9 reptes de l'envelliment actiu i saludable

La població mundial envelleix de manera accelerada: el 2050, una de cada sis persones tindrà més de 65 anys. Aquest fenomen planteja desafiaments importants en diverses dimensions de la societat (medicina, serveis, habitatge, protecció social, famílies, etc.) per garantir el benestar de les persones grans. Per afrontar-los, cal entendre que l'envelliment és un procés biològic i psicològic que està determinat per un context socioeconòmic i cultural, i que, per tant, cal trobar respostes des d'una perspectiva transversal.

Experts i expertes de diferents àmbits de coneixement de la UOC (genètica, neurociència, geriatria, cures, comunicació digital, política i benestar social, etc.) han identificat nou reptes contemporanis entorn de l'envelliment actiu i saludable. Són professors i professores que aquest any participen en el cicle de seminaris Els reptes de l'envelliment: una mirada interdisciplinària a la vellesa, organitzat pels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, amb el suport de l'eHealth Center. 

1. Frenar el ritme de l'envelliment 

A Espanya, entre el 1999 i el 2019, l'esperança de vida dels homes ha passat de 75,4 a 80,9 anys, i la de les dones de 82,3 a 86,2 anys, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En el futur, serà normal viure més de 110 anys? Això significarà una millora de la salut en la vellesa o simplement comportarà viure més anys en un estat de salut deteriorat? El professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, expert en càncer i envelliment, busca respondre aquestes preguntes.

"Sabem que envellir és inevitable, però encara no sabem per què unes persones envelleixen més malament que d'altres i què fa que els òrgans es vagin degenerant progressivament amb el temps. Cada cop anem descobrint més detalls de les bases biològiques de l'envelliment i dels canvis moleculars i cel·lulars que defineixen els processos relacionats amb l'edat", explica Macip.

Per a aquest científic, el repte és entendre tots aquests aspectes per poder-los manipular en el futur. Macip, juntament amb altres investigadors internacionals, ha dissenyat uns anticossos per destruir cèl·lules velles i frenar l'envelliment. A més, actualment està implicat en una recerca per esbrinar si el dejú intermitent alenteix l'envelliment en dones postmenopàusiques.

2. Revertir la fragilitat i retardar la discapacitat 

"El 10 % de les persones de més de 65 anys són fràgils", assenyala Marco Inzitari, expert en geriatria i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. "Tot i ser relativament autònomes, les persones grans es poden alentir, poden perdre pes de manera involuntària o poden perdre memòria, entre d'altres. La fragilitat augmenta el risc de patir esdeveniments adversos de salut, com ara caigudes, demència en el futur pròxim o discapacitat".

Per a Inzitari, també investigador del Parc Sanitari Pere Virgili i del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el repte és revertir la fragilitat i retardar la discapacitat davant l'envelliment accelerat de la població. La manera de fer-ho és seguir aquesta fórmula: fer exercici físic, mantenir una dieta saludable, tenir cura del son, revisar la medicació (perquè realment sigui la que pertoca) i fomentar les relacions socials. "La ciència demostra que amb aquesta fórmula es pot assolir el repte i, des del Parc Sanitari Pere Virgili i l'Institut Català de la Salut, hem aportat evidències que és possible implementar aquestes intervencions de manera estable i integrada amb els recursos de la comunitat, amb el programa +Àgil Bcn, que aporta una millora sostinguda de la funció física de les persones grans", afegeix.

3. Aconseguir un envelliment saludable del cervell

Actualment, l'estudi del sistema nerviós i dels mecanismes responsables de les malalties mentals i neurològiques s'ha convertit en una prioritat de diferents polítiques científiques tant a la Unió Europea com als Estats Units. Han sorgit projectes internacionals molt importants, com ara la Brain Initiative o el Human Brain Project. Per a Diego Redolar, neurocientífic de la UOC, la salut cerebral és una peça clau per mantenir les capacitats cognitives, per prevenir malalties neurològiques i per minimitzar-ne l'impacte en cas que ocorrin. "Mantenir el cervell en bones condicions és imprescindible per promoure una salut integral de l'organisme i, per tant, aconseguir una bona qualitat de vida", assenyala.

Identificar les variables que vetllen per una bona salut i un bon envelliment del cervell és molt important. Entre aquestes variables, Redolar, que és investigador del Cognitive NeuroLab i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, destaca sobretot el fet de minimitzar l'estrès, tenir una bona qualitat del son, practicar exercici físic, fer entrenament cognitiu i activitats mentals al llarg del cicle vital, i disposar de suport social.

4. Combatre la soledat i la gerontofòbia 

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'aïllament social i la soledat entre les persones grans estan generalitzats. Entre el 20 % i el 34 % de les persones grans a Europa, els Estats Units, l'Amèrica Llatina i la Xina se senten soles. La soledat no desitjada és un dels riscos més grans per al deteriorament de la salut de les persones, i un factor determinant que afavoreix la seva entrada en risc o situació de dependència. “És una nova forma de maltractament i d'abandonament en la societat actual, a la qual cal unir la manca de cures en l'entorn familiar i institucional”, alerta l’expert en envelliment, política i benestar social de la UOC, Daniel Rueda.

La prevalença del maltractament en les persones grans a escala mundial ofereix xifres preocupants, segons dades recollides per les denúncies de la gent gran i pels professionals: entorn del 15,7 % en l'àmbit comunitari i entorn del 64,2 % en l'institucional. Per a Rueda, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, una manera d'abordar aquests problemes és formar els professionals en la detecció de la gerontofòbia i conscienciar la ciutadania en la prevenció.

5. Poder viure en una "llar" 

El 82 % de la gent gran d'Espanya manifesta que vol envellir a casa, segons dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). “Això mostra que tot i que envellir a la pròpia casa és un aspecte molt important per a les persones grans, existeix també el risc que això no sempre sigui possible", apunta l'investigador del grup Care and Preparedness in the Network Society (CareNet) de la UOC, Lluvi Farré. En molts casos, quedar-se a casa no és una solució, perquè els habitatges no s'adapten a les necessitats de les cures de la gent gran i poden acabar transformant-se en "gàbies d'or" de les quals no poden sortir, i per tant desvincular-se de la comunitat. La llar pròpia pot esdevenir sinònim d'aïllament i soledat no desitjada. 

"Cal pensar i desenvolupar propostes i alternatives que evitin el desarrelament de les persones grans del seu entorn i que permetin mantenir intacte el dret a decidir sobre la pròpia vida, ja sigui allà on han viscut tota la vida o en un lloc nou. Però sobretot, cal oferir alternatives que permetin a la gent gran continuar anomenant 'llar' el lloc on viuen", explica Farré. Davant d'això, ja han aparegut algunes respostes que intenten aportar solucions en aquest sentit, com el senior cohousing, que apareix com una alternativa comunitària per viure la vellesa de manera autogestionada, amb serveis compartits i suport mutu entre iguals.

6. Les cures dignes, tant per les persones grans com per les persones cuidadores 

La tecnologia juga un paper cada vegada més important en la cura de les persones, especialment en les més grans: teleassistència domiciliària, dispositius de rastreig, tot tipus d’apps i també robots de companyia i cuidadors, noves arquitectures d’habitatges i residències etc. Segons Daniel López, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, aquestes tecnologies estan transformant l’organització de les cures, però normalment busquen reduir o externalitzar els seus costos.

"No està clar de quina manera ajuden a dignificar i donar valor al treball de cures tant per les persones que els reben com per les persones que els donen. Aquesta continua sent una feina feminitzada, que no genera drets, que empobreix i disminueix la salut de les persones que la fan, i que es dona en condicions precàries. Alhora, aquestes condicions fan que no es vetlli pels drets de les persones grans a decidir com volen viure aquesta etapa de la vida, i per tant com volen ser cuidades”, explica López, investigador principal del grup CareNet. 

"És imprescindible situar el dret a les cures dignes i a la dignificació de les cures en el centre de la política pública. La tecnologia hi ha de contribuir de manera decidida i efectiva. Per fer-ho hem de canviar la manera d’entendre i dissenyar la tecnologia. No pot ser que l’argument tecnològic sigui la reducció i externalització dels costos del treball de cures", reivindica l’investigador.

7. Abordar l'edatisme i les desigualtats digitals

La discriminació per edat o edatisme es manifesta mitjançant diversos estereotips i prejudicis que la societat té sobre la gent gran. "Hi ha una idea generalitzada sobre l'envelliment i la digitalització que no fa cap justícia a aquest col·lectiu. Aquests mites ens perjudiquen com a societat i creen estereotips que dificulten la comprensió de les necessitats específiques de la gent gran", afirma l'experta en comunicació digital i gent gran, Mireia Fernández-Ardèvol.

L'experta, investigadora principal del grup Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'IN3 i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, explica que, per exemple, les estadístiques oficials europees sobre la vida digital no inclouen les persones de més de 75 anys, fet que fa difícil analitzar completament les pràctiques digitals de la gent gran. 

A Espanya, el percentatge de persones grans que utilitzen banca en línia no arriba al 40 %, una xifra molt inferior al 65 % de la mitjana de la població en general. "La pandèmia i la reestructuració del sector han accelerat el tancament d'oficines i caixers, a més de la digitalització intensiva del sector bancari. La reducció tan dràstica de l'atenció presencial té un efecte desigual que, comparativament, afecta més les persones grans", assegura. "Si bé una possible solució del problema és contribuir a reforçar les competències digitals de la població que resulta digitalment discriminada, una altra és reconèixer i fer efectiu el dret a disposar de canals alternatius al digital en tots els serveis bàsics", remarca.

8. Combatre el "tecnooptimisme" 

La tecnologia no sempre és bona per a tot. Per a un 35 % de la població d'Espanya, internet és principalment un entorn negatiu, ja sigui perquè no facilita la socialització, perquè no permet escapar de la rutina diària o perquè no fa la vida més fàcil. "Les persones grans sovint alcen la veu contra el 'tecnooptimisme' imperant, tant en l'esfera privada com en la pública", comenta Andrea Rosales, investigadora del grup CNSC de l'IN3 i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

L'experta en gent gran i TIC argumenta que són un col·lectiu que ajuda a reflexionar sobre les utopies que plantegen les noves tecnologies. La solució no sempre és que les persones es digitalitzin. "La societat hauria de parar més atenció a l'opinió de la gent gran sobre com estem fent evolucionar la societat, tornar-los el lloc del savi que té moltes coses per compartir i reflexionar", assenyala. Avui dia, la gent gran no es queixa sempre perquè no sàpiguen utilitzar la tecnologia, sinó perquè consideren que hi ha certs valors i principis que són més importants. "Prefereixen una carta de restaurant en format paper a una de digital, obtinguda a través d'un codi QR, perquè, més enllà de les molèsties de llegir el menú en una pantalla petita, el procés d'accedir-hi i obrir-la interromp una possible conversa", comenta Rosales.

9. Oferir i garantir oportunitats d’aprenentatge i formació de qualitat al llarg de la vida 

El dret a l’educació, la formació i l’aprenentatge permanent és en el principi 1 del Pilar Europeu de Drets socials. En coherència, la Unió Europea, en l’àmbit de l’educació,  estableix la necessitat de facilitar una educació i formació de qualitat per a tothom.  "Per fer-ho possible, cal dotar-nos d’un marc normatiu i econòmic, les institucions adequades, professionals formats, i una oferta de qualitat. Només així es podran establir les condicions que donaran resposta a les necessitats educatives i garantiran les possibilitats d’accés de la persona en els diferents moments vitals", explica Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigadora principal del grup PSINET de la UOC. 

“La formació al llarg de la vida és un aspecte directament relacionat amb la salut i la qualitat de vida de les persones”, assenyala l'experta. “Hi ha una àmplia oferta formativa (cursos organitzats per centres i equipaments locals, programes universitaris oficials, etc.) adreçats únicament a les persones grans, és això el que es necessita? Com donem resposta a les persones grans i actives que busquen un desenvolupament personal i participar en la seva comunitat de manera significativa?”, conclou.