Més d'un centenar d'estudiants de la UOC acompanyen joves en risc d'exclusió com a mentors voluntaris

Més de 120 estudiants de la UOC fan de mentors i mentores, i cada setmana acompanyen joves en risc d'exclusió i persones refugiades. D'aquesta manera, al llarg del curs estableixen un vincle que els permetrà conèixer altres realitats, ampliar horitzons i créixer plegats com a persones i professionals. Per fer-ho possible, la Universitat, compromesa amb el sector social i l'empoderament dels estudiants com a ciutadans globals, ha establert aliances amb entitats de primer nivell reconegudes amb el segell de qualitat de la Coordinadora de Mentoria Social i escollides per posar en marxa el Pla de millora d'oportunitats educatives (PMOE) de la Generalitat de Catalunya.

A l'Estat espanyol hi ha 19 entitats que formen part de la Coordinadora de Mentoria Social i que han posat en marxa 24 projectes en què han participat 1.333 persones mentorades i 1.428 mentors i mentores (2020). "La mentoria social promou la relació basada en un vincle de confiança entre persones que voluntàriament s'ofereixen (mentors i mentores) a proporcionar un suport a altres persones que es troben en una situació de risc d'exclusió (mentorats i mentorades). Perquè la mentoria sigui fructífera, un tècnic supervisa i avalua tot el procés, i ofereix acompanyament i suport", explica Isabel Gutiérrez, membre de l'equip tècnic del Programa català de refugi (PCR) de la Coordinadora de Mentoria Social, amb qui la UOC col·labora des del confinament. "En aquell moment, moltes relacions de mentoria actives van passar a tenir contacte telemàtic en lloc de presencial i vam haver d'adaptar la formació inicial dels voluntaris a la virtualitat, a més dels espais i trobades d'intercanvi i seguiment. La UOC oferia coneixement, eines i recursos per a la gestió i dinamització d'espais virtuals que ens van ser de molta utilitat", afegeix Gutiérrez.

A partir de llavors, la relació es va formalitzar i va créixer: aquest primer curs de col·laboració, 61 persones vinculades a la UOC, la primera universitat que col·labora amb aquest programa, s'han apuntat com a mentors i mentores del programa per acompanyar persones o famílies refugiades o demandants d'asil. Actualment, ja n'hi ha 15 que han començat la mentoria. Però l'efecte ha estat multiplicador, comparteix Isabel Gutiérrez, que valora aquesta implicació i és conscient que les persones que estudien a distància sovint ho fan perquè disposen de menys temps o perquè complementen els estudis amb altres activitats. "El nostre programa fomenta la mentoria grupal (és a dir, un grup de mentors acompanya una persona o una família refugiada) i ens hem trobat amb diversos estudiants de la UOC que s'han apuntat amb persones del seu entorn pròxim (família, amistats, etc.) per fer la mentoria plegats", explica. La tècnica destaca que "en tot moment la comunicació amb l'equip de l'Àrea de Globalització i Cooperació de la UOC ha estat molt fluida i la col·laboració amb els seus serveis territorials ha facilitat la crida de voluntariat a les zones on hi ha més necessitat".

Mentoria: tothom rep i aporta

Marina Claverias, professora de la Universitat Rovira i Virgili i directora de l'Associació Quilòmetre Zero (responsable del projecte de mentoria AmbTu), coincideix a destacar el valor afegit del territori: "l'estudiantat de la UOC viu en territoris molt diversos i aquesta col·laboració ens facilita arribar a llocs on no arribem amb altres universitats", afirma. A més, també valora "la diversitat respecte a l'edat". "Tenim voluntaris de més de trenta anys", explica. A través de la mentoria, l'Associació Quilòmetre Zero acompanya el col·lectiu de joves extutelats o en risc d'exclusió que han d'emprendre la vida adulta i els ofereix suport. L'entitat ha rebut el Premi a la Innovació Social 2021 pels seus projectes. Aquesta relació és una aliança en què tothom guanya: "els estudiants universitaris són part d'una ciutadania activa", afirma Claverias.

"La Universitat, gràcies al voluntariat, fa una tasca de sensibilització sobre problemàtiques socials i diferents situacions de persones que viuen en vulnerabilitat, i ofereix un espai de compromís cap a la transformació social. Són situacions que potser els estudiants no coneixen si no fan aquest voluntariat. Des de l'associació oferim l'experiència de la realitat, del dia a dia, i facilitem la transferència de coneixement i de participació en possibles projectes de recerca per mesurar l'impacte de les nostres accions, per exemple", afegeix.

Jaume Sampol, coordinador d'Informàtica i Comunicacions d'una entitat esportiva municipal, va començar el grau de Psicologia com un repte personal de superació. A començament d'any es va incorporar a aquest projecte. "L'Associació Quilòmetre Zero fa una tasca amb la qual em veig completament identificat i que et permet acompanyar i ser acompanyat en un procés d'aprenentatge vital", afirma. En Jaume és mentor d'un jove que deixa l'entorn de tutela oficial. La seva funció és "exercir de voluntari de suport fora dels àmbits institucionalitzats". "Un dels aspectes clau és deixar clar que no som ni educadors ni assistents socials; la nostra tasca és compartir setmanalment amb ells un espai de tranquil·litat, complicitat i confiança. He trobat una experiència gratificant i generosa per part del jove", explica.

