La UOC, una de les deu institucions impulsores del primer living lab centrat en l'envelliment

Envellir disposant de la màxima qualitat de vida i la millor atenció sanitària i social. Aquest és l'objectiu principal del Barcelona Aging coLLaboratory (BALL), el primer living lab centrat a aportar solucions innovadores per a la gent gran que es posa en marxa a Catalunya i que ha estat impulsat per una àmplia representació d'estaments de la societat civil. 

Avui ha tingut lloc la presentació als mitjans de comunicació, al Parc Sanitari Pere Virgili, de la seu física del BALL i del seu primer projecte: un robot humanitzat que ajudarà les persones que no es poden alimentar per elles mateixes. Aquest robot s'està cocreant amb els usuaris finals, que són decisius per saber què és el que necessiten i per poder-los oferir una solució que s'adapti a les seves demandes. 

A més de dotar els pacients d'una eina personalitzada i de més autonomia, el robot permetrà automatitzar una de les tasques més complexes de la logística assistencial dels hospitals i centres residencials. D'aquesta manera, es reduirà la sobrecàrrega del personal sanitari i s'optimitzaran el temps i la qualitat del servei. 

La UOC, una de les deu institucions fundadores

El BALL s'inscriurà en el centre de recerca en salut digital de la UOC, l'eHealth Center. Participarà en el seu comitè estratègic amb la resta de socis fundadors, serà part activa del motor de la iniciativa, impulsarà diversos projectes del laboratori centrats en la salut digital i hi participarà. "Per a l'eHealth Center, poder formar part d'aquesta iniciativa representa una oportunitat per incrementar el retorn social, la transferència i l'impacte de l'activitat del centre", explica un dels principals ideòlegs i impulsors del BALL, Marco Inzitari, investigador i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. 

Entre els membres que representaran la UOC en el comitè estratègic del laboratori hi ha Inzitari, també director d'Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili i cap del grup de recerca en Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Carme Carrion, sotsdirectora de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i coordinadora de recerca de l'eHealth Center, també representarà la Universitat en el comitè estratègic del BALL. Així mateix, Daniel López, membre del grup de recerca CareNet de l'IN3 de la UOC, que ha format part del projecte des del primer moment, també hi continuarà vinculat i hi participarà activament. 

Segons Inzitari, la UOC és una universitat capdavantera en tecnologia digital, tant en docència com en recerca i capacitat d'innovació. "Formar part del BALL significa ser part d'un ecosistema representatiu de la societat, poder aportar valor i apostar per la participació de les persones grans, com un soci actiu amb qui es poden detectar noves necessitats i codissenyar solucions per millorar la seva qualitat de vida. D'altra banda, ens permet potenciar la transferència del coneixement i la innovació", afirma. 

El BALL, una plataforma d'innovació al voltant de l'envelliment

L'envelliment de la població catalana continua creixent a un ritme accelerat: es calcula que l'any 2050 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys. Així mateix, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, si l'actual model d'atenció no canvia, l'índex de dependència de la gent gran també augmentarà: passarà del 28,9 %, el 2021, al 44,3 %, el 2040.

Davant la necessitat de desenvolupar solucions innovadores que avancin cap a un envelliment actiu i saludable, i que considerin l'edat avançada una oportunitat per aconseguir una societat més inclusiva i, alhora, potenciar l'economia, neix el Barcelona Aging coLLaboratory (BALL). 

El living lab ha estat impulsat per deu entitats de renom que representen els principals àmbits de la societat catalana: salut (Parc Sanitari Pere Virgili i Vall d'Hebron Institut de Recerca), robòtica (Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC), universitat (Universitat Ramon Llull, amb la Facultat de Ciències de la Salut, Blanquerna i l'Institut Borja de Bioètica, i Universitat Oberta de Catalunya), social (Fundació iSocial), empresa privada (Grup Efebé, Qida i UniversalDoctor) i associacions de gent gran (Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, Fatec).

Aquest projecte opera sota el model d'innovació que es coneix com a quàdruple hèlix, en què diferents entitats i membres d'una comunitat (ciutadania, empresa, centres de coneixement i administració) s'uneixen per construir plegats solucions que siguin capaces de promoure el creixement socioeconòmic del territori.

