Les apps menstruals a debat després de l'abolició de l'avortament als EE.UU: com afecta a Espanya?

Dones d'arreu del món recorren diàriament a aplicacions mòbils per controlar els seus cicles menstruals i els seus períodes d'ovulació. No obstant això, després de la sentència de Roe contra Wade, la llei que protegia l'avortament, moltes youtubers i activistes americanes van posar el crit al cel en contra de les eines de planificació del cicle. Per quin motiu? Ara, amb la penalització de l'avortament, aquesta informació pot tenir conseqüències legals als estats en què està prohibida la interrupció de l'embaràs. 

Segons el parer de Sergio de Juan Creix, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i advocat del despatx Croma Legal, aquest panorama sembla molt difícil que es produeixi a Espanya: “seria un hipotètic cas i dependria de múltiples factors, un jutge espanyol pot demanar informació a tercers, però sempre sota raons justificades i proporcionals al delicte que es persegueix, per la qual cosa, a priori, semblaria fora de lloc aquí, i més per a una eventual penalització de l'avortament”, assenyala l'advocat. César Pablo Córcoles,  professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del postgrau de Desenvolupament d'Aplicacions Web, d'altra banda, insisteix que s'ha de mirar més enllà de les apps menstruals i el Roe contra Wade, ja que, segons ell: “estem davant un canvi de paradigma, les dades ja no tenen fins econòmics, sinó que ara poden comportar bogues penals”. 

Hores de son, desig sexual i període: la informació de les aplicacions menstruals

L'ús de les aplicacions menstruals fa anys que genera polèmica. Anomenades femtechs, aquestes aplicacions de salut i benestar són un dels negocis més capdavanters del moment. I a aquest auge li queden uns quants anys de glòria, tal com relata Tracey Follows en una columna per a Campaign. Clue, Flo, Mi Calendario i WomanLog són algunes de les aplicacions més populars per establir un calendari del cicle menstrual.

Les dades que recullen aquestes aplicacions estan relacionades amb el cicle, però inclouen infinitat d'informació, ja que, a més de saber quan baixa la regla o quan és la finestra de fertilitat de la dona, també ofereixen informació sobre la síndrome premenstrual o diversos dolors físics relacionats amb el període. A més, recullen dades que no necessàriament estan relacionades amb la menstruació, ja sigui l'evolució de la pell, les relacions sexuals que es practiquin, el desig sexual de la usuària, el seu estat d'ànim, l'alimentació, els antulls, l'exercici físic i, fins i tot, les hores de son.

El negoci de les dades

Totes aquestes aplicacions són gratuïtes. Per norma general, ofereixen versions de pagament amb informació més exhaustiva per a qui busqui l'embaràs, a més de mesures de contracepció o per motius de salut. D'aquesta manera, i tal com diu l'antiga màxima de la publicitat, quan no pagues per un producte és que el producte ets tu. Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC, defensa aquesta teoria. No obstant això, l'especialista insisteix que "és un fet que les empreses de programari se sostenen amb la venda de dades". "No passa amb totes les plataformes, però, avui dia, pel fet d'utilitzar un telèfon ja estàs informant de la teva ubicació o d'on estàs comprant", afirma Olivella.

El cas més sonat va ser el de Flo, una de les aplicacions menstruals més populars dels Estats Units. L'any 2018, una investigació del Wall Street Journal va descobrir que aquesta aplicació informava Facebook quan una usuària tenia la regla o si tenia la intenció de quedar-se embarassada. Arran de la informació, Flo es va sotmetre a una revisió independent de la seva política de privacitat i va prendre mesures sobre aquest tema.

Aquí, a Espanya, la firma especialitzada a auditar els algorismes d'empreses tecnològiques Eticas Research & Consulting va elaborar un informe on s'analitzava l'ús de les dades íntimes per part de les aplicacions menstruals més populars del mercat. I la conclusió era clara: la majoria d'aplicacions comparteixen dades amb tercers amb finalitats comercials. "El problema és que eliminant l'aplicació tampoc et salves que ho sàpiguen; ja s'ha vist que l'extrema dreta global utilitza un altre tipus de mecanismes, com ara les amistats de Facebook, les cerques a internet o el temps que es passa en una clínica. La qüestió no és la tecnologia en si: el problema és que estem davant d'una recessió dels drets de les dones", insisteix Olivella. 

La normativa europea vs. l'americana

Aquest negoci silenciós es va posar de manifest quan Facebook va comprar l'aplicació WhatsApp per més de 21.800 milions de dòlars, o quan, uns anys abans, Google va adquirir YouTube per 1.650 milions de dòlars. Segons els experts, ni Facebook ni Google van pagar aquestes quantitats per l'estructura tecnològica d'aquestes plataformes. Ja no era una informació secreta: el que realment es volia saber era el nombre d'usuaris que hi havia darrere. "Una cosa és que Facebook tracti les dades i les 'exploti' per inserir publicitat segmentada, i una altra és que doni accés a terceres empreses sense el consentiment de l'usuari", explica Córcoles. En aquest últim punt és on s'obre el debat de les aplicacions menstruals.

Així, després de l'abolició del Roe contra Wade, moltes activistes van alçar la veu perquè, ara, aquestes dades poden tenir conseqüències penals. "Sembla que es tracti d'una mesura utilitzada per a denunciar la retrògrada penalització de l'avortament en aquest país. Aquí fer-ho seria desproporcionat, fer-ho es molt invasiu, la intimitat es un dret fonamental i gaudeix d'una protecció reforçada a Europa", opina Juan Creix.

De fet, al Vell Continent, la protecció de les dades personals està protegida pel Reglament (UE) 2018/1725, i a més a més, a Espanya, també tenim l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. No obstant això, a l'altre costat de l'oceà, sí que podria ocórrer aquesta situació. "S'ha demostrat que faran ús de qualsevol eina amb la condició de criminalitzar a la dona, així que ens queda com a col·lectiu és crear teixits de solidaritat per a combatre aquesta regressió social. No s'ha de posar el focus únicament amb les aplicacions menstruals, el problema va més enllà", conclou Olivella.