L'ús de vídeos en l'ensenyament podria millorar un 20 % el rendiment acadèmic

Els vídeos educatius són un dels recursos més utilitzats en el món de l'educació, tant en entorns virtuals com presencials. La tesi de Víctor Jesús García Hernández, del programa de doctorat d'Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha analitzat la percepció dels estudiants sobre la utilitat d'aquests recursos audiovisuals i el seu ús en assignatures de física del primer curs d'enginyeria de la UOC i també d'un centre presencial, l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El resultat principal de la recerca, en els dos entorns d'aprenentatge, és que els vídeos són el recurs més ben valorat pels estudiants, però els consideren un complement als materials textuals. A més, l'estudi també revela que es visualitzen més els vídeos de problemes que els de teoria i que aquest ús s'incrementa quan s'acosta un examen o el lliurament d'un treball. 

"En aquesta era digital, els estudiants perceben els vídeos com a útils i necessaris, però per a ells no substitueixen la informació en textos escrits. És més, segons aquesta recerca, consideren la documentació escrita com el recurs principal i els vídeos com un recurs imprescindible, però complementari. El vídeo serviria per entendre, però és el text el que ajuda a aprofundir i comprendre", explica Víctor García. 

A més, els estudiants també van declarar que els vídeos permeten "estalviar temps i focalitzar-se en el que és important", i que són especialment adequats per a una assignatura com la física, ja que ajuden a assimilar aspectes difícils d'entendre.

La tesi ha estat codirigida per Antoni Pérez Navarro, investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i professor de física a l'EUSS, i per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, tots dos professors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Contrastar la percepció amb les dades reals

La recerca va constar de tres etapes, cadascuna amb una metodologia diferent. En primer lloc, es va fer una enquesta a 126 estudiants, que es va dur a terme al llarg de tres semestres. En una segona fase, es van fer entrevistes en profunditat a 14 d'ells. Finalment, es va analitzar com 1.031 estudiants interaccionaven durant cinc semestres amb els vídeos educatius. És a dir, es va analitzar en quins moments utilitzaven els botons d'inici, pausa i cerca durant el visionament. "L'objectiu d'aquesta anàlisi holística era obtenir informació sobre les expectatives que tenen els estudiants respecte als vídeos, quins elements els fan atractius i útils, quin ús en fan, amb quin objectiu i com canvia aquest ús en funció de l'etapa del procés d'aprenentatge en què es trobin", detalla Jordi Conesa.

Per a Antoni Pérez, es tracta d'una recerca "rellevant perquè posa el focus en la persona i en el que li aporten aquests vídeos, però no es queda aquí, ja que l'anàlisi de l'ús d'aquests recursos permet comprovar si la percepció de l'estudiantat coincideix amb la realitat".

En aquest sentit, els resultats van revelar discrepàncies entre les respostes dels estudiants i la manera com feien servir aquests recursos audiovisuals al llarg del curs. "En les entrevistes descrivien que l'ús dels vídeos era el mateix independentment de si el contingut desenvolupava un tema teòric o si es tractava de resolució de problemes. No obstant això, les dades posteriors van revelar que es feia un ús més intensiu dels vídeos de problemes", explica Víctor García. 

L'anàlisi d'aquests registres també va revelar que hi interaccionaven de manera diferent depenent del contingut: "la manera de veure els vídeos sobre temes d'electroestàtica i teoria de circuits diferia de la dels que tractaven de magnetoestàtica i mecànica", detalla Víctor García.

Vídeos amb mans i sense la cara del professor

L'estudi també ha servit per destriar quina és la tipologia de vídeos preferida pels estudiants, que van veure diferents formats. Es tractava de vídeos amb una durada d'entre dos i quinze minuts creats o bé amb aplicacions que capturen el que s'escriu en una tauleta digital o bé mostrant les mans del professor mentre escriu i explica la lliçó. "Els resultats deixen clar que els estudiants no necessiten veure el rostre del professor, però sí que prefereixen que apareguin elements humans als vídeos i, en particular, les mans, perquè proporcionen informació no verbal i ajuden a dirigir l'atenció cap al que és important", explica Víctor García. 

Per al nou doctor, el fet que sigui "efectiu i fins i tot recomanable" que només apareguin les mans "treu molta pressió als professors, que no tenen per què convertir-se en actors professionals ni saber com han d'actuar davant d'una càmera". Aquestes preferències també mostren que no cal fer un producte complicat i costós per transmetre i captar l'atenció de l'estudiantat. "La senzillesa pot ser molt efectiva i pot ajudar tant els estudiants com el professor. D'una banda, una pissarra en la qual només es vegin les mans del professor ajuda els estudiants a focalitzar-se en el contingut i en disminueix la càrrega cognitiva. D'altra banda, és un format fàcil de crear, ja que només cal una càmera de vídeo normal, fins i tot la d'un mòbil, i una pissarra petita", argumenta Víctor García.

Augment del rendiment acadèmic

Tot i que no va ser l'objectiu de la tesi, l'estudi també va recollir dades sobre el rendiment en assignatures de física abans i després d'introduir-se els vídeos. "Els resultats van indicar que es va produir un augment mitjà del 20 % del rendiment de l'estudiantat en els cursos en què els vídeos estaven disponibles respecte als cursos en els quals no es disposava d'aquest recurs. No obstant això, no es va veure un descens significatiu en l'abandonament de l'assignatura, tot just un 1 % menys", subratlla Víctor García. 

Incorporar tècniques qualitatives en la recerca

Aquesta tesi també posa de manifest la importància d'utilitzar tècniques qualitatives, com les entrevistes síncrones amb l'estudiantat, per poder analitzar aspectes relacionats amb la docència i detectar potencials millores. "Normalment, s'envien qüestionaris a final de semestre, que són útils, però que no donen el detall ni la profunditat que es pot obtenir en una entrevista semiestructurada. Crec que, si les institucions educatives fessin entrevistes a alguns estudiants triats aleatòriament com a complement als qüestionaris que ja fan, en podrien entendre millor l'experiència docent i identificar bones pràctiques i punts de millora", conclou Jordi Conesa. 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat.

 

Tesi relacionada

García Hernández, V. J. [Víctor Jesús]. (2021) Percepción y uso de los vídeos educativos en asignaturas de física en ingeniería en entornos presenciales y virtuales [Tesi doctoral]. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Universitat Oberta de Catalunya (directors: Antoni Pérez-Navarro i Jordi Conesa). http://hdl.handle.net/10609/139726

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC