La UOC lidera un projecte europeu per consolidar refugis climàtics resilients en entorns escolars

Les conseqüències del canvi climàtic són cada vegada més freqüents i acusades, especialment en zones com l'Arc Mediterrani. Aquesta situació ha provocat un increment dels riscos derivats de fenòmens com les onades de calor, les sequeres o l'augment de la temperatura a les ciutats.

Per dissenyar possibles estratègies socials que puguin contribuir a mitigar el canvi climàtic, adaptar-nos-hi i millorar la qualitat de vida de la ciutadania, en particular dels nens i nenes, s'ha posat en marxa el projecte europeu COOLSCHOOLS. Aquesta recerca de tres anys, coordinada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), examina el potencial transformador de solucions basades en la naturalesa en entorns escolars europeus mitjançant la posada en marxa de diverses accions, com la consolidació de refugis climàtics en centres educatius. En total, aquest projecte està format per setze socis, entre ajuntaments europeus, universitats, centres de recerca, associacions i cooperatives socials, i organitzacions internacionals.

"COOLSCHOOLS pretén investigar quin tipus d'oportunitats ofereixen les intervencions que s'estan fent en patis i entorns escolars de Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam", detalla Isabel Ruiz Mallén, líder d'aquest projecte i investigadora Ramón y Cajal de l'Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA) de la UOC, un grup que centra la seva tasca en l'anàlisi de les transformacions urbanes socioambientals i tecnològiques amb una perspectiva crítica i interdisciplinària.

D'aquesta manera, les actuacions proposades en el marc d'aquest projecte pioner pretenen comprendre els factors i potencials d'aquestes intervencions per impulsar canvis socioecològics cap a la sostenibilitat urbana, la resiliència climàtica, la justícia social i l'educació de qualitat, amb la finalitat de convertir la comunitat educativa en dinamitzadora dels districtes municipals.

Aquestes intervencions es fonamenten en solucions basades en la naturalesa. És a dir, són accions que s'estructuren i es duen a terme en funció dels serveis que aporten els ecosistemes per afrontar els reptes de la societat actual, com el canvi climàtic, la contaminació i els riscos que comporten. Per exemple, l'increment de les zones verdes i les zones d'ombra, l'ús de materials més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient o la instal·lació de més punts d'aigua són algunes de les actuacions basades en aquest concepte.

Solucions per protegir davant els riscos del canvi climàtic

En concret, en el cas de Barcelona, situada en l'Arc Mediterrani i una de les àrees geogràfiques més afectades pel canvi climàtic, s'examinaran les accions destinades a fer front als efectes de la pujada de les temperatures o l'augment de les onades de calor, com ara l'ampliació de les zones verdes i les zones d'ombra i la instal·lació de brolladors d'aigua als patis i entorns escolars.

"Les solucions que s'estan implantant pretenen protegir els nens i nenes enfront d'aquests i altres riscos derivats del canvi climàtic, i millorar l'adaptació dels centres educatius a aquest nou context", apunta Ruiz Mallén. La idea és consolidar espais en els quals l'alumnat pugui "aprendre i estar a gust" en un context d'increment de les temperatures, així com minimitzar l'impacte de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en aquests entorns educatius.

A més, s'està duent a terme un altre tipus d'intervencions, com la millora de les àrees de joc i la instal·lació de més punts d'aigua i d'un mobiliari més sostenible, des de diferents perspectives, com la perspectiva de gènere. "El que volem veure a partir de les actuacions que s'estan implementant en aquestes quatre ciutats és l'impacte que aquestes intervencions tenen en termes de sostenibilitat urbana, resiliència al canvi climàtic, justícia social i foment de l'educació de qualitat", descriu l'experta.

Enfocament multidisciplinari

El personal investigador estudiarà la combinació de totes aquestes intervencions des d'un enfocament multidisciplinari. Així, es tindrà en compte l'impacte que els canvis en l'ús del sòl tenen en matèria de biodiversitat i també en termes de salut, seguretat i governança. "La posada en marxa d'aquesta recerca ens permetrà avaluar aspectes com la relació entre el reverdiment dels espais als patis i el desenvolupament cognitiu de l'alumnat, l'augment dels insectes pol·linitzadors o l'accés a aquests refugis climàtics i el seu ús de per part de la comunitat, entre molts altres aspectes", explica la investigadora de la UOC. "També investigarem el potencial de les transformacions en l'àmbit educatiu, i amb tot el coneixement que es vagi generant des de les diferents perspectives, podrem generar guies i aplicacions per a treure més partit al seu potencial, tant en pel que fa a la inclusivitat com a la millora del benestar i l'aprofitament de les oportunitats d'aprenentatge en termes de resiliència climàtica", recalca Ruiz Mallén.

En aquest aspecte, el grup de recerca de la UOC liderarà l'anàlisi centrada en la transformació de la governança, que té com a objectiu estudiar i determinar en quines condicions els refugis climàtics en entorns escolars poden permetre pràctiques de governança cap a la transformació urbana que garanteixin la inclusió i el poder compartit entre els diferents agents implicats.

D'aquesta manera, aquestes transformacions socioeconòmiques als patis escolars aspiren a ser dinamitzadores dels canvis socials en els districtes urbans i servir de catalitzadors per arribar a transformar també les llars i el veïnat. Així, en aquest projecte també hi estan implicats els governs i diverses cooperatives locals, a més d'altres associacions i organitzacions socials. "La participació de tots aquests agents és necessària i fonamental per aconseguir els objectius que perseguim amb COOLSCHOOLS", conclou la investigadora líder del projecte.

COOLSCHOOLS disposa d'un finançament de més d'1,5 milions d'euros aportats pel fons europeu Urban Transformation Capacities (JPI Urban Europe), en el qual participa l'Agència Estatal de Recerca (AEI).

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat; 11, ciutats i comunitats sostenibles, i 13, acció climàtica.

Perfil de Twitter @P_Coolschools

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC