La UOC presenta vuit projectes emprenedors tecnològics en la desena edició del programa SpinUOC

Segons l'informe Spanish Tech Ecosystem, a Espanya hi ha més de 10.000 empreses emergents i el valor de l'ecosistema d'emprenedoria s'ha multiplicat per cinc des del 2015, fins a superar els 46.000 milions d'euros. En aquest context, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) impulsa l'emprenedoria com una manera d'acostar a la societat el coneixement generat a la Universitat i com una via per reforçar l'ocupabilitat. Entre altres iniciatives, la UOC disposa de l'SpinUOC, un programa d'impuls de projectes emprenedors i de transferència del coneixement que al juny celebrarà la jornada final anual. L'SpinUOC suma deu edicions, en les quals s'han impulsat més de vuitanta projectes. 

Sota el lema "10 anys generant impacte", l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona acollirà, el 30 de juny, la jornada final de l'SpinUOC per donar a conèixer vuit projectes innovadors de la comunitat universitària. Els responsables dels projectes finalistes presentaran les seves iniciatives en presentacions de només cinc minuts, entre les quals s'atorgaran tres premis. Després de les presentacions, els assistents tindran la possibilitat de fer networking. L'activitat, que començarà a les 19 h, és oberta i només cal inscriure-s'hi prèviament. És possible seguir l'esdeveniment per streaming en aquest enllaç.

Emprendre per trencar les bretxes digitals, de gènere i territorials

Per a Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, la comunitat emprenedora de la Universitat mostra el seu interès per un programa com l'SpinUOC perquè també hi ha "la necessitat de tenir una vida professional oberta a noves oportunitats que poden adquirir la forma d'iniciatives emprenedores". Fitó afegeix que, com que la UOC "forma al llarg de la vida per respondre a les necessitats canviants de persones, empreses i organitzacions", l'interès de la comunitat universitària per emprendre projectes innovadors "ens interpel·la com a institució a acompanyar-los de la millor manera possible, com ara amb Hubbik i l'SpinUOC".

La desena edició del programa d'impuls de l'emprenedoria de la UOC és també per a la vicerectora una mostra de "la voluntat de la comunitat universitària per contribuir al repte global de reduir bretxes com les digitals, de gènere o territorials". Per a Àngels Fitó, l'SpinUOC d'enguany destaca pel "perfil de les persones emprenedores i per les seves propostes, amb una majoria femenina, amb una procedència geogràfica diversa i amb un focus digital, però sobretot social", com es pot comprovar amb els vuit projectes finalistes que es presentaran a l'acte, descrits a continuació.

Convertir cursos en experiències efectives d'e-learning

L'estudiant mexicana Adriana Caballero, del màster universitari d'Educació i TIC (E-learning), dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, és la CEO i cofundadora de Yeira, una plataforma que facilita i accelera la creació, la distribució i l'anàlisi de l'aprenentatge en línia (e-learning). Yeira permet crear ofertes de cursos en minuts amb un model automatitzat que democratitza l'accés a la tecnologia.

"La nostra tecnologia inclou una eina d'autoria potent i flexible, ja que facilita i accelera la creació dels tres tipus de recursos d'aprenentatge —expositius, avaluadors i socials— en un mateix lloc amb la possibilitat de combinar-los", apunta Caballero. A més, Yeira facilita la moderació en viu i la consulta d'analítiques d'aprenentatge (learning analytics) en temps real per al professorat.

Pòdcasts fets per estudiants per millorar l'aprenentatge

Peerpod és una aplicació per crear i escoltar pòdcasts escolars, en què estudiants i professors de diferents etapes educatives poden crear contingut i compartir-lo a fi d'establir un espai de comunicació i col·laboració en la comunitat educativa. "A més, les famílies poden gaudir d'aquests pòdcasts en les estones lliures com una forma d'entreteniment educatiu sense pantalles", indica una de les seves impulsores, Aina Maria Serra, estudiant del grau d'Antropologia i Evolució Humana, dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i la Universitat Rovira i Virgili.

Segons els seus creadors, l'aplicació facilita l'ús de pòdcasts en l'aprenentatge, de manera que supera la manca d'un espai digital segur en què els menors puguin ser agents actius de la societat amb la seva pròpia veu i opinions. A més, Peerpod facilita i potencia el desenvolupament d'habilitats, ja que els estudiants organitzen els seus propis continguts mentre treballen la creativitat, el pensament crític, l'oratòria i la capacitat de debat i escolta. "L'aplicació també proporciona un reforç escolar econòmic i fàcilment accessible des de qualsevol lloc, creant contingut o escoltant els pòdcasts d'altres companys o centres", indica Serra.

Kit per aprendre sobre tecnologia amb ludificació

"Moltes vegades la tecnologia s'explica d'una manera avorrida i poc aplicada a la realitat, cosa que provoca que molts joves no es continuïn formant en aquest àmbit, tot i el seu interès inicial", reflexionen Adrià Roig i Nil Solà, estudiants del màster universitari d'Enginyeria de Telecomunicació, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Roig i Solà són els creadors de SensIT, una plataforma tecnològica enfocada a la ludificació, és a dir, a l'aprenentatge mitjançant el joc. SensIT ofereix una placa electrònica interactiva amb sensors, pantalles, LED, botons o interruptors perquè l'usuari pugui anar aprenent mitjançant lliçons. L'experiència es completa amb una plataforma d'aprenentatge interactiva per jugar al mateix temps que es van descobrint totes les funcionalitats que ofereix l'equip.

"Amb una plataforma d'aprenentatge més enfocada al joc que a l'estudi i un equip físic per poder provar, tocar i jugar, s'ofereix a l'usuari una experiència molt més entretinguda, immersiva i real que en la del model educatiu tradicional", puntualitzen els estudiants de la UOC.

Tecnologia per entendre contractes bancaris

Segons l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE), més del 80 % de la població espanyola té problemes per comprendre un contracte bancari, i només una de cada tres persones té la capacitat de comparar la informació que contenen. Per solucionar-ho, l'empresa emergent Maddi ha llençat Easydoc, una plataforma que combina tecnologia de signatura digital per explicar i signar qualsevol contracte o documentació legal.

Entre altres avantatges, els usuaris poden visualitzar amb aquesta eina la informació en format àudio i vídeo. "Hem aconseguit incrementar la comprensió de la informació en un 53 % i la velocitat de lectura en un 76 %; a més, un 81 % dels usuaris es van declarar satisfets amb l'eina", apunta Antonio Rodas, un dels seus impulsors, que ha estudiat el màster universitari d'Advocacia, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Videotrucades accessibles per a persones amb dependència

"Treballant com a sanitària amb pacients amb COVID-19, em va tocar experimentar realitats duríssimes, com ara veure com persones d'alts nivells de dependència —per exemple, esclerosi múltiple o demència avançada— quedaven aïllades sense poder-se comunicar amb els seus éssers estimats", apunta Marta Izquierdo, estudiant del màster universitari de Disseny d'Interacció i Experiència d'Usuari (UX), dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Davant d'aquesta realitat, Izquierdo ha impulsat Mirou, una aplicació per fer videoconferències pensada perquè sigui accessible per a persones amb alts nivells de dependència —tant física com cognitiva— en situació d'aïllament, ja que no necessita ordres tàctils ni verbals. L'aplicació permet fer trucades i videotrucades de manera senzilla, sense que la persona amb alts nivells de dependència hagi de fer cap mena d'acció.

Precisió genòmica contra malalties autoimmunes

L'equip impulsor de GenomAbs aposta per analitzar la predisposició genètica de pacients amb malalties autoimmunes a l'èxit o al fracàs de determinades teràpies amb anticossos monoclonals (mAbs). "Personalitzem i individualitzem la immunoteràpia de precisió a partir de les diferències genètiques de cada individu, cosa que facilita les decisions terapèutiques", descriu Irene Martínez, biotecnòloga i estudiant del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i de la Universitat de Barcelona.

Des de l'empresa emergent, apunten que els anticossos monoclonals han esdevingut la nova generació de fàrmacs capaços de tractar certs tipus de càncer i malalties autoimmunes. "L'èxit de les teràpies amb aquests anticossos rau en la seva elevada especificitat, ja que són capaços de reconèixer molècules molt concretes", assenyala Cristina Abascal, CEO de GenomAbs. Per abordar amb èxit les particularitats de cada pacient i optimitzar els costos i els temps de les teràpies, GenomAbs aplica algoritmes i programari bioinformàtic que facilita l'anàlisi genòmica de cada pacient.

Fomentar l'adaptació de les persones amb autisme

Segons l'ONU, un de cada cent nens al món té autisme. "Utilitzar les xarxes socials, anar a comprar, fer una entrevista de feina o anar al dentista poden suposar veritables reptes per a persones amb autisme", apunta Alex Escolà, professor col·laborador del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d'Intervenció, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Per abordar aquesta realitat, Escolà és un dels emprenedors que han llançat l'aplicació AutisMIND, destinada a estimular la comunicació i la cognició social d'infants amb autisme. L'aplicació ha estat baixada més de 35.000 cops en més de trenta països, i actualment l'equip del professor col·laborador de la UOC està treballant en el desenvolupament d'una plataforma web de vídeos interactius de reproducció en continu. AutisMIND Vídeos té com a finalitat que l'usuari prengui decisions mentre els reprodueix, triant com continua la història, com es resol un problema o quin és el desenllaç d'una situació.

Revolució en la fabricació de components electrònics

"Hem creat la tecnologia de soldadura i dessoldadura microelectrònica més avançada del món per canviar el paradigma de fabricació dels productes de la indústria electrònica i de semiconductors", assenyala Jia Qiang Ye Zhu, enginyer i CEO de TheKer, una de les empreses emergents finalistes de l'SpinUOC 2022.

"Hem detectat que hi ha una necessitat de transformar aquests processos de soldadura tan complexos energèticament, ambientalment i econòmicament, a fi de fer tot aquest procés més sostenible i apostar per l'economia circular", indica la COO, Carla Gómez, enginyera i estudiant del màster universitari de Fiscalitat, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

La innovació que hi aporta TheKer és l'ús d'intel·ligència artificial i visió per ordinador, que permet la soldadura de qualsevol placa electrònica sense interferir amb altres elements i evitant qualsevol procés addicional. A més, l'estat de cada soldadura es monitora i s'optimitza en tot moment. La implementació d'aquest robot està enfocada a la indústria 5.0, que pretén desenvolupar la intel·ligència artificial i la computació cognitiva per combinar les habilitats de les persones amb les de les màquines, de manera que s'aconsegueixi la màxima eficiència.

Jurat i premis

Els vuit projectes esmentats han estat seleccionats per un jurat format per Juan Álvarez, fundador de Seed&Click i vicepresident de l'Associació Espanyola de Business Angels; Joan Arnedo, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC; Eduard Bosch, vicegerent de Finances i Recursos de la UOC; Xavier Cortés, director de la Ramon Molinas Foundation; Xavier Jaumejoan, cap de Desenvolupament de Negoci Tecnològic d'ACCIÓ; Joan Haro, representant de UOC Alumni; Maria Mora, directora del Departament d'Innovació de Foment del Treball Nacional; Noaa Barak, strategy manager director del 4 Years From Now (4YFN); Mireia Riera, directora de l'Àrea de Recerca i Innovació de la UOC, i Enric Serradell, director dels programes de l'àrea MBA dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

A la jornada final de l'SpinUOC del 30 de juny es lliuraran tres premis: un de 3.000 euros, a la millor iniciativa emprenedora presentada, i dos de 2.000 euros, a la millor presentació i al millor projecte amb impacte social. L'esdeveniment està patrocinat per la Ramon Molinas Foundation.