Quatre coses que fas a WhatsApp per les quals et podrien denunciar

L'aplicació de missatgeria instantània més popular del món, WhatsApp, enguany entra de ple a l'adolescència. I és que, el 24 de febrer, fa tretze anys que va irrompre a les nostres vides i va canviar per sempre la manera de comunicar-nos.

Ara bé, tot i que aquesta afirmació és certa i actualment podem parlar de milions d'usuaris connectats per WhatsApp, els inicis de l'aplicació creada per Jan Koum van ser, com a mínim, descoratjadors. No obstant això, el projecte, engegat el 2009, finalment va arrencar. Segons dades de Statista, a hores d'ara WhatsApp té més de 2.000 milions d'usuaris arreu del món, dels quals 31,98 corresponen a Espanya. I el que és més interessant: si ens fixem en la freqüència d'ús, un 84 % dels espanyols afirma que es comunica per WhatsApp diverses vegades al dia, mentre que un 13 % assegura que només ho fa una vegada.

Una quantitat tan descomunal d'usuaris comporta que el trànsit de missatges enviats assoleixi xifres gegantines. S'estima que, actualment, s'envien més de 100.000 milions de missatges al dia. La qüestió és que aquesta enorme activitat comunicativa no sempre s'emmarca en la legalitat, ja que hi ha nombrosos comportaments que els usuaris duen a terme per WhatsApp i que incompleixen lleis com la de protecció de dades o la de propietat intel·lectual.

Incloure algú en un grup de WhatsApp sense permís, compartir fotos comprometedores o enviar captures de pantalla amb converses privades són alguns dels comportaments constitutius d'infracció o delicte que la majoria de persones duen a terme sense ser conscients del que fan realment ni de les conseqüències penals que pot tenir.

Eduard Blasi, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en protecció de dades, posa quatre exemples d'aquests comportaments i detalla exactament en què consisteixen i en quin moment s'incorre en un delicte o una infracció:

1. Enviar captures de pantalla d'una altra persona sense el seu consentiment

Si bé la normativa de protecció de dades no afecta el context personal o domèstic, sí que s'aplica quan es difonen dades per internet, ja sigui obertament o a un elevat nombre de destinataris.

Cal tenir en compte que a les captures de pantalla es mostren converses que poden identificar una persona de manera directa o indirecta, fet que podria comportar una infracció en matèria de protecció de dades.

La normativa en aquest àmbit no solament s'aplica a les dades identificades —com ara el nom i els cognoms, el DNI o el número de telèfon—, sinó també a les dades identificables, és a dir, a les que permeten saber qui hi ha darrere de la conversa sense haver de fer un esforç desproporcionat.

La realitat és que, en la majoria de casos, la difusió de captures de converses de WhatsApp, ja sigui mitjançant grups o altres xarxes socials, fa que sigui relativament fàcil identificar-ne els participants gràcies a la informació del context, als noms del xat o, fins i tot, a les dades exposades en la mateixa conversa.

A més de la infracció per protecció de dades, en funció del tipus de conversa, les persones afectades podrien reclamar una indemnització per danys i perjudicis, per una possible lesió del dret a l'honor o a la intimitat.

I, més enllà d'això, en els casos més greus, si es difon una conversa privada de terceres persones, es podria incórrer en un delicte de descobriment i revelació de secrets.

2. Difondre imatges, àudios o vídeos d'una tercera persona sense el seu consentiment

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha imposat sancions econòmiques a particulars en diverses circumstàncies per haver difós contingut audiovisual de terceres persones sense permís. Per exemple, per haver gravat una actuació policial i haver-la difós sense ocultar cap dada o, en casos més greus, per haver compartit fotografies íntimes d'una tercera persona mitjançant WhatsApp.

A més, la persona afectada podria reclamar una indemnització per danys i perjudicis, per una possible lesió del dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge.

En els casos més greus, igual que en les captures de pantalla, si es difonen fotografies, vídeos o àudios privats de terceres persones, es podria incórrer en un delicte de descobriment i revelació de secrets.

3. Crear un grup de WhatsApp professional sense demanar autorització

La creació de grups de WhatsApp tampoc no està al marge de la normativa de protecció de dades. De fet, per afegir una persona en un grup de WhatsApp professional cal demanar-li prèviament el consentiment. Fa poc, l'Agència Espanyola de Protecció de dades va imposar una sanció a un club esportiu perquè havia creat un grup de WhatsApp i hi havia afegit una exsòcia.

4. Crear un grup de WhatsApp corporatiu amb membres que no es coneixen entre si

Aquest comportament es pot equiparar a l'enviament d'un correu electrònic sense còpia oculta. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha sancionat fa poc un ajuntament per haver creat un grup de WhatsApp amb els ciutadans, malgrat haver-los demanat prèviament el consentiment. La raó és que, quan s'afegeixen aquests contactes, hi ha dades que inevitablement queden exposades —com ara la foto, el nom, els cognoms o el número de telèfon mòbil—, i això vulnera la confidencialitat.

En aquest cas, si es tracta d'un grup corporatiu amb membres que no es coneixen entre si, s'hauria d'optar per una llista de distribució, en lloc d'un grup, ja que la llista permet enviar missatges individuals sense exposar dades de terceres persones.

Com ens podem defensar dels ciberdelinqüents?

Tal com explica l'advocat i expert en protecció de dades Eduard Blasi, són molts els comportaments que es cometen per WhatsApp i que ens poden convertir en víctimes. La qüestió és si podem fer res per defensar-nos d'aquesta mena de delictes i infraccions. Helena Rifà, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, directora del màster interuniversitari de Seguretat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (MISTIC) i investigadora del grup KISON de l'IN3, aconsella especialment no seguir els enllaços que no siguin de confiança. A més, assenyala altres recomanacions per augmentar la seguretat en les comunicacions per WhatsApp:

• Esborrar els missatges que ens arribin d'usuaris no reconeguts, és a dir, de qualsevol persona que no tinguem a l'agenda. Aquests missatges poden ser d'usuaris maliciosos que troben el nostre contacte de mòbil per internet o al web fosc (dark web). A més, acostumen a incloure enllaços amb l'objectiu que els obrim i anem a un web maliciós per intentar-nos robar informació personal, com ara dades bancàries, credencials d'accés, etc.
• Mantenir ordenat i "net" el compte de WhatsApp. Per fer-ho, és convenient sortir dels grups que ja no fem servir i eliminar-los.
• Descartar els missatges que continguin informació molt atractiva, que convidi a fer una acció instantània i que no ens ofereixi marge per pensar en les conseqüències del que fem.
• Revisar les notícies que ens arribin per missatges que hagin estat reenviats múltiples vegades, ja que normalment es tracta de notícies falses.
• Ignorar els missatges que avisin que algun servei del qual disposem deixarà d'estar actiu si no fem una nova subscripció. Per exemple, les alertes de WhatsApp que anuncien que deixarà de ser gratuït i que cal subscriure-s'hi per continuar gaudint dels seus serveis. Hem de recordar que les empreses no envien aquesta mena d'informació per WhatsApp.