-19

Europa està experimentant una circulació creixent d'influença i del virus sincític respiratori (VSR). Juntament amb la COVID-19, aquests virus estan tenint un alt impacte en els serveis de salut i en les poblacions aquest hivern. En aquest context, destaca la importància del fet que els grups vulnerables es vacunin contra la grip i la COVID-19, i que tothom es protegeixi, individualment i cap a la resta, de les infeccions.

Una de les dificultats és, precisament, el rebuig a la vacunació. Un estudi fet per investigadors de la UOC, publicat en obert a la revista científica PLOS ONE, ha avaluat la reticència a la vacuna contra la COVID-19 a Espanya durant la campanya de primavera-tardor del 2021, tant en la població general com en els professionals sanitaris, i aporta informació sobre com mitigar-la.

"L'objectiu d'aquest treball és fer un retrat fidel d'un moment concret —la primera campanya de vacunació contra la COVID-19— per analitzar què es podria millorar en el futur", detalla Salvador Macip i Maresma, metge i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i director i investigador del Laboratori de Mecanismes del Càncer i l'Envelliment de la Universitat de Leicester. Macip ha participat en aquest treball liderat per Francesc Saigí Rubió, investigador de l'eHealth Center de la UOC i director del centre col·laborador en salut digital de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Hans Eguia, doctorand dels Estudis de Ciències de la Salut i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i Marina Bosque, investigadora de l’eHealth Center i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Context de dubtes i suspicàcies

La primavera del 2021, va començar a Europa una campanya massiva de vacunació a la població general per combatre la pandèmia provocada per la COVID-19. La gravetat de la malaltia, la velocitat amb la qual es van posar a disposició de la societat les vacunes i la desconfiança en els laboratoris farmacèutics van crear un context de dubtes i suspicàcies sobre aquests nous medicaments i la seva aplicació de manera generalitzada, cosa que va arribar a provocar el rebuig a aquestes teràpies per part de milers de persones.

Les xarxes socials es van omplir de rumors i informacions falses (fake news) amb l'objectiu de generar un ambient de desconfiança entorn de les vacunes i els nous mètodes que s'havien emprat per fabricar-les, com la tecnologia RNA missatger. Fins i tot es van arribar a elevar a norma general casos puntuals com els trombes, suposadament causats per la inoculació d'aquest innovador tractament. 

Reticències a la vacunació 

Per fer l'estudi, durant la primavera del 2021, els experts van enquestar més de 4.300 persones a través de les xarxes socials, entre les quals hi havia 500 professionals sanitaris de diferents branques. En aquell moment, el 48,6 % dels participants de la població general estaven vacunats contra la COVID-19, i el 6,5 % de la població general es va mostrar reticent a vacunar-se. No obstant això, com més grans eren les persones, més elevat era el percentatge de vacunats. 

"Els més joves o amb menys formació eren els més reticents a vacunar-se, probablement perquè eren el col·lectiu social que percebia menys risc de tenir problemes derivats de la COVID-19, de manera que veien menys beneficis a la vacuna", apunta l'expert. Així mateix, Macip afirma que el nivell educatiu i el fet de tenir coneixements mèdics "redueixen les reticències" davant aquests tractaments innovadors.

Per la seva banda, en el cas dels professionals sanitaris, el percentatge de vacunats contra la COVID-19 s'elevava al 95 %. "Els professionals de la salut tenien més dubtes sobre l'eficàcia i la seguretat de la vacuna. No obstant això, eren els menys reticents a vacunar-se, possiblement perquè entenien més bé les conseqüències de no vacunar-se i estaven més familiaritzats amb el concepte general de vacuna", destaca Macip. 

Un altre aspecte que es va avaluar durant aquest treball va ser l'acceptació o el rebuig a la vacuna en funció del laboratori que l'havia fabricat. En aquest aspecte, la majoria de participants no van mostrar preferències per una vacuna determinada. No obstant això, les persones que s'havien vacunat amb la teràpia de Pfizer van afirmar que ho havien fet amb la seva "vacuna preferida".

En el cas d'Europa, a causa de les campanyes que es van portar a terme, hi va haver una preferència per les vacunes basades en l'RNA missatger, o mRNA, respecte als altres tipus de teràpies disponibles per a la població en aquell moment. Pel que fa al context que es va percebre en aquells moments de la pandèmia, els experts destaquen que "l'acceptació de la vacunació contra el coronavirus no es va veure afectada pels moviments antivacunes ni per la desinformació d'alguns mitjans". 

Informació per millorar la confiança en els tractaments

Tot i que aquestes dades no són especialment negatives, encara hi ha un percentatge important de la població que mostra rebuig a aquest tipus de vacunes. Aquest col·lectiu pot arribar a posar en risc el seu propi benestar i, fins i tot, generar un problema de salut pública. "El desconeixement és el que genera més reticències. Una bona informació, però, pot superar fins i tot l'atracció que generen a les xarxes els antivacunes", afirma Salvador Macip. 

De fet, segons l'Organització Mundial de la Salut, el rebuig a les vacunes era un problema "freqüent", abans fins i tot de l'arribada de la pandèmia, i es considera una de les deu amenaces principals per a la salut mundial.

Per evitar-ho, els experts destaquen que la informació veraç, contrastada, transparent i àgil és el mètode més efectiu per conscienciar la població i minimitzar el rebuig i les reticències a aquesta mena de teràpies. De fet, s'ha demostrat que el rebuig i les reticències disminueixen durant les campanyes de vacunació, quan es comprèn la funcionalitat i l'eficàcia d'aquesta mesura. "Les campanyes informatives són essencials. Com més informació tenim sobre un fàrmac nou, menys por ens fa", conclou Macip.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 10, reducció de les desigualtats.

 

Article de referència:

Saigí Rubió, F., Eguia, H., Espelt, A., Macip, S., Bosque-Prous, M. (2022) Hesitation about coronavirus vaccines in healthcare professionals and general population in Spain. PLOS ONE, 17(12): e0277899. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0277899.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.