Tot i els beneficis clars de la telemedicina, encara hi ha moltes barreres per normalitzar-la a Europa

Les tecnologies relacionades amb la telemedicina han demostrat ser beneficioses en un ampli ventall d'actuacions mèdiques —com ara exàmens, diagnòstics, gestió, tractament i seguiment a llarg termini de pacients amb malalties cròniques—, segons un nou estudi impulsat per la regió europea de l'Organització Mundial de la Salut i elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L'estudi, publicat en obert i titulat "The current status of telemedicine technology use across the World Health Organization European region: an overview of Systematic Reviews", fa un resum de diverses revisions sistemàtiques sobre l'ús de la telemedicina en 53 països. L'autor principal és Francesc Saigí, investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i del grup de recerca Epi4Health, i director del centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut en salut digital, vinculat als Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i amb el suport de l'eHealth Center (eHC). Per part de la UOC, també hi han participat la investigadora de l'eHC Noemí Robles i les estudiants de doctorat Keti Ivanovska i Che Riva.

Tot i que l'ús de la telemedicina permet oferir serveis de salut de qualitat de manera accessible i cost-efectiva i és útil per reduir la morbiditat i la mortalitat, no va ser fins a la pandèmia de la COVID-19 que aquesta pràctica es va estendre, sobretot per continuar proporcionant serveis de salut als pacients de tots els països de la regió europea. Amb l'objectiu de tenir una visió general de l'estat de la telemedicina en aquesta regió (que comprèn els països europeus i alguns països de l'Àsia Central), els autors de la recerca van analitzar dades de més de 2.000 estudis sobre telemedicina, en què van participar més de 20.000 pacients de la regió europea de l'OMS.

"Hem descobert que l'ús d'eines digitals en la prestació de serveis de salut té un impacte clar i significatiu en els pacients", explica David Novillo Ortiz, assessor regional de l'OMS en salut digital i dades, i també autor de l'estudi. "Vam observar més bons resultats clínics, un seguiment més adequat per part dels professionals de la salut i un benefici general, tant per als pacients com per als professionals", afirma.

Més bons resultats clínics, però amb barreres que cal superar

Malgrat tot, l'estudi també va detectar obstacles a l'hora d'utilitzar la telemedicina. Francesc Saigí indica que "aquesta revisió permet plasmar les barreres i els facilitadors principals vinculats a la implementació de la telemedicina a la regió europea". "Això és molt útil de cara a la formulació de polítiques públiques, en les quals aspectes com el lideratge, la governança, la infraestructura i les regulacions, tant legislatives com econòmiques, haurien d'estar presents en les estratègies de salut digital. Per això és important fer estudis previs a l'ús de la telemedicina i intentar revelar aquests predictors", afirma Saigí.

Així, la falta d'habilitats i coneixements relacionats amb la tecnologia, la càrrega de treball i la manca de proves científiques definitives sobre la seva contribució clínica són els principals reptes esmentats pels professionals sanitaris. "També es va veure que hi ha pacients que mostren resistència a fer servir eines de telemedicina, principalment perquè prefereixen tenir un contacte personal amb els seus professionals", afegeix Novillo Ortiz.

"La recerca té el repte de revelar aquesta evidència, i les polítiques públiques, de posar-la en pràctica. És un requisit previ per a l'adopció generalitzada de la telemedicina a qualsevol país de la regió europea", conclou Saigí.

Cal un abordatge integral

Els autors de l'estudi fan una crida a dissenyar programes de telemedicina amb una visió integral. "Basant-se en aquests resultats tan positius sobre l'efectivitat de la telemedicina, els responsables de polítiques haurien de considerar promoure una implementació general d'aquesta pràctica, sempre tenint en compte les barreres que presenta, amb l'objectiu que els beneficis d'aquestes eines estiguin disponibles per a tothom que ho necessiti", explica Natasha Azzopardi Muscat, directora de Polítiques i Sistemes de Salut dels Països a l'OMS Europa i coautora de l'estudi.

A més de les barreres específiques, l'article afegeix que "també s'haurien d'incloure les nacions pobres perquè es poguessin beneficiar de les tecnologies sanitàries emergents."

Iniciatives polítiques per a la implementació de la telemedicina

L'OMS Europa i la Comissió Europea han llançat diverses iniciatives per desenvolupar i implementar pràctiques de telemedicina, especialment a través del Pla d'acció regional per a la regió europea de l'OMS, que fou aprovat pels ministres de Salut en el Comitè Regional Europeu de l'OMS celebrat al setembre. El pla estableix que les solucions de salut digital, inclosa la telemedicina, poden contribuir a fer avançar la cobertura sanitària universal, protegir la població en temps d'emergències i millorar la salut i el benestar a la regió.

Altres iniciatives inclouen els programes de finançament Horizon 2020, Horizon Europe i les xarxes europees de referència (European Reference Networks).

Aquests projectes i polítiques reconeixen no només el poder de la telemedicina per eliminar barreres geogràfiques i expandir l'accés als serveis de salut, sinó també la necessitat d'establir mecanismes per mitigar barreres i riscos.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 17, aliances per aconseguir els objectius.

Article de referència:

Saigí-Rubió, F.; Borges do Nascimento, I. J.; Robles, N.; Ivanovska, K.; Katz, C.; Azzopardi-Muscat, N.; Novillo Ortiz, D. The Current Status of Telemedicine Technology Use Across the World Health Organization European Region: An Overview of Systematic Reviews, Journal of Medical Internet Resarch 2022;24(10):e40877. doi: 10.2196/40877.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu