Només un terç del personal investigador d'Europa són dones

Quant a estudis universitaris i de postgrau, les dones superen els homes com a alumnes (54 %) i com a titulades (59 %) a Europa, i hi ha gairebé un equilibri en doctorats (48 %). No obstant això, les dones continuen estant infrarepresentades en l'àmbit de la recerca. A l'informe She figures 2021, s'estima que a la Unió Europea només un terç del personal investigador (33 %) són dones, i hi ha grans diferències entre països. A Catalunya, el percentatge d'investigadores ascendeix al 39 %, una xifra pròxima al 40 % del conjunt de l'Estat espanyol, d'acord amb el document Científicas en cifras 2021. 

Davant la necessitat de continuar avançant en igualtat de gènere en recerca i innovació, s'ha dut a terme l'estudi CASPER (Certification-Award Systems to Promote Gender Equality in Research), dins del programa marc europeu de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) Horitzó 2020. CASPER, que ha suposat dos anys de feina, estableix tres escenaris possibles per a un futur sistema de certificació o reconeixement europeu per promocionar la igualtat de gènere en recerca i innovació. L'estudi l'ha dut a terme un consorci internacional liderat per la Fundació Europea de la Ciència. Un dels investigadors autors del projecte és Jörg Müller, pertanyent al grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"Hem estudiat la viabilitat d'implantar diferents sistemes que certifiquin o premiïn la igualtat de gènere en recerca i innovació a la Unió Europea", explica Müller. "Ara és la Comissió Europea qui ha de decidir quin dels tres escenaris proposats adoptarà, si optarà per una quarta via alternativa o si, simplement, no farà res", afegeix l'expert.

Tres escenaris en una Europa diversa

El primer escenari, el més ambiciós, inclou un sistema de puntuació progressiu, que ha de ser renovat cada quatre anys i ha d'incloure una perspectiva intersectorial. A més, analitzaria tant el procés com els resultats després de la implementació de mesures com ara un pla d'igualtat. El segon escenari aprofita la coneguda i àmpliament implementada Estratègia de recursos humans per a investigadors (HRS4R) i utilitzaria una prova simple d'aprovació o reprovació en avaluar principalment el procés que s'ha establert dins de les organitzacions per aconseguir els objectius d'igualtat de gènere. Finalment, el tercer escenari suggereix importar la reeixida Athena SWAN Charter, una experiència per fomentar la igualtat de gènere nascuda al Regne Unit i que ja utilitzen també Irlanda, Austràlia, el Canadà i l'Índia.

En qualsevol dels escenaris, els autors del projecte adverteixen que es tracta d'un esforç a llarg termini. D'altra banda, i atès que la igualtat de gènere és un fenomen complex, polifacètic i dinàmic, indiquen que un esquema europeu comú té sentit en la mesura en què pugui acomodar les diferències nacionals, permeti el compromís amb les parts interessades nacionals i estigui dotat de prou recursos per impulsar el canvi cultural i de comportament.

"Si realment es vol millorar la situació, cal invertir més recursos, especialment als països on es necessita més, que són, bàsicament, els de l'est d'Europa", adverteix Jörg Müller. L'investigador de la UOC indica que en aquesta regió, "en política, hi ha una gran resistència al canvi en temes d'igualtat de gènere i no es destinen prou recursos per avançar en aquest àmbit". "Ni tan sols es pot posar sobre la taula el problema de la igualtat de gènere", afegeix. En canvi, Müller explica que països com ara Suècia, Finlàndia i Noruega tenen una llarga trajectòria en aquesta matèria.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 5 de l'ONU, d'igualtat de gènere.

 

Estudi de referència

Müller, J. Certification-Award Systems to Promote Gender Equality in Research. Març de 2022. Més informació en aquest enllaç.

El projecte CASPER ha rebut finançament del programa de recerca i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020 en virtut de l'acord de subvenció núm. 872113. Aquest lloc web reflecteix únicament les opinions de l'autor, i l'Agència Executiva de Recerca (REA, per la sigla en anglès) i la Comissió Europea no es fan responsables de l'ús que es pugui fer de la informació que s'hi conté.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC