Gossos humanitzats: una conducta que perjudica amos i mascotes

Els gossos gaudeixen actualment de més drets (però també de més privilegis) que mai. De deixar-los a la porta del supermercat lligats amb la corretja s'ha passat als restaurants pet friendly (i fins i tot als que ofereixen menús per a les mascotes), sales de cinema per a gossos amb seients i programació adaptats a ells, performances teatrals de quatre potes que fins i tot es fan a domicili, i botigues de moda canina que ofereixen des de botes d'aigua o barrets fins a dissenys exclusius de grans firmes de moda. També hi ha perruqueries exclusives amb tractaments especials per a diferents tipus de pèl, condicionadors, màscares i un llarg etcètera. No en va, s'estima que el negoci entorn de les mascotes creixerà de mitjana un 5 % anual (dades dels Estats Units). A Espanya, per primera vegada en la història, la despesa en sanitat i nutrició de mascotes ha superat la despesa del sector porcí (376,16 milions d'euros enfront de 332,59, dades del 2021), i la indústria veterinària s'ha disparat gairebé un 10 % durant el mateix període.

El fenomen petfluencer

Hi ha més llars amb gossos que amb nens (6.733.000 gossos, segons Statista, enfront d'uns 6.690.000 menors de 14 anys, segons el que recull l'INE). Alguns d'aquests animals fins i tot tenen xarxes socials pròpies, en què els mateixos gossos expliquen el seu dia a dia (o més aviat els amos, és clar; encara no es té constància de cap gos que faci servir les tecnologies a aquest nivell). S'han anomenat petfluencers, i alguns, com el Jiffpom (un gosset pomerània), han arribat a acumular al voltant de deu milions de seguidors i a tenir el seu propi marxandatge. A poc a poc, el gos ha deixat de ser una mascota que fa companyia i ha esdevingut alguna cosa semblant a un humà més, segons expliquen els experts.

Aquesta progressiva humanització del gos no està exempta de problemes. Tal com apunta Àngel Casellas Grau, etòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, amb l'excés d'humanització arriben "alguns problemes de comportament, com ara l'ansietat i algunes formes d'agressivitat". "Tot i que una mica d'humanització és imprescindible, l'excés no és bo", afirma l'expert. L'agressivitat per conflicte social (abans anomenada agressivitat per dominància o per protecció de recursos) enllaça directament amb aquesta sobrehumanització del gos, que no reconeix la jerarquia de les persones amb les quals conviu. Un altre dels problemes derivats d'aquest hipervincle són els trastorns d'ansietat per separació, que fan que l'animal no sàpiga gestionar els períodes en què ha d'estar sol.

Més protegits que mai

Malgrat això, el moment actual sembla el més dolç en la història dels humans i els gossos. D'una banda, l'avantprojecte de Llei de benestar animal es va aprovar al febrer. La llei prohibeix la venda de mascotes en botigues i la circumscriu únicament a criadors professionals autoritzats; s'obliga els amos de les mascotes a fer un curs abans d'adoptar o adquirir animals, i es fixen noves sancions davant de potencials delictes contra els animals (com ara abandó o maltractament). L'avantprojecte, que encara haurà de passar pel Congrés i el Senat i és susceptible de modificacions, millorarà en qualsevol cas la vida dels animals domèstics i, és clar, del gos. A més de la futura llei, la pandèmia ha implicat una tendència que apunta a un increment de la tinença de gossos i a una disminució de l'abandó, tal com revela l'estudi sobre abandó i adopció del 2020 publicat per la Fundació Affinity. Un 11,5 % menys d'abandons i una tendència a l'alça de l'adopció semblen consolidar aquest vincle entre humans i gossos.

És millor adoptar que comprar?

Per a Casellas, aquest axioma pot ser matisat. "Tècnicament, anar a un criador també és adoptar, i anar a una protectora també comporta un contra reemborsament econòmic", afirma. Per a l'expert, el més important a l'hora de portar un gos a casa és que, si es decideix comprar, sigui sempre en un centre de cria i es triï un criador especialitzat i responsable, expert en una o en molt poques races. Per a Casellas, és fonamental no acudir a "les 'granges de gossos' i menys encara a particulars sense nucli zoològic autoritzat". És a dir, el problema és la cria descontrolada (que l'avantprojecte de llei esmentat vol erradicar). "Si la societat fos responsable i no abandonés els gossos, l'única manera de tenir-ne un seria anar als centres de cria, perquè no hi hauria gossos abandonats", conclou.

Els gossos, facilitadors socials... i cardiosaludables

Els beneficis de conviure amb un gos són múltiples, i la ciència ho demostra amb dades. Un estudi del 2019 publicat a la revista mèdica Circulation i dut a terme a la Universitat de Toronto va demostrar que el fet de tenir un gos reduïa la mortalitat en un 24 %, i disminuïa en un 31 % el risc de morir per una malaltia cardiovascular per a les persones que ja havien patit una malaltia d'aquesta mena i tenien gos respecte als que no.

Entre els nombrosos estudis científics que abunden pel que fa als beneficis, n'hi ha diversos que destaquen una reducció significativa de l'estrès i l'ansietat i, per descomptat, l'augment de l'activitat física: l'Associació Americana del Cor (AHA, per la sigla en anglès) indica en un informe que els propietaris de gossos fan una mitjana de trenta minuts més d'exercici diari que la resta de persones. La Guía para una tenencia responsable de animales de compañía, editada pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, apunta altres beneficis, com ara l'increment del contacte social o la promoció de l'exercici de la responsabilitat.

Àngel Casellas explica en quins aspectes pot ser beneficiós el fet de tenir un gos:

- Estimulen l'atenció i la curiositat. "Els gossos es mouen, exploren, fan exercici, salten, busquen… Tot això motiva les persones que hi conviuen", afirma.

- Cobreixen possibles manques afectives. "El contacte físic afectiu és una de les coses que es poden trobar més a faltar. Els gossos són afectuosos i càlids, sempre busquen el contacte i els agrada ser acariciats i abraçats, a més de rebre l'atenció humana. Això redueix l'estrès i millora la salut general de la persona", destaca Casellas.

- Actuen com a facilitadors socials i ajuden "els seus amos a interactuar amb altres persones".

- Estimulen els records i la memòria.

- Proporcionen diversió i alegria. "L'incentiu d'un gos alegre i afectuós estimula notablement les ganes de jugar-hi i d'interactuar-hi. A més, els gossos fomenten l'alegria", afegeix l'expert.

- Augmenten l'estimulació mental. "Hi ha persones desmotivades pel que fa a l'activitat física. Les activitats amb gossos atreuen la seva atenció i les estimulen mentalment a través de la vista, el tacte, l'oïda o l'olfacte", conclou.