La UOC s'adhereix a la Planetary Health Alliance, consorci mundial que promou l'estudi de la salut planetària

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s'acaba d'adherir a la Planetary Health Alliance, un consorci integrat per més de 300 universitats, organitzacions no governamentals, instituts de recerca i entitats governamentals de tot el món. El denominador comú de totes aquestes organitzacions és el fet d'estar compromeses amb la comprensió i el tractament del canvi ambiental global i els seus impactes en la salut. Aquesta adhesió de la UOC a la Planetary Health Alliance és una mostra més de l'aposta institucional de la Universitat per abordar els reptes globals de l'Agenda 2030, com la crisi climàtica ambiental. De fet, la UOC, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ofereix el màster universitari de Salut Planetària per formar persones en aquest àmbit.

La codirectora del màster, Cristina O'Callaghan Gordo, destaca la importància que té per a la UOC l'adhesió a la Planetary Health Alliance. O'Callaghan Gordo subratlla que reuneix un ampli ventall d'institucions de tot el món i que la implicació de la UOC s'inscriurà sobretot en "l'àrea d'educació que s'està promovent". La presència de la Universitat dins del grup d'interès específic sobre educació en el marc del consorci "permetrà donar-nos a conèixer i despertar l'interès de possibles estudiants" cap als estudis de salut planetària que s'ofereixen mitjançant el màster universitari.

La salut planetària "va més enllà del canvi climàtic"

El concepte de salut planetària, recorda O'Callaghan Gordo, és ampli i "va més enllà dels efectes del canvi climàtic". Es tracta, segons apunta la codirectora del màster de la UOC, "d'entendre que la salut dels humans depèn de la salut dels sistemes naturals". Això implica tenir una visió integral, de manera que "hem de ser conscients que la salut humana i el desenvolupament de les societats s'han de produir dins dels límits sostenibles de la Terra", diu O'Callaghan Gordo. Des d'aquesta perspectiva, la salut planetària inclou diferents àrees d'actuació i implica tenir en compte diverses problemàtiques que estan relacionades, com poden ser la pèrdua de biodiversitat, la contaminació global o la producció d'aliments sostenibles i saludables. Des de la salut planetària es volen analitzar les causes i els riscos que aquestes problemàtiques plantegen per a la salut humana, avaluar-ne el possible impacte i proposar solucions d'adaptació i mitigació.

La humanitat ha aconseguit molts avenços en salut pública i actualment la salut de bona part del món és millor que en cap altre moment de la història. De fet, des del 1900 la mitjana d'esperança de vida a escala global s'ha més que doblat, segons les dades de la Planetary Health Alliance. Les taxes de mortalitat infantil han disminuït de gairebé un 40 % a un 4,5 %.

Aquestes dades, però, no poden amagar que al mateix temps els humans han interromput els sistemes naturals de la Terra. Cada any, ens apropiem d'aproximadament el 40 % de la superfície per a pastures i terres de conreu. Utilitzem aproximadament la meitat de l'aigua dolça accessible del planeta per regar els cultius. Des de la dècada de 1950, la població mundial ha augmentat gairebé un 200 %. El consum de combustibles fòssils ha augmentat més d'un 550 % i la captura de peixos marins també ha augmentat més d'un 350 %.

Tot plegat ha tingut com a conseqüència l'increment dels nivells de CO₂, al voltant d'un 24 % des del 1950. La pèrdua de biodiversitat s'ha accelerat. Cada hora es perden tres espècies, 150 al dia, i al llarg de l'any se n'extingeixen entre 18.000 i 55.000. Durant els últims 45 anys, el nombre de mamífers, peixos, ocells, rèptils i amfibis individuals ha disminuït un 50 %.

Posar a l'agenda les problemàtiques lligades a la salut del planeta

La Planetary Health Alliance promou l'estudi de l'impacte que tots aquests fenòmens tenen en la salut del planeta davant l'evidència que els canvis ambientals tenen un efecte tangible sobre les persones i posen en perill dècades de guanys en salut pública. "L'objectiu de la xarxa és sobretot fer difusió de la recerca en salut planetària, promoure l'educació en aquesta temàtica i fer també pedagogia entre la ciutadania, els organismes i les institucions al voltant de la problemàtica", remarca la codirectora del màster universitari de Salut Planetària (UOC, UPF i ISGlobal). La xarxa actua com un lobby i pretén "posar a l'agenda" totes aquestes qüestions, afegeix O'Callaghan Gordo. En aquest sentit, la UOC podrà, des d'aquest espai, "compartir experiències i idees entre les diferents institucions que ens dediquem a l'educació" sobre la matèria.

L'adhesió de la UOC a la xarxa donarà visibilitat a la Universitat en un espai que reuneix institucions de tot el món compromeses a fer front als reptes que planteja la crisi ambiental i climàtica per a la nostra societat i que donen lloc a conflictes sanitaris, econòmics i sociopolítics de plena actualitat.