Els mitjans que consumim influeixen en la polarització de la societat?

Les notícies que llegim modelen la nostra opinió, i la varietat i la diversitat d'aquestes notícies influeixen directament en el nivell de polarització i fragmentació de la societat. No obstant això, la relació entre els dos factors és més complexa i menys evident del que podria semblar al principi, d'acord amb les conclusions de l'article "Media Diet and Polarisation: Evidence from Spain", publicat a la revista South European Society and Politics.

L'article recull la recerca d'Albert Padró-Solanet i Joan Balcells, professors dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i membres del grup de recerca GADE (eGovernança: administració i democràcia electrònica) de la Universitat. Els investigadors van analitzar la relació entre consum d'informació i polarització a Espanya entre l'octubre del 2018 i l'abril del 2019.

"L'objectiu de l'estudi és entendre si el consum de punts de vista diferents pot tenir cap efecte en la polarització de l'opinió dels ciutadans, és a dir, fins a quin punt el fet de tenir contacte amb punts de vista diversos pot produir un efecte despolaritzador o no", explica Albert Padró-Solanet. "Intentem veure si existeix la polarització afectiva que hi ha a altres llocs, com ara els Estats Units, on la societat s'està fragmentant per l'afectivitat a diferents grups ideològics", afegeix l'expert.

La varietat de la dieta informativa a Espanya

L'article dels investigadors de la UOC estudia les posicions ideològiques i les valoracions afectives de diversos individus en diferents moments temporals i n'analitza la variació. Alhora, aquestes dades es comparen amb l'anàlisi de la dieta informativa de cada participant en l'estudi. A més de mesurar la quantitat de mitjans consumits, se'n mesura l'heterogeneïtat en relació amb dos eixos diferents: en primer lloc, el tradicional eix esquerra-dreta, i, en segon lloc, un eix territorial en què es recull la posició respecte del debat nacional o de centre-perifèria.

"L'objectiu de l'estudi no és descriure la varietat de la dieta informativa a Espanya", assenyala Padró-Solanet. "No obstant això, hem observat que el consum mediàtic de la gent a internet —tal com tendeixen a mostrar altres estudis recents— no està tan segmentat com semblava. No és un consum que busqui clarament reforçar un punt de vista determinat, sinó que en realitat sembla que la dieta informativa a internet és més plural del que es pensava o s'havia descrit inicialment. La gent aprofita la xarxa per accedir a punts de vista diferents dels seus", afegeix.

Malgrat l'existència de fenòmens com el filtre bombolla —és a dir, l'estat d'aïllament intel·lectual a què poden portar els algorismes de personalització de determinades webs o plataformes que només mostren el que cada usuari vol veure—, l'estudi indica que la varietat de la dieta informativa augmenta a internet. "Normalment, aquest tipus de comportament està relacionat amb una moderació de les actituds, però a vegades la decisió d'enfrontar-se a punts de vista diferents també busca posar-los en dubte", afegeix l'investigador.

La varietat de la dieta informativa i l'efecte que té en la polarització

L'estudi parteix de diverses hipòtesis per intentar comprovar, d'una banda, com la varietat (tant en quantitat com en heterogeneïtat) dels mitjans consumits influeix en la polarització individual i, de l'altra, si aquesta relació es manté o no en moments d'elevada tensió política o entorn de temes molt controvertits. Tot això, tenint en compte, tal com recull l'article, que Espanya es caracteritza pel fet de tenir un sistema mediàtic molt partidista i polititzat.

"A més, tot i que a Espanya el debat centre-perifèria existeix des de fa anys, és veritat que durant el període d'anàlisi aquest eix va arribar al punt àlgid, amb l'aparició d'elements d'extrema dreta i amb l'ús del debat territorial per bona part de l'espectre polític", subratlla l'investigador de la UOC. Partint d'aquest context, l'anàlisi reflecteix tres conclusions principals:

• La varietat de la dieta informativa, tant en quantitat de mitjans consumits com en diversitat ideològica, té un efecte evident en la polarització.
• En relació amb l'eix tradicional esquerra-dreta, més varietat implica moderació de l'opinió. És a dir, enfrontar-se a punts de vista diferents dels propis porta a la despolarització.
• En relació amb l'eix centre-perifèria, l'efecte és el contrari. Una dieta mediàtica més variada serveix en aquest cas per reforçar el punt de vista propi enfrontant-lo a altres opinions.

En definitiva, hi ha relació entre el consum de mitjans i la polarització, tot i que no sempre es produeix de la mateixa manera. "Els efectes d'aquesta polarització són molt clars. El creixement dels populismes d'extrema dreta i la polarització, a Europa i als Estats Units, provoquen la fragmentació afectiva de la societat", afirma Albert Padró-Solanet. "A Espanya, hi ha determinats grups populistes que ho aprofiten per obtenir rèdits electorals. És a dir, l'estudi recull d'alguna manera l'associació entre la informació als mitjans i el creixement de les forces d'extrema dreta", conclou l'investigador.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 16, pau, justícia i institucions sòlides.

 

Article de referència:

Font: Albert Padró-Solanet & Joan Balcells (2022). Media Diet and Polarisation: Evidence from Spain, South European Society and Politics, DOI: 10.1080/13608746.2022.2046400.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC