La capacitat de gestió de les emocions dels infants es relaciona amb la dels seus progenitors

Els problemes a l'hora de parlar, comunicar-se i expressar els sentiments en infants i adolescents són molt comuns, especialment en edats primerenques, unes dificultats que es veuen incrementades en el cas dels menors diagnosticats de trastorn del desenvolupament del llenguatge (TEL/TDL), prop d'un 7 % de la població infantil.

Ara, un treball publicat en accés obert en la revista Frontiers in Psychology per investigadores del grup interuniversitari de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i adscrit a l’eHealth Center (eHC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB) ha analitzat l'existència de diferències de regulació emocional entre infants i adolescents que han estat diagnosticats de trastorn del desenvolupament del llenguatge. «Encara hi ha pocs estudis que avaluïn la dimensió emocional i social de la població infantil i adolescent amb TEL/TDL, i per això vam voler aprofundir en l'estudi de la regulació emocional en aquesta població», apunta Nadia Ahufinger, coautora principal d'aquest estudi juntament amb Mari Aguilera, experta de la Universitat de Barcelona.

Es calcula que un de cada catorze menors té el trastorn del desenvolupament del llenguatge. No obstant això, cal tenir en compte que les dificultats del llenguatge que presenten els nens i nenes amb aquest trastorn no són conseqüència d'alguna altra afectació com una discapacitat intel·lectual o de la presència d'altres trastorns com ara la síndrome de Down. Ara bé, això sí, aquestes dificultats afecten el desenvolupament social o escolar i repercuteixen en les activitats de la vida diària dels menors.

Després de fer tres estudis en més de cinquanta infants i adolescents en els quals es van avaluar aspectes com el vocabulari expressiu i receptiu, les autores conclouen que la regulació emocional entre nenes i nens amb TEL/TDL i sense aquest trastorn és semblant tant en la infància com en l'adolescència. No obstant això, hi ha una tendència especialment en els infants amb TEL/TDL en la infància a tenir més dificultat de regular les emocions.

«En analitzar la relació entre llenguatge i regulació emocional, observem que el vocabulari expressiu que tenen els nens i nenes a 5-7 anys prediu la regulació emocional que tindran al cap de 4 anys, una relació que no es manté en l'adolescència», detalla Aguilera, i afegeix que tenir un vocabulari més ric i ampli ajuda a aclarir, entendre i regular les emocions durant la infància.

La importància de l'entorn

De la mateixa manera, en aquest treball també s'han tingut en compte factors com l'entorn en què creixen i es desenvolupen els menors tant en la infància com en l'adolescència, per la qual cosa s'ha analitzat el paper dels progenitors en el desenvolupament emocional dels seus fills.

«La regulació emocional dels pares és un factor molt important per explicar la capacitat de regulació emocional dels fills durant la infància. No obstant això, sembla que, durant l'adolescència, la influència de la regulació emocional dels progenitors disminueix de manera important», indiquen les autores d'aquesta recerca.

Habilitats empàtiques menors

Malgrat que en l'estudi no es van trobar unes diferències estadísticament significatives entre els grups d'infants amb TEL/TDL i sense, les autores destaquen una tendència en l'etapa infantil. «Els nens i nenes amb TEL/TDL tenen una habilitat empàtica menor, és a dir, menys habilitat de capturar emocions en les altres persones i de mostrar les pròpies emocions», apunta Aguilera.

Aquestes baixes puntuacions poden indicar dificultats a l'hora de relacionar-se amb altres menors en moments clau del desenvolupament personal de cada nen o nena i poden limitar l'establiment satisfactori de relacions interpersonals. «A més, els nens i nenes amb TEL/TDL mostren menys tolerància a la frustració i més rebequeries», afegeixen les expertes, un comportament que pot reflectir una comprensió menor del seu estat emocional i el de les altres persones que pot interferir en l'aprenentatge d'estratègies de regulació emocional més flexibles en funció de cada situació emocional.