Com a estudiants, "estem en un procés d'aprenentatge permanent, i qualsevol acció que es pugui fer en l'àmbit del voluntariat solidari sempre té una repercussió emocionalment i socialment positiva per a tothom", afirma el futur psicòleg, que recomana l'experiència. "Fer un projecte de voluntariat és donar coherència als valors que se'ns transmeten des de la UOC: formar i transformar", afegeix.

La Maria Pintor estudia el grau d'Educació Social i treballa com a monitora de menjador, cambrera, professora de dansa… "Soc una treballadora pluriocupada, però aquest setembre començo com a educadora en un centre obert amb infants", explica. Sens dubte, la seva experiència com a voluntària a l'AFEV li serà d'utilitat. "Des de la UOC, vaig rebre un correu on es presentaven propostes de voluntariats i entitats. Em va interessar perquè es feia una feina molt bona amb infants en situació de desigualtat social. Ha estat una experiència molt bonica i motivadora. A més, estava començant la carrera, em faltaven anys per acabar i quan em gradués seria més gran que la majoria de gent, i no tenia cap experiència. Ha estat una gran oportunitat professional i personal per enriquir-me amb coneixements, perquè al final treballes amb tècnics i tècniques. Em va obrir moltes portes: he fet el servei civil i he estat becària de l'AFEV, com a referent de barri. Vam fer un tàndem molt bonic amb la meva mentora, que em va introduir en el projecte, i alhora va resultar fàcil perquè amb la jove que acompanyava vam establir una relació bonica de confiança i comunicació", afegeix. El programa Rossinyol d'aquesta entitat ha rebut el Premi d'Innovació Social de La Caixa.

Voluntariat universitari

La missió d'aquesta entitat és promoure el voluntariat social universitari per lluitar contra les desigualtats socials d'infants i joves en exclusió dels barris i territoris més vulnerables. Des que es va posar en marxa a França fa trenta anys, l'AFEV "impulsa el voluntariat social d'estudiants perquè creiem que és una eina poderosa per augmentar la implicació social del jovent i crear oportunitats perquè coneguin i visquin situacions i realitats amb què sovint no estan familiaritzats, a fi d'augmentar la seva consciència social", afirma Joke Aerts, delegada territorial de l'entitat. "A Catalunya i València intervenim mitjançant diversos projectes que tenen la mentoria social com a fil conductor. Tenim convenis de col·laboració amb totes les universitats públiques. Vam contactar amb la UOC pel seu compromís amb l'entorn; des del primer contacte, la Universitat ha mostrat molt interès en els nostres projectes i molta disponibilitat per donar-nos suport. A banda del conveni de col·laboració per a la mobilització de voluntaris, també hem pogut signar-ne un de convalidació de crèdits que fa que encara sigui més atractiu per als estudiants de la UOC poder participar en els nostres projectes", explica.

Per a ella, "el potencial d'aquesta mena de voluntariat neix en el vincle afectiu i de confiança entre la persona que rep la mentoria i el mentor o mentora". "Tots hem tingut algun mentor en la nostra vida, que ens ha acompanyat o que ha estat important en les decisions que hem pres o en els camins que hem triat. Hi ha estudis acadèmics que demostren que en els entorns més vulnerables les possibilitats de trobar mentors 'naturals' es redueixen a la meitat. La mentoria ofereix a aquestes persones l'oportunitat de tenir una figura de referència positiva que els dedica temps, de manera voluntària i no professionalitzada, i que els ajuda a passar etapes de transició i a reforçar les seves competències. A través de la mentoria, els voluntaris també adquireixen noves competències: ens expliquen com han pogut treballar la responsabilitat, l'empatia, l'escolta activa i les competències organitzatives a través d'aquesta experiència", afegeix Aerts.

Per què des de l'AFEV aposten per la mentoria i pels estudiants universitaris com a mentors? Segons la delegada territorial, "un dels requisits principals per poder fer de mentor és tenir disponibilitat per comprometre's amb la persona mentorada al llarg del curs escolar". "És un compromís que es pot combinar fàcilment amb els estudis, sobretot amb l'organització dels estudis de la UOC. No cal ser expert o professional (oferim formació i suport), sinó que la gràcia és que els mentors siguin joves i propers, a fi que les persones mentorades els puguin veure com un referent, com algú que no fa gaire ha passat per situacions potser semblants a les seves. Sí que és important i necessari que els futurs voluntaris estiguin oberts a aprendre, a escoltar, a acompanyar un infant o jove acceptant-lo tal com és i entenent què necessita, què li agrada i quines mancances o desitjos té. Han d'estar atents i mostrar curiositat per descobrir noves potencialitats o interessos i per ajudar-lo a fer el seu camí", explica Aerts.

Tant l'Associació Quilòmetre Zero com l'AEFV han estat escollides per la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla de millores d'oportunitats educatives (PMOE), per desenvolupar totes les accions de mentoria social a les províncies de Barcelona i Lleida (AFEV) i de Tarragona (Associació Quilòmetre Zero). Aquest ha estat l'any pilot que ha demostrat l'èxit de les col·laboracions entre administracions públiques, escoles, instituts, entitats socials i universitats.