"El BALL és un espai o una metodologia de cocreació que involucra les persones grans, des d'un principi, en el disseny, el desenvolupament, la implementació i l'avaluació de productes i serveis destinats a fomentar la seva autonomia, integrar-los a la comunitat i reduir dependències i cronicitats", explica el doctor Marco Inzitari. "En un moment en què cada vegada augmenta més l'esperança de vida però no la qualitat, l'objectiu final del living lab és posar les persones al centre perquè puguin prendre el control de la seva salut i de la seva vida", assegura l'expert.

Un robot que millori l'autonomia relacional de les persones grans durant els àpats

El primer prototip de robot que s'ha presentat avui ha estat adaptat en programari i maquinari per poder assistir persones amb dificultats per alimentar-se per si mateixes. Dissenyat per investigadors de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial —en el marc del Laboratori Obert de Robòtica Assistencial (LabORA)— i per professionals del Parc Sanitari Pere Virgili, ha comptat amb la implicació de totes les institucions que formen part del living lab en la seva creació. Així mateix, al febrer es van fer sessions participatives amb professionals i persones grans ateses al Parc Sanitari Pere Virgili, que van exposar les necessitats a les quals creien que havia de donar resposta el robot per fer-lo més humà. Les seves aportacions van servir per confeccionar aquest prototip.

Pròximament, pacients del Parc Sanitari Pere Virgili amb diferents dificultats que els impedeixen menjar de manera autònoma participaran en la primera prova pilot d'aquest prototip de robot humanitzat en un entorn real, l'hospitalari, que és on s'aplicarà inicialment el robot. 

En aquesta fase de prova, un grup de professionals farà entrevistes a les persones grans ateses per comprovar el seu grau de satisfacció, a més d'observar de prop les reaccions no verbals durant la prova. Les seves respostes es tindran molt en compte de cara al desenvolupament final del projecte. Actualment, el robot és molt senzill, però en un futur, entre altres funcions, podrà reconèixer els gestos facials de les persones grans i hi podrà interactuar verbalment. 

Segons els seus creadors, el robot ha de contribuir a millorar l'autonomia relacional dels pacients durant els àpats i els ha de proporcionar més possibilitats d'elecció (en el ritme, el tipus de menjar i la quantitat), una imatge més positiva d'un mateix (augmentant l'autoconfiança a l'hora de menjar) i un marge més gran en l'esfera dialògica (afavorint formes de negociació sobre com i què es menja). Un altre avantatge del robot és que els professionals assistencials podran obtenir moltes més dades relatives a l'estat nutricional actual de la persona gran, cosa que permetrà personalitzar més l'atenció sanitària i social i adaptar-la a les necessitats i característiques de cada persona.

També cal tenir en compte que l'administració dels àpats genera un entorn d'alta pressió per la càrrega de dependència de les persones grans, i més encara en un moment tan delicat, a conseqüència de l'increment del nombre de persones hospitalitzades amb més grau de dependència i per l'escassetat de professionals als centres. "El nostre objectiu amb el robot és poder oferir un tracte més curós i personalitzat als pacients, i reduir l'estrès del personal sanitari", afirma el director d'Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili. A més, cal tenir en compte que l'objectiu del projecte és que el robot sigui un suport i no un substitut del personal assistencial, de manera que mai es deixarà el robot sol amb la persona gran.

"Encara que la idea d'un robot que ajudi a menjar les persones grans ens va tirar enrere inicialment, no podem donar l'esquena als avenços tecnològics, i més si tenen l'objectiu d'ajudar", explica Josep Carné, president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, entitat sense ànim de lucre formada per voluntaris i que agrupa les associacions de persones grans del nostre país. Així mateix, Carné considera que és molt positiu que els usuaris tinguin un paper clau en la definició de les característiques que ha de tenir el robot.

 La seu física del BALL: la Casa de Pensar

La seu física del living lab s'ubica al mateix recinte del Parc Sanitari Pere Virgili, i és on es duran a terme diverses dinàmiques participatives. Així, a partir de reunions de pluja d'idees amb tots els actors relacionats amb l'envelliment (pacients, professionals, institucions de recerca, administració pública, empreses privades, etc.), es detectaran reptes relacionats amb aquest àmbit. També es faran sessions destinades a trobar solucions innovadores a aquests reptes, i dinàmiques participatives per desenvolupar-les amb els usuaris finals. 

Els impulsors del primer living lab centrat en l'envelliment, que s'inaugurarà oficialment el 17 de novembre, el posen a disposició de les administracions públiques, de les entitats i el teixit associatiu, de les empreses i de la ciutadania per recollir suggeriments i propostes de col·laboració engrescadors i trencadors en l'àmbit de l'envelliment.