La UOC mesura la seva petjada de carboni

La petjada de carboni fa referència a la quantificació de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) que genera una activitat o individu, o bé una organització. La UOC, per iniciativa del grup de sostenibilitat del Consell d'Universitat, fa el primer càlcul de la seva petjada de carboni. L'any 2019, la Universitat va emetre 3.089 tones de CO₂, l'equivalent a 2,08 quilos de CO₂ per crèdit amb docència. El càlcul s'ha fet agafant el 2019 com a referència perquè la pandèmia va generalitzar el teletreball entre personal de la institució i els resultats haurien variat força.

Calcular la petjada de carboni és vital per saber com es generen aquestes emissions i, així, identificar accions efectives que es poden dur a terme per reduir-les, ja que "estem en situació d'emergència i caos climàtic, i les universitats hem de ser referents i exemple, tant per a altres institucions que hagin d'abordar aquest camí com per a la nostra comunitat", declara Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC.

Conèixer la quantitat d'emissions de GEH que generem com a institució "és un punt de partida important", opina Isabel Solà, del grup impulsor del Consell d'Universitat, "ja que ens permet disposar d'una eina per fer el càlcul anual i saber en quina situació ens trobem, i així poder buscar solucions que ens permetin reduir aquesta petjada". Martínez Samper hi afegeix que "ens hem compromès a no incrementar la nostra petjada de carboni a partir d'aquest primer càlcul, i a desenvolupar un pla per reduir-la. També ens hem compromès a repetir anualment aquest càlcul per avaluar si les nostres accions van pel bon camí". Per calcular la petjada de carboni de la UOC, s'ha comptat amb l'assessorament i l'ajuda d'Inèdit, un estudi d'ecoinnovació estratègica especialitzada en l'acompanyament de les organitzacions envers la sostenibilitat.

Els resultats d'aquest tipus d'estudis sempre s'expressen en tones de CO₂ equivalents, xifra que inclou la quantitat total de gasos amb efecte d'hivernacle de totes les emissions, ja que no han de ser totes derivades directament del carboni.

En l'estudi no només s'ha pogut calcular el total d'emissions, sinó també desglossar els col·lectius o les activitats més contaminants en el dia a dia de la Universitat.

La UOC té un pla de sostenibilitat ambiental

Amb l'objectiu de revertir l'emergència climàtica actual, l'any 2021 la UOC va signar uns compromisos d'acció climàtica i es va adherir al Programa d'acords voluntaris de la Generalitat de Catalunya, un pas important perquè "reforça la nostra determinació en la lluita contra el canvi climàtic. Com a universitat responsable de formar una ciutadania i professionals que puguin fer front als reptes globals, apostant per la recerca i generant un coneixement en aquest àmbit que ens permeti avançar, també hem de donar exemple", afirma Martínez Samper.

La vicerectora creu que "se'ns plantegen grans reptes: com mesurem l'impacte de l'activitat de l'estudiantat o les implicacions de la Nova Manera de Treballar en la petjada de carboni de la UOC. A partir de tota aquesta anàlisi de la petjada de carboni, dissenyarem un pla de sostenibilitat que ens permeti avançar cap a la neutralitat climàtica de la Universitat al 2030". Tots aquests objectius s'emmarquen en el Pla de sostenibilitat ambiental, promogut pel Consell d'Universitat i inclòs dins el Pla estratègic, i responen, alhora, als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides a l'Agenda 2030.

Objectiu: reduir un 5 % anual les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle

Sabent que es parteix d'aquesta situació, cal aplicar mesures per aconseguir reduir un 5 % anual les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per tal d'arribar a la neutralitat proposada per al 2030. En aquesta línia, s'està treballant en l'elaboració d'un pla d'acció i, com afirma Isabel Solà, "el càlcul de la petjada ens permetrà veure l'impacte d'aquestes accions i, així, fer els ajustos perquè puguin ser més eficaces".

Tot i que aquestes són mesures que s'han de prendre com a institució, individualment també hi podem fer molt, amb petites accions en el nostre dia a dia per poder assolir l'objectiu global que compartim. "Hi ha un impacte molt directe de la Nova Manera de Treballar, i és la reducció dels desplaçaments per part del personal de la UOC, que es tradueix en una reducció de les emissions de CO₂ degudes al transport. Cal tenir en compte, però, que el fet de treballar des de casa provoca un increment de la despesa energètica de les llars i redueix la influència directa que tenim com a organització en les nostres emissions. També s'han implementat millores als edificis de la UOC que permeten arribar a una major eficiència energètica de les nostres seus, i es continua treballant en altres possibles millores que ens permetin aconseguir la neutralitat climàtica", apunta Eduard Bosch, vicegerent de Finances i Recursos.

Bosch explica que, des de fa uns quants anys, "la UOC ha anat impulsant diferents accions per reduir l'impacte de la nostra activitat universitària. Per exemple, es destina un pressupost anual a la millora de l'eficiència energètica dels diferents espais, i s'inclouen criteris mediambientals en les compres de la Universitat", i afegeix: "també assegurem que tota l'electricitat que consumeix sigui renovable. Ara hem de treballar, juntament amb les diferents àrees i el Consell d'Universitat, un pla d'acció concret que permeti aquesta reducció". També ho creu així Isabel Solà, que declara que "des del Consell d'Universitat continuarem impulsant accions per fer de la UOC una universitat cada dia més sostenible".

Un camí llarg per recórrer que ja fa uns quants anys que hem començat, i que farà que el càlcul de la petjada de carboni ens permeti arribar a l'objectiu de la neutralitat climàtica de la Universitat en un futur proper.