Les llengües asiàtiques guanyen estudiants arreu del món

Si abans el francès, l'alemany o l'italià eren els clars favorits entre l'alumnat que triava estudiar una segona llengua estrangera després de l'anglès, els darrers anys el món s'ha eixamplat cap a Orient. Cada cop són més les persones que trien el xinès, el japonès i, fins i tot, el coreà per expandir els seus horitzons lingüístics. Segons l'informe Duolingo Language Report del 2021, el japonès s'ha convertit en la cinquena llengua més triada al món, per damunt de l'italià, i és la llengua que creix més ràpidament als Estats Units i al Regne Unit. D'altra banda, el xinès, que havia estat la desena llengua més popular per estudiar l'any anterior, ha pujat fins al vuitè lloc del rànquing el 2021, i és un dels cinc idiomes que creix més ràpidament en països com Mèxic i el Brasil. Es tracta d'una tendència clarament en auge que també segueix una altra llengua asiàtica com el coreà, i que augura que les xifres continuaran creixent durant el 2022. La UOC també ha vist de primera mà com ha crescut la demanda per aprendre aquestes llengües.

"Al llarg dels darrers vint anys, la presència de la Xina al món ha crescut moltíssim, i el país és molt més visible en tots els sentits: sobretot en l'economia i la política, que són els àmbits dels quals es parla més als mitjans de comunicació, però també pel que fa a l'arribada d'emigrants xinesos a molts països del món occidental", explica David Martínez-Robles, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. "Ara la Xina és molt més visible i això genera un gran interès, una necessitat de comprendre. També es veu el país com una oportunitat que obre portes en el món laboral, i això ha repercutit directament en la voluntat de molta gent d'estudiar-ne la llengua", afegeix.

El cas del japonès és diferent, atès que l'interès per la llengua no ve tan donat per l'atractiu econòmic del país, sinó més aviat pel seu capital cultural. "La majoria d'estudiants m'expliquen que des de petits estan familiaritzats amb el manga i l'anime, i en general tenen una gran curiositat per la cultura japonesa", explica la professora de japonès Takako Otsuki. Conèixer més coses de l'estètica, el menjar i la forma de vida japonesos els impulsa a estudiar-ne la llengua.

Si l'interès del xinès ja fa uns anys que va esclatar, quan es va començar a considerar el gran idioma del futur, el del japonès està en plena efervescència. El curs passat, les matrícules dels cursos de japonès de la UOC van créixer un 60 % el primer semestre i un 50 % el segon. "Considero que el confinament i les restriccions per la covid van influir notablement en la matrícula", diu Otsuki.

Són idiomes difícils d'aprendre?

Els qui encara no es decideixen a començar a estudiar una d'aquestes llengües sovint al·leguen la complexitat de l'idioma com un factor en contra. Per a Martínez-Robles, moltes d'aquestes pors són infundades. "Hi ha moltes idees preconcebudes entorn del xinès, i és freqüent trobar-lo en les llistes dels deu idiomes més complicats del món", però "lingüísticament no és tan complex", explica. La dificultat principal per als neòfits es deu a la llunyania amb la nostra cultura i al fet de no tenir-ne cap referència en el nostre bagatge cultural i lingüístic.

El japonès té més complexitat gramatical, i les múltiples lectures dels kanjis —el sistema d'escriptura amb caràcters; en xinès, anomenat hanzi— sovint porten els estudiants nous a confusions. Però, mentre que la llengua nipona té una fonètica senzilla per als catalanoparlants, el conjunt de sons que formen el xinès són llunyans als que tenim incorporats a les llengües que habitualment es parlen als països europeus. "El xinès és una llengua tonal, cosa que vol dir que una mateixa paraula o síl·laba pot tenir significats diferents segons com es pronunciï", explica Martínez-Robles. "No hi tenim l'oïda educada, i la qüestió fonètica pot ser una dificultat per a algunes persones", afirma.

Finalment, hi ha el sistema d'escriptura. "Si aprenem grec o rus, cal memoritzar uns sistemes d'escriptura diferents però limitats en nombre", diu el professor. En canvi, en el cas del xinès i el japonès parlem de milers de caràcters: "almenys 2.500 per enfrontar-te mínimament als textos, i cap a 3.000 per arribar a ser una mica més eficient i autònom", concreta. "Això fa que el procés sigui més lent. El que passa és que la llengua en si no és gaire complexa, no és difícil", insisteix. En el cas del japonès, les frases sí que canvien molt quant a l'estructura. "Per dir-ho de manera fàcil, parlem al revés", diu de broma Otsuki.

Una de les estudiants de xinès i japonès de la UOC és l'escriptora Carlota Gurt, guanyadora del Premi Mercè Rodoreda de l'any 2019 amb el llibre de contes Cavalcarem tota la nit. Per completar la formació, fins i tot va decidir passar un estiu a Pequín per fer un curs intensiu. "No m'agradava la idea d'anar a un campus universitari a conviure amb occidentals, així que vaig anar a conviure amb una família xinesa", explica l'escriptora. "L'experiència va estar molt bé, em va ajudar a entendre la llengua de manera més completa. Quan penso que vaig ser capaç de negociar amb un taxista la tarifa que em cobraria o de parlar en situacions quotidianes després de només dos anys d'aprenentatge en línia, em sembla absolutament increïble", afirma. Actualment, Gurt ensenya una mica de xinès al seu fill petit.

La UOC té una extensa oferta formativa tant en xinès —des de l'any 2003— com en japonès —des del 2005— adreçada tant a persones sense cap coneixement previ com a les que ja s'han iniciat en l'aprenentatge d'aquests idiomes. En els dos casos, la metodologia és 100 % en línia, i es pot culminar la formació amb la preparació per als exàmens oficials corresponents, els diferents nivells de les proves oficials HSK, en el cas del xinès, i el Japanese-Language Proficiency Test N5, en el cas del japonès.