Per què la indústria sud-coreana triomfa en el món de la ficció?

El 2019 va arribar Paràsits i va fer furor als Oscars. Dos anys després va aparèixer El juego del calamar (2021), que s'ha convertit en la sèrie més vista de la història de Netflix i en un dels "fenòmens que han vertebrat la cultura de l'audiovisual aquest 2021", afirma Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Avui, estrenes com Estamos muertos, un drama de ficció coreana, se situa com a número 2 en tendència a Espanya. Però això no s'acaba aquí: la indústria coreana ha arribat per quedar-se i fer-se un lloc a Occident amb Netflix, que l'està empenyent. "Està sent el catalitzador global del format. Ja feia bastant temps que elaborava una estratègia entorn dels continguts procedents de Corea del Sud". L'interès de la plataforma de vídeo a la carta en la ficció coreana és clar: el 2021 va destinar més de 500 milions de dòlars a produccions. I això és sorprenent si tenim en compte que des del 2016 fins al 2020 hi havia invertit 700 milions de dòlars en total.

La ficció coreana, també coneguda com a K-drama, està triomfant, però per què? Per a Neira, el confinament i la pandèmia hi van ajudar, i també la qualitat i la sorpresa d'aquestes ficcions. "Durant el confinament, el nombre d'hores que es van dedicar a l'entreteniment a la llar va augmentar de manera substancial, i el mateix cansament dels continguts als quals l'audiència estava acostumada va impulsar a provar coses noves", explica. Part de l'èxit d'El juego del calamar resideix, segons l'experta, "en el fet que l'han vist els qui no eren, en principi, el seu públic objectiu, seduïts per la conversa que havia generat, i que s'hi han sentit atrets perquè l'atractiu de les sèries procedents de Corea del Sud transcendeix els gèneres mateixos i, fins i tot, les preferències audiovisuals que es tinguin de bon començament".

Els K-dramas es van beneficiar molt clarament d'aquest interès per coses que fossin noves, però, a més, van funcionar perquè al darrere hi ha molta qualitat cinematogràfica i molts mitjans. "Amb independència del gènere que tracti (romàntic, comèdia, ciència-ficció, terror, drama…), és un tipus de producció al qual es destinen moltíssims recursos. El resultat són sèries molt ben rodades, amb una bona postproducció i una factura visual impecable. A més, les trames són bones i estan esquitxades de girs inesperats i muntanyes russes emocionals, la qual cosa els permet establir una connexió molt intensa amb el públic", detalla l'experta. El format, que és gairebé sempre de temporada única, acaba d'arrodonir el producte. "La història es resol en uns quants episodis, i això ofereix a l'espectador un clímax i la possibilitat de passar a la següent història", afegeix.

Però, per a Netflix, arribar fins a aquesta indústria no ha estat fàcil. "L'any 2016 va entrar en el mercat sud-coreà i va topar amb la resistència dels principals operadors de telecomunicacions del país, que es van negar a acceptar acords de col·laboració amb la plataforma o a vendre-li drets", explica Neira. D'alguna manera, els agents locals volien preservar una indústria molt lucrativa dels tentacles del gegant de l'streaming. "Així que Netflix va aconseguir contingut d'agents més petits, adquisicions que els van ensenyar tot el que necessitaven per saber que era un mercat molt pròsper. I un detall encara més important: que no era un producte tan de nínxol com podia semblar a priori", detalla l'experta.

S’adaptarà la indústria sud-coreana als gustos d'Occident?

"Alguns canvis ja s'han començat a fer presents, com la possibilitat d'estirar la història fins a una segona temporada", explica Neira, i afegeix que, pel que fa a gèneres, el terror i la ciència-ficció en seran els grans beneficiats. "Si el ganxo per al consum massiu d'Occident va ser el xoc i la sorpresa, aquests dos gèneres són els que més bé poden servir per a aquests propòsits. De drames, comèdies i romanços, a Occident sembla que ja n'anem ben servits", conclou.