Les metàfores de guerra i viatges són comunes per parlar de trastorns mentals

Les metàfores de viatges i de lluita o guerra són probablement les més utilitzades en tota mena d'àmbits, especialment per referir-se a malalties com el càncer o, més recentment, la COVID-19. Un nou estudi d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha examinat l'ús d'aquests dos tipus de metàfores conceptuals en el context dels trastorns mentals greus a partir de l'anàlisi de blogs en castellà de pacients i de professionals de la salut mental. Els resultats, publicats a la revista Metaphor and the Social World, mostren que les dues tipologies de metàfores es fan servir per referir-se a les mateixes qüestions —com ara els trastorns mentals, els seus símptomes, els problemes quotidians, l'activitat mèdica, els prejudicis socials, etc.—, però emmarcades de manera diferent. A més, l'estudi destaca que poden donar una visió tant positiva com negativa pel que fa a la manera d'afrontar el trastorn mental, les emocions que transmeten o l'empoderament dels pacients.

Aquestes conclusions tenen implicacions per a la comprensió de la malaltia, però també per a la millora de la comunicació amb els pacients. "Els resultats tenen un potencial molt important en la manera com s'aborden els discursos públics i professionals sobre salut mental, i fins i tot en tractaments o teràpies. Pot ser molt útil promoure els usos positius d'aquestes metàfores i, per contra, reconvertir-ne o descartar-ne els usos negatius, és a dir, els desempoderadors o que transmeten emocions negatives, com ara desolació, ansietat, vulnerabilitat, etc.", subratllen Marta Coll-Florit i Salvador Climent Roca, membres del grup GRIAL-UOC, dels Estudis d'Arts i Humanitats.

Metàfores clau en les narratives sobre salut mental

L'estudi es va basar en l'anàlisi d'aproximadament un milió de paraules escrites en blogs personals de 73 pacients diagnosticats amb un dels quatre trastorns mentals greus més comuns —depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar o trastorn obsessivocompulsiu— i de 22 professionals de l'àmbit de la psiquiatria, la psicologia, la infermeria i l'educació social. En aquest corpus de text es van identificar un total de 3.204 metàfores de guerra i viatge. "Qualsevol situació conflictiva s'expressa en termes de guerra o lluita, i els mals es presenten com a enemics. Així mateix, molts processos llargs i costosos es metaforitzen en termes de camins, obstacles, avançaments, retrocessos, progressos, etc. Aleshores, com que una afectació mental té molt a veure amb el conflicte personal i social, i alhora també té a veure amb el procés (per exemple, de recuperació), estàvem segurs que aquestes dues metàfores també havien de ser molt importants en les narratives sobre salut mental", expliquen els investigadors.

Una via per facilitar l'expressió íntima dels pacients 

Des del punt de vista quantitatiu, l'estudi també va detectar que aquestes metàfores les utilitzen més freqüentment les persones afectades per un trastorn mental que no pas els professionals de la salut mental. Segons els investigadors, aquestes dades "enfortirien la hipòtesi que les metàfores s'usen en aquest context per expressar experiències complexes i emocionalment intenses".

Aquesta capacitat de recollir les vivències íntimes dels pacients també reforça la utilitat del mètode d'estudi emprat en la recerca —la detecció de metàfores conceptuals en els discursos sobre salut mental— per comprendre aquest tipus de malalties. "Es fa evident que és una metodologia d'anàlisi molt sistemàtica i molt útil per revelar-nos sentiments, pensaments i actituds de les persones que tenen trastorns mentals, i també dels professionals de la salut mental. És a dir, el fet de saber quines són les metàfores més freqüents en les narratives sobre trastorns mentals ens permet acostar-nos al que realment pensen, senten i viuen les persones afectades i, per tant, ens ajuda a entendre més el seu patiment", argumenten els investigadors.

Afectivitat, empoderament i emocions positives

Entre els factors del discurs sobre salut mental que poden tenir efectes positius en les persones afectades, els investigadors assenyalen la importància de "transmetre un sentit d'agentivitat i un sentit de control sobre la vivència (que, en conjunt, definirien l'empoderament), a més de la transmissió d'emocions positives com l'orgull o l'assoliment de fites, etc.". Un exemple d'aquest ús positiu recollit en el treball és la conceptualització del trastorn mental "com un company de viatge, un tipus de metàfora que denota acceptació i que pot tenir un ús positiu en la manera de viure el trastorn".

Les metàfores de guerra no són intrínsecament negatives 

Un dels resultats que ha sorprès més els investigadors és que hi ha casos d'ús positiu i negatiu en els dos tipus de metàfores. "No és cert, com es podria pressuposar, que les metàfores de guerra siguin intrínsecament negatives perquè transmeten conflicte i les de viatge siguin positives perquè transmeten avenços. Per exemple, les metàfores de guerra en molts casos transmeten esperit de lluita i, per tant, agentivitat i empoderament, cosa que pot reforçar l'autoestima de les persones afectades i repercutir favorablement en la seva vivència", expliquen. 

En qualsevol cas, els investigadors destaquen que es poden fer servir metàfores diferents per parlar d'un mateix assumpte i que igualment poden tenir efectes positius, en funció de l'objectiu que es busqui en la comunicació. "Per exemple, no és el mateix dir lluitar contra les teves pors (un enemic) que dir anar superant les teves pors (un obstacle en el camí). En el primer cas es destaca l'esperit de lluita de la persona afectada i en el segon es transmet un cert sentit de control, ja que es presenta l'experiència com un procés amb millores graduals", argumenten els investigadors.

"La diferència és que les metàfores de guerra poden ser útils en situacions que requereixen acció i aplicació d'energia, mentre que les metàfores de viatge serveixen per suggerir un pla d'acció continu, amb una aplicació més mesurada de l'energia", afegeixen.

Una eina al servei dels terapeutes

Aquesta dissecció de les metàfores i dels seus significats també podria ajudar els professionals de la salut pel que fa a les estratègies terapèutiques. "L'ús adequat de metàfores és una eina que pot facilitar la comunicació entre pacients i psicoterapeutes, i també pot servir a aquests darrers com a eina per a les sessions", apunten. En aquest sentit, els investigadors han creat un repertori anomenat Diccionario de metáforas de la salud mental, que ja està disponible en línia.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 10, reducció de les desigualtats.

 

Article de referència

Coll-Florit, M. & S. Climent (2022). "Enemies or obstacles? Metaphors of war and journey in mental health discourse", Metaphor and the Social World. Online First Article (31 May 2022). DOI: https://doi.org/10.1075/msw.21035.col.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC