No desconnectar de la feina pot afectar el cervell

Fa tres anys que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer com a malaltia el burnout o desgast professional, conseqüència d'un estrès laboral crònic i de la incapacitat per desconnectar del lloc de treball. Aquell mateix any, una enquesta de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) xifrava en el 27 % el percentatge de treballadors que corrien el risc de patir estrès laboral crònic. Amb la pandèmia, les dades van empitjorar: l'estudi de Cigna COVID-19 Global Impact, que pertany al seu informe anual 360º Wellbeing Survey 2020, concloïa que, el 2020, el percentatge d'empleats espanyols que afirmaven que vivien immersos en una cultura d'estar sempre disponibles a la feina pujava al 74 %, i també que el 45 % dels espanyols en actiu reconeixia que patia estrès relacionat amb la feina.

Segons els experts, poder desconnectar per cobrir les necessitats primàries, d'alimentació i son, d'activitat física, socials i, sobretot, afectives, és l'única manera de reduir aquestes xifres i mantenir el benestar. En cas contrari, hi pot haver conseqüències fins i tot per al cervell. Com explica la psicòloga Agnès Brossa, en l'àmbit psíquic els pensaments de desmoralització o que no arribarem a tot, associats a l'estrès laboral, porten a un estat emocional de tristesa, ansietat o desànim. I, en el moment en què el cervell rep el senyal que està en perill, "desplega uns mecanismes neuronals perquè el cos es posi en estat d'alerta per poder-se activar i continuar endavant malgrat la situació en què estem. Però tots aquests neurotransmissors que se segreguen perquè el cervell ha interpretat que estem en estat de perill actuen, a llarg termini, danyant-lo", indica.

"El procés té lloc quan comencem a segregar una hormona anomenada cortisol o excessiva noradrenalina, adrenalina o altres neurotransmissors d'aquesta mena. En aquest moment, les dendrites, que són aquests petits fils que surten de la neurona i fan que connecti amb la neurona següent i transmetin informació, s'escurcen", afegeix Brossa, que especifica que estem parlant d'un dany físic a escala neurològica conegut com a estrès psicosocial per derrota reiterada, un tema que abordarà al seminari web del cicle Skills del 29 de març, organitzat per la Xarxa Territorial de la UOC.

Senyals d'avís

Com ens podem adonar que l'estrès laboral ens està sobrepassant? Com explica Enrique Baleriola, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, aquest estrès avisa sobretot de dues maneres: físicament i psicològicament, i totes dues estan interrelacionades. En l'àmbit físic, el senyal més freqüent és esgotament i cansament, que no és habitual en un estat normal per a cadascun de nosaltres (per exemple, començar el dia ja cansats o sentir que ens costa molt tenir energia per fer les coses, quan abans aquestes mateixes tasques no ens resultaven especialment difícils). "Un altre senyal és sentir pressió al pit o palpitacions, tot i que això pot tenir altres causes, però també pot ser un senyal d'ansietat acumulada. Els problemes per dormir i relaxar-nos a la nit o durant el lleure també són indicadors d'estrès laboral", apunta el professor de la UOC.

Pel que fa a l'àmbit psicològic, Baleriola destaca canvis d'humor que abans no eren normals en nosaltres, el fet de despertar-nos i sentir que no hem descansat, posposar o evitar enfrontar-nos fins i tot a les tasques més senzilles de la nostra feina, o començar la jornada laboral desitjant que s'acabi i que passi ràpidament. "Hem de tenir en compte que, de manera puntual, tothom pot sentir aquestes sensacions tant físiques com psicològiques sense que interfereixin en la vida diària o siguin un problema greu. Quan ens han de preocupar és si s'allarguen en el temps o comencem a no poder dur a terme les activitats quotidianes sense dificultats", adverteix Enrique Baleriola.

Com desconnectar

Com explica Brossa, la manca d'èxit repetitiva produeix aquest estrès al cervell, mentre que l'eufòria reiterada per èxit afecta de la manera inversa, en positiu. De fet, els estudis demostren que, com més èxit social i laboral, més segregació de neurotransmissors com la serotonina o la dopamina, "que són bones per al cervell i que contraresten aquesta afectació en negatiu. Per tant, la primera recomanació és intentar tenir molts períodes en què sentim que fem les coses bé, que tenim èxit", indica. Però com aconseguir-ho? Agnès Brossa destaca aquestes recomanacions:

- Buscar espai per cobrir necessitats no laborals. Conèixer molt bé i cobrir les nostres necessitats d'alimentació i son, d'activitat física i les necessitats socials i afectives és clau per prevenir l'estrès. "Hem de cercar espais per satisfer aquestes necessitats. Organitzar i planificar per tenir temps per fer-les serà el que permetrà que el nostre cervell pugui segregar aquestes hormones en positiu, aquests neurotransmissors que ens 'curen', de manera que puguem compensar l'estrès cerebral", explica.

- Posar-nos i posar límits. Hem d'aprendre a pensar "això no ho puc fer, ho deixo per a demà" i dir "no" perquè ara és el nostre temps. Si no arribem a tot, tornem a planificar entenent que potser hem sobreestimat el temps que teníem o els objectius, a més de demanar ajuda si creiem que la necessitem, perquè hi ha un límit que no podem sobrepassar.

- Evitar els sentiments de culpa. Hi ha una relació molt directa entre el que s'anomena el P-E-C, que és la relació entre el que penses (pensament), el que sents (emoció) i el que després fas (conducta). "Per tant, la primera cosa és esbrinar quin pensament estic tenint sobre mi, si m'estic maltractant, pensant que soc un desastre o que no dono per a tot. Són pensaments que ens fan molt de mal i, a més, no es corresponen amb la realitat. Potser avui no he acabat tot el que havia de fer, però això no vol dir que no ho acabi mai", explica Agnès Brossa, que afegeix que, si desenvolupem un pensament més positiu sobre nosaltres mateixos, segurament ens sentirem més bé i la nostra conducta serà més ajustada (per exemple, organitzar-nos per intentar sortir-nos-en l'endemà).

A més, per als qui teletreballin des de casa, Enrique Baleriola recomana:

- Diferenciar espais. En la mesura possible, és bona idea establir una diferenciació física o visual entre el lloc de teletreball i la resta de la casa. Pot ser una habitació específica per al teletreball, una taula que movem de lloc només per al moment de teletreballar o el fet de disposar les coses que fem servir per al teletreball d'una manera exclusiva. "Això ens permetrà veure i sentir quan és moment de teletreballar i quan no", indica.

- Fixar rutines i horaris igual que si fóssim a l'oficina. D'aquesta manera, també podrem diferenciar el moment del teletreball del moment de lleure. "Si abans érem a l'oficina de 9 a 17 h, encara que al començament ens angoixem o ens sentim malament pel fet d'apagar l'ordinador a aquesta hora, podem dir-nos a nosaltres mateixos que ja hem complert l'horari de l'oficina", recomana Enrique Baleriola.

- Establir una bona planificació de la jornada laboral. Com que a casa no tenim la resta de companys, clients o caps, és més fàcil perdre'ns o pensar que no estem treballant prou, cosa que augmenta l'estrès laboral. Per tant, determinar prèviament totes les tasques i reunions del dia, els temps aproximats que necessitarem per fer-les, i també programar petits descansos intermedis per fer un cafè, anar a passejar una estona o fer una trucada informal, ens ajudarà a bregar amb l'absència de distància entre feina i casa.

On/off en l'ús de la tecnologia en la societat actual

Dia: Dimarts 29 de març de 2022

Hora: 19 h

Webinar