La COVID-19 ha canviat el turisme a Espanya? Experts identifiquen tres perfils de turista

La pandèmia de la COVID-19 ha alterat una gran varietat d'activitats i situacions des que va començar, a principis del 2020, a escala global. Un dels sectors més afectats per la pandèmia ha estat el turisme: les limitacions dels vols, les restriccions de mobilitat o les reticències sanitàries dels ciutadans a l'hora de viatjar han reduït notablement el desenvolupament d'aquesta activitat durant els últims dos anys.

Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i publicat en accés obert al Journal of Tourism Futures, ha analitzat la influència de la percepció del risc sanitari de viatjar immediatament després de la primera onada de la COVID-19, i ha identificat diferents perfils de turista, a més de les seves motivacions.

"Les persones han tingut diferents reaccions en relació amb el seu comportament com a turistes. Hi ha hagut persones que han presentat indicis de voler canviar els hàbits de consum i la manera de fer turisme, mentre que n'hi ha hagut d'altres que no ho han fet o només ho han fet de manera molt superficial", comenta Francesc González Reverté, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i membre del grup NOUTUR (Noves Perspectives en Turisme i Oci) de la UOC, que ha liderat aquest estudi juntament amb els investigadors de la UOC Joan Miquel Gomis López i Pablo Díaz Luque.

Perfils de turista 

La recerca identifica tres perfils de turistes en funció de la intenció de canviar els hàbits turístics i el comportament de cara al futur pel que fa a la manera d'organitzar un viatge i decidir quan i com s'han de visitar determinats llocs.

El primer perfil fa referència al turista preocupat, que manifesta que vol canviar la manera de viure després de la pandèmia i, per tant, la manera de viatjar.

El segon perfil s'identifica amb el turista pragmàtic, una mena de persona que és sensible al risc associat al turisme, però que no fa canvis profunds en la manera de viatjar. "Aquest tipus de turista només canvia el comportament temporalment, mentre duri la pandèmia", destaca González Reverté.

Finalment, el turista escèptic és el que no vol canviar ni el comportament ni els hàbits de viatge, no mostra aversió al risc i manifesta la voluntat de continuar desplaçant-se a llocs de turisme de masses.

Aquests perfils, bastant heterogenis sociodemogràficament segons l'investigador de la UOC,  s'han elaborat a partir d'enquestes a 500 turistes espanyols durant la primavera del 2020, després de la primera onada de COVID-19 i el confinament. En aquest moment, encara no hi havia cap vacuna i ens trobàvem a l'inici de la pandèmia. De les persones enquestades, un 33,7 % eren homes i un 66,3 % eren dones, amb edats entre 35 i 45 anys, i 46 i 54 anys. Quant al nivell d'estudis, un 53,5 % tenia un nivell d'estudis mitjà i un 33 % estava graduat en el moment de l'enquesta. A més, un 79 % tenia feina, mentre que un 21 % estava a l'atur.

A més, una altra conclusió d'aquest estudi és que les persones han reaccionat de maneres molt diferents, independentment de si han passat la malaltia o no. "Sorprèn que no hi hagi una relació directa entre les persones que s'han vist afectades personalment per la malaltia o han tingut contactes estrets i el canvi de comportament com a turistes o en la manera de viure", afirma González Reverté.

Tendències a curt termini en el turisme

Tot i que algunes malalties com el coronavirus es transmeten més ràpidament a causa de la globalització, especialment en àrees amb un elevat nombre d'habitants, segons els autors, el comportament d'una part dels turistes ha canviat més aviat "a curt termini". "Encara que la pandèmia hagi generat un debat intel·lectual sobre la nova consciència global que 'som molt poca cosa' com a espècie, els resultats de l'estudi apunten que no hi ha cap temor generalitzat a continuar viatjant en el futur, ni a fer-ho de manera radicalment diferent", apunta González.

De fet, els investigadors de la UOC incideixen en el fet que la percepció del risc es construeix socialment, per la qual cosa per si mateixa no és suficient per fer canviar les persones si no va acompanyada d'altres mesures, com la sensibilització o l'educació. És més, el canvi de comportament "depèn més de factors com ara l'actitud ambiental o la visió prèvia del món que tenen els individus", remarquen els autors.

Tot i que en els moments de recuperació de després de les onades inicials es parlava d'un canvi d'hàbits i preferències en el sector turístic —per exemple, més tendència al turisme de natura o a visitar destinacions rurals—, actualment hi ha un nombre important de turistes que, a llarg termini, continuen confiant en llocs tradicionals de turisme de masses de sol i platja. "Una majoria important de turistes no associen el fet de viatjar a aquests llocs amb més gent amb el fet de tenir més risc de contreure la malaltia. És més, en molts casos, els perceben com a llocs segurs", afirma l'investigador de la UOC.

Si bé és cert que en un primer moment la caiguda de les xifres del turisme va comportar pèrdues milionàries per al sector, actualment s'allunya la creença que el turisme de masses "desapareixerà". Per exemple, actualment, les xifres de visitants que es comencen a recollir amb previsions per a l'estiu del 2022 confirmen una tendència continuista d'aquesta mena de turisme de masses.

"Tot i que les nostres aportacions són clares, cal dur a terme molts més estudis empírics que presentin noves dades per poder calcular amb eficàcia la influència de la pandèmia sobre diversos aspectes del comportament turístic", conclou González Reverté. L'expert assenyala que, tot i que hi ha nombrosos articles sobre la relació entre el turisme i la COVID-19, la majoria l'aborden com una discussió teòrica, una opinió personal o una pura especulació, sense aportar dades o informació basada en el treball de camp.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 8, treball digne i creixement econòmic, i 12, producció i consums responsables.

Referència

González-Reverté, F., Gomis-López, J. M. i Díaz-Luque, P. (2022), "Reset or temporary break? Attitudinal change, risk perception and future travel intention in tourists experiencing the COVID-19 pandemic", Journal of Tourism Futures, vol. ahead-of-print, núm. ahead-of-print. https://doi.org/10.1108/jtf-03-2021-0079

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC