La cafeïna podria ser una opció vàlida per tractar alguns símptomes del TDAH

El trastorn del dèficit d'atenció i hiperactivitat o TDAH és una patologia psiquiàtrica el diagnòstic de la qual s'ha incrementat de manera exponencial els últims vint anys. De fet, actualment es calcula que aquest trastorn afecta entre un 2 % i un 5 % de la població infantil a Espanya, una mitjana d'un o dos menors per aula, i fins al 4 % de la població adulta.

Malgrat aquesta alta incidència, el tractament i l'abordatge terapèutic de la patologia són controvertits, alhora que molt diversos en funció de cada pacient, dels símptomes que presenta i de la seva intensitat. Per això, els experts continuen investigant diferents substàncies i components que siguin capaços d'oferir noves oportunitats de tractament per als pacients diagnosticats amb TDAH.

Ara, un equip d'experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), coordinat pel professor de Neurociència i dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, Diego Redolar, investigador del grup Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, ha analitzat la possibilitat d'incloure la cafeïna dins de l'arsenal terapèutic útil per mitigar alguns dels símptomes del TDAH davant la polèmica sobre l'ús de determinats medicaments derivats, per exemple, del metilfenidat. El treball, una revisió sistemàtica d'estudis en animals publicada en accés obert a la revista científica Nutrients, conclou que el consum pautat de cafeïna pot augmentar l'atenció i la capacitat de retenció en adolescents i adults amb aquest trastorn psiquiàtric.

"L'arsenal terapèutic per pal·liar el TDAH és limitat i hi ha un cert debat entorn de l'ús d'alguns tipus de medicaments i estimulants, sobretot durant la infància o l'adolescència. Per això valorem estudiar l'eficàcia d'altres substàncies com la cafeïna", explica Javier Vázquez, un dels autors principals d'aquest treball i també investigador del grup Cognitive NeuroLab.

Millora dels procediments cognitius

Segons els autors, aquesta és la primera revisió sistemàtica que es fa, també a escala cel·lular, amb uns resultats que vinculen el consum de cafeïna en diferents models animals de TDAH amb un increment en l'atenció i la concentració, beneficis en l'aprenentatge i reforços de certs tipus de memòria.

"Aquesta substància millora aquesta classe de procediments cognitius i augmenta la capacitat i flexibilitat atencional tant en l'atenció espacial i l'atenció selectiva com en la memòria de treball i la memòria a curt termini", recalca Vázquez, que afegeix que el tractament controlat d'aquesta substància "no altera la pressió arterial ni comporta una pujada o una baixada del pes corporal".

No obstant això, els investigadors incideixen en el fet que la cafeïna pot ser una eina terapèutica per a aquesta mena de símptomes, però els resultats no són clars en relació amb altres símptomes característics del TDAH, com ara la hiperactivitat i la impulsivitat. "Els resultats són molt positius, però hem de tenir molta més precaució a l'hora de pautar un tractament mèdic basat en la cafeïna per a aquests símptomes. En els diagnòstics en què el problema és purament atencional, la cafeïna pot ser una teràpia adequada; ara bé, si es detecta una presència simptomatològica d'hiperactivitat o impulsivitat, cal ser més prudent", assevera aquest expert.

Així, aquests beneficis serveixen de clar indici perquè la cafeïna pugui ser una teràpia indicada per tractar el TDAH. "Els nostres resultats reforcen la hipòtesi que els efectes cognitius de la cafeïna trobats en models animals es podrien traduir i aplicar per al tractament del TDAH en persones, especialment en edats juvenils com l'adolescència", conclouen els autors.

Prevalença del diagnòstic en TDAH

El TDAH és un trastorn mental el diagnòstic del qual s'ha incrementat de manera exponencial els últims 25 anys, en particular en la població infantil. No obstant això, en l'edat adulta amb prou feines té prevalença. "El TDAH no està diagnosticat com cal en adults, tot i que sí que s'ha fet molt diagnòstic en etapes infantojuvenils", adverteix Vázquez.

Per tant, com que és una patologia eminentment infantil o juvenil, els tractaments que requereixen un nivell intens de medicació per pal·liar els símptomes del TDAH són objecte d'una important controvèrsia tant en moltes famílies com en certs sectors mèdics.

"Volem destacar que no estem en contra de la medicació per al TDAH, però sí que estem oberts a investigar totes les opcions possibles per millorar aquesta mena de trastorns i poder fer servir la cafeïna des del punt de vista terapèutic amb totes les supervisions mèdiques corresponents, mitjançant un tractament regulat i un seguiment", incideix Vázquez.

Aquest treball s'ha publicat en una revista científica amb un gran factor d'impacte i repercussió en el sector, la qual cosa significa un impuls per a tot el grup de la UOC. "Per a l'equip, publicar a Nutrients ha implicat un repte, a causa dels seus estàndards de qualitat elevats, per la qual cosa estem molt orgullosos i satisfets; això ens anima a continuar treballant en aquesta línia, amb l'objectiu d'optimitzar el tractament del TDAH i aconseguir disminuir l'impacte que té en la població", celebra Vázquez.

Aquesta iniciativa de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 10, reducció de les desigualtats.

Articles de referència:

Vázquez, J.C.; Martin de la Torre, O.; López Palomé, J.; Redolar-Ripoll, D. "Effects of Caffeine Consumption on Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) Treatment: A Systematic Review of Animal Studies". Nutrients, 2022, 14, 739. https://doi.org/10.3390/nu14040739

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC