Una diferència de 20.000 morts no es va comptar durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19

Hi ha gairebé 20.000 morts de diferència entre les xifres oficials que va oferir el Ministeri de Sanitat i les que van registrar altres fonts oficials durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19. Tanmateix, aquesta discrepància pràcticament no va aparèixer en els mitjans de comunicació, que van prendre gairebé sempre com a referència els números del Ministeri de Sanitat, apunta un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Segons les dades del Ministeri de Sanitat, van morir 27.127 persones; d'acord amb el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III, i amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), 44.729 i 45.684, respectivament.

L'estudi de la UOC, publicat en obert a la Revista General de Información y Documentación, fa una anàlisi crítica d'aquestes xifres i analitza el tractament que van rebre aquestes dades per part dels mitjans de comunicació durant la primera onada de la pandèmia.

"La gran diferència entre les dades del Ministeri de Sanitat i les estimacions d'altres fonts també oficials, com el MoMo o l'INE, es va deure al fet que van fer servir criteris diferents", explica l'investigador principal de l'estudi, Josep Cobarsí Morales, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, adscrit al grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO). El Ministeri de Sanitat només va comptabilitzar les defuncions en instal·lacions hospitalàries i amb una prova confirmada de laboratori fins al 15 abril i, a partir del dia 16 d'aquell mes, les positives en la prova. El MoMo, en canvi, comparava estadísticament la mortalitat esperada amb la mortalitat real, i l'INE incloïa els casos sospitosos de COVID-19.

"El tractament d'aquestes dades en els diaris espanyols que hem estudiat va ser, malgrat tot, bastant semblant", explica Cobarsí. De les 700 peces informatives publicades entre l'1 de març i el 31 de juliol de 2020 que han analitzat, el 74 % va fer servir les dades del Ministeri de Sanitat, el 19 % es va referir a fonts oficials de les comunitats autònomes i només el 6 % es va basar en el MoMo.

Els temes que van abordar els mitjans sobre les dades de les defuncions van variar al llarg del temps. Al començament de la primera onada, un dels assumptes més rellevants van ser les defuncions en les residències i fora de les instal·lacions hospitalàries. Malgrat la falta de dades oficials per la confusió inicial i la manca de tests, molts mitjans van fer peces en què parlaven amb algunes residències i oferien informació del que passava en l'àmbit local.

Més endavant, hi va haver un debat sobre les diferències entre les dades que presentaven algunes comunitats autònomes i les del Ministeri de Sanitat. Algunes comunitats van començar a incloure els casos sospitosos en les seves dades, cosa que més endavant va recomanar l'OMS, i això va generar diferents números en les xifres. Finalment, els mitjans de comunicació van recórrer a les dades de les llicències d'enterraments del registre civil, però, a causa del col·lapse dels sistemes d'informació i al fet que només el 93 % dels registres de la població espanyola estan informatitzats, no van constituir una alternativa per valorar l'impacte de l'epidèmia en temps real. "Un altre aspecte curiós és que, quan va començar la desescalada, la majoria de diaris van deixar de prestar atenció a aquesta qüestió", continua Cobarsí.

"Aquesta pandèmia ha demostrat la importància de l'estadística oficial, així com la necessitat de reforçar els organismes involucrats per aconseguir estadístiques d'alta qualitat", explica Laura Calvet Liñán, una altra investigadora de l'estudi, quan se li pregunta sobre les lliçons que se'n poden extreure. "Tots els països necessiten fonts de dades de confiança que proporcionin estadístiques d'alta qualitat, completes, públiques i actualitzades oportunament perquè polítics, científics, empreses, ciutadans i tota la societat comprenguin la magnitud de les pandèmies, la seva evolució i els efectes de les diferents estratègies aplicades."

Una discrepància en les dades comuna a Europa

La discrepància en les dades oficials no es va produir només a Espanya, sinó que, com mostren els autors, va ser comuna a tot Europa. En països com Espanya, Itàlia o els Països Baixos la disparitat va ser semblant: el nombre de morts comptabilitzades pel principal organisme oficial va comportar una diferència de prop d'un 50 % en comparar-lo amb l'excés de morts calculat estadísticament. En altres països, com Alemanya, es va produir el contrari, és a dir, les dades que van oferir les fonts oficials van ser superiors a les que van aparèixer després en les xifres que comparaven la mortalitat estimada i la real. "Necessitem estudiar com podem tenir un sistema de monitoratge que ens permeti millorar el seguiment en temps real", assegura Cobarsí.

Segons els autors, la premsa i el discurs oficial també poden millorar la seva tasca, explicant amb més detall les diferències de criteri, el tipus d'informació que es presenta i les discrepàncies, i incloent de manera regular les xifres d'altres fonts oficials, com les del MoMo. "Si tenim més d'una manera de comptar les coses, és bo mostrar aquesta diversitat de fonts a l'opinió pública", conclou Josep Cobarsí.

Aquesta recerca de la UOC beneficia els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 4, educació de qualitat.

Article relacionat

Cobarsí Morales, J.; Calvet Liñan, L.; Segundo Martín, E. (2022) Muertes por COVID-

19 en España durante la 'primera ola': Datos cuantitativos y su tratamiento periodístico, a Revista General de Información y Documentación 32 (1), 61-91. https://dx.doi.org/10.5209/rgid.82948

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu