«La UOC m'ha donat molt més del que podia esperar, m'ha ajudat a canviar una situació crítica»

 

Jesús Martín es gradua aquest any del grau de Dret de la UOC, després d'haver superat un bon grapat de dificultats. Treballava en una petita empresa familiar del sector metal·lúrgic quan la crisi financera del 2008 va deixar la seva família a la ruïna i ofegada en deutes. Després de preparar unes oposicions, va decidir matricular-se a la universitat per continuar escalant posicions a la feina. Gràcies a la carrera, va descobrir l'anomenada Llei de la segona oportunitat, que li va canviar la vida. Parlem amb ell sobre l'aposta determinada per la formació per fer front a l'adversitat.

 

Jesús Martín es gradua aquest any del grau de Dret de la UOC, després d'haver superat un bon grapat de dificultats. Treballava en una petita empresa familiar del sector metal·lúrgic quan la crisi financera del 2008 va deixar la seva família a la ruïna i ofegada en deutes. Després de preparar unes oposicions, va decidir matricular-se a la universitat per continuar escalant posicions a la feina. Gràcies a la carrera, va descobrir l'anomenada Llei de la segona oportunitat, que li va canviar la vida. Parlem amb ell sobre l'aposta determinada per la formació per fer front a l'adversitat.

De jove vaig estudiar fins a COU i vaig començar estudiant Informàtica a la Universitat de Girona. Encara que tenia certa facilitat per estudiar, no tenia gaire motivació i en el meu cas va prevaler el fet de tenir uns ingressos econòmics estables. Vist amb perspectiva, segurament va ser un gran error per part meva, i amb una millor formació el final hauria estat diferent. Així, doncs, vaig compaginar una primera etapa a la universitat amb la feina al magatzem d'un supermercat, fins que a 21 anys vaig deixar els estudis i vaig apostar per unir-me a una empresa metal·lúrgica propietat de la família de la meva dona. L'empresa anava fent, i allà hi vaig treballar catorze anys. Teníem una qualitat de vida relativament bona, fins que va arribar la crisi del 2008.

Durant la crisi, totes les empreses que no estaven sanejades van patir molt, i en el nostre cas vam fer fallida. La meva dona també estava a dins de l'empresa, i ens vam trobar els dos com a autònoms, sense dret a l'atur, amb un nen de vuit anys i uns deutes per sobre del mig milió d'euros. A Sant Celoni, on jo visc, a les poques ofertes de feina que hi havia no encaixava un perfil com el meu, que tenia 35 anys i experiència principalment en el món administratiu. A més a més, la situació en què estàvem amb la meva dona era molt complicada. Per tots els deutes que teníem com a avaladors de l'empresa no podíem ni tan sols obrir un compte al banc, i havíem perdut el nostre pis.

En aquell moment, tenia la necessitat de trobar alguna cosa que em donés una certa seguretat i estabilitat ràpidament, i que, a més, depengués cent per cent de mi. Llavors, vaig apostar per l'Administració pública. Vaig començar a formar-me pel meu compte per preparar unes oposicions, i l'aposta va sortir bé. Va ser així com vaig aconseguir una plaça a la Diputació de Girona. El procés em va anar molt bé i hi vaig tenir un cert èxit, perquè s'hi van presentar 300 persones i, amb molt d'esforç, vaig quedar tercer entre les onze places que hi havia. El procés també em va fer guanyar autoestima, i vaig decidir continuar estudiant.

El 2013 vaig començar el grau de Dret amb la idea de poder progressar a la feina. Jo vaig entrar a la Diputació com a administratiu, però per poder passar a ser tècnic és requisit tenir un títol universitari. Jo soc més de números, però les oposicions tenen molta part de dret, i em vaig adonar que seria el que em prepararia millor de cara a optar a futures places. També vaig considerar que Dret, com que té una part més teòrica, seria una carrera interessant de fer a distància. Quan vaig decidir tornar a la universitat, la gent del meu voltant veia com una càrrega enorme posar-se a estudiar amb 37 o 38 anys, però per a mi no era cap sacrifici, perquè era una cosa que m'omplia. M'ha agradat moltíssim estudiar, i considero que estudiar el grau de Dret a la UOC ha estat un encert total. Conec altres companys que han fet la carrera presencial, i he pogut valorar molt el sistema de la UOC. A altres llocs la càrrega teòrica és moltíssima, i a mi m'ha agradat molt de la UOC el fet que té una vessant molt pràctica. Les PAC et posen en situacions en què tu mateix has de buscar quina és la resposta o la interpretació... A la llarga això per a mi ha estat molt positiu, i crec que és una manera d'estudiar que amb un perfil com el meu és ideal.

Com deia, jo vaig començar a estudiar per la inèrcia formativa que havia agafat després de preparar les oposicions per a l'Administració pública, però després la UOC i el grau de Dret m'han donat molt més del que jo podia esperar. En el meu cas va canviar la situació crítica que tenia en l'aspecte financer. L'expressió més clara d'això és que a mitja carrera, més o menys, vaig descobrir la Llei de la segona oportunitat, cosa que m'ha donat una sortida a una situació que, quan vaig començar a estudiar, ni sabia que existia.

A banda d'això, pel que fa a l'autoestima òbviament soc una persona molt diferent després d'haver estudiat a la UOC. Ara puc aconsellar i donar un cop de mà a familiars i amics amb situacions jurídiques. Si bé no he fet el màster i no estic col·legiat, de manera que no els puc representar, sí que els ajudo. Abans això era impensable, no tenia els recursos.

La Llei de la segona oportunitat forma part de la Llei concursal, el que abans a l'Estat espanyol es deia "suspensión de pagos". El que es fa amb una empresa quan està a punt de fer fallida és, primer de tot, fer un concurs de creditors per veure si pots remuntar. Si no és així, es liquida. I el problema de molts empresaris és que, quan l'empresa fa fallida, ells també han fet fallida paral·lelament, perquè la majoria del deute està avalat i, per tant, no poden continuar endavant amb les seves vides. En el nostre cas, el deute era tan gran que era impagable, inassumible per a una persona física.

Per tant, la Llei de la segona oportunitat permet que el deute es pugui exonerar si es compleixen una sèrie de requisits, com ara que sigui un deute de bona fe, que el deute no sigui amb l'Administració o que sigui inferior a cinc milions d'euros. És una llei que jo vaig descobrir a mitja carrera a la UOC, gràcies a estudiar Dret, perquè no se'n fa gens de publicitat. La meva família i jo vam començar un procés molt feixuc de quasi tres anys, i hi vaig dedicar el meu treball de final de grau. El meu procés va ser paral·lel als estudis, i gràcies al treball anava descobrint coses que em servien a mi personalment. Fins que, finalment, es va resoldre a favor nostre. A més, és un treball que algú podria aprofitar perfectament, perquè està fet per una persona que ho ha viscut en pròpia pell. Crec que aquí hi ha, sobretot, l'interès de la meva feina.

Som totalment una família UOC! Quan jo estava en procés de buscar feina, la meva dona en va trobar una. Era una feina bastant precària, però ens ajudava a tirar endavant. Quan jo entro a la Diputació de Girona, ella comença a preparar unes oposicions per entrar-hi, igual que jo, i hi va aconseguir una plaça. En el meu cas, estudiar em va fer passar a tenir feina, mentre que en el seu la va ajudar a tenir una feina millor, més ben pagada i amb més drets. Un cop a l'Administració, també va començar la carrera de Dret, i en va quedar molt contenta perquè, en el seu cas, ella deia allò de "jo no serveixo per estudiar". Un cop a la universitat, va descobrir que tenia molts més recursos del que es pensava. Pel que fa al meu fill, que ara té 22 anys, també havia començat Informàtica, però després d'un curs i mig va veure que no li agradava. És un nano molt creatiu, a qui agraden la fotografia i els vídeos, i ara s'ha matriculat en el grau de Disseny i Creació Digitals. Fa un semestre que ho fa i n'està molt content.

El que he dit sempre és que, per sortir d'una situació, el primer pas és acceptar-la amb totes les conseqüències