«Poder expressar amb paraules les nostres experiències emocionals ens facilitarà poder elaborar i comprendre el que ens passa al nostre món emocional i també entendre el de la resta de persones, aspectes clau per regular les nostres emocions de manera útil i flexible», destaca Ahufinger, el qual recorda que com més bo sigui el vocabulari i el llenguatge dels menors, més eines per regular les seves emocions tindran a l'abast.

En aquest aspecte, les investigadores recorden que transmetre el missatge que les dificultats del llenguatge dels infants es donen per culpa dels pares que no tenen temps de parlar amb els fills pot provocar malentesos sobre les causes del trastorn i fins i tot crear més ansietat. «Les dificultats del llenguatge poden estar intervingudes pels factors genètics del trastorn», adverteixen les expertes.

Promoció d'espais emocionals

Davant aquest tipus de diagnòstics de trastorns del desenvolupament del llenguatge en la infància i en l'adolescència, les investigadores aposten per promoure espais per treballar el llenguatge també en situacions emocionals, ja sigui a través d'històries, contes o dibuixos animats. D'aquesta manera, la comunicació de les emocions mitjançant l'ús de la paraula ajuda a elaborar-les i facilita la comprensió dels sentiments en futures situacions en els menors independentment del seu trastorn.

«El nostre estudi també indica la importància d'incorporar el context familiar per entendre el desenvolupament de la persona, i permet començar a dissenyar estratègies d'intervenció que incloguin totes les persones significatives, com ara família, amistats, etc. per als infants, tant en aspectes emocionals com en lingüístics», incideixen Aguilera i Ahufinger.

Perspectiva de gènere

D'altra banda, en aquest treball també s'han incorporat anàlisis específiques per poder comprendre si hi ha característiques diferencials entre sexes, aspecte fonamental en tots els estudis de recerca. En concret, es va analitzar si hi havia diferències entre sexes en la regulació emocional, però no es van trobar diferències estadísticament significatives entre nens i nenes.

A més, en l'estudi es van incloure tant mares com pares, i es va transmetre a les famílies que podia contestar els qüestionaris sobre regulació emocional qualsevol dels dos progenitors. Finalment, hi van participar moltes més mares (el 83 % concretament), una decisió que posa de nou de manifest que la càrrega de les tasques relacionades amb l'educació dels nens i nenes recau majoritàriament en les mares.

La majoria de recerques prèvies se centren exclusivament en l'impacte de la mare, moltes vegades perquè són elles les interessades a participar-hi, a causa que continuen sent elles les que porten el pes principal de la criança dels fills. «Posar el focus en el paper dels pares és important per replantejar-nos el paper que tenen en la cura dels fills, i poder fer canvis en la societat patriarcal, que continua posant el pes de la cura en les dones», destaquen les investigadores.

Gràcies a aquest estudi, s'ha obert una línia de recerca del TEL/TDL nova que va més enllà de l'estudi de les dificultats centrades únicament en el llenguatge, atès que posa el focus en altres aspectes fonamentals per a la salut mental i per al desenvolupament, com ara l'aspecte emocional. «És vital incorporar una visió integral, holística en les ciències psicològiques, ja que els infants no es poden entendre independentment de la seva família i el seu context», conclouen les autores.

Aquest treball ha rebut finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat i de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible 4, d'educació de qualitat; 5, sobre la igualtat de gènere; 10, sobre la reducció de les desigualtats, i 16, de pau, justícia i institucions sòlides.

Referència

Aguilera, Mari; Ahufinger, Nadia; Esteve-Gibert, Núria; Ferinu, Laura; Andreu, Llorenç; Sanz-Torrent, Mònica, Vocabulary Abilities and Parents' Emotional Regulation Predict Emotional Regulation in School-Age Children but Not Adolescents with and Without
Developmental Language Disorder. Frontiers in Psychology, vol. 12, 2021, pàg. 5693, DOI 10.3389/fpsyg.2021.748283.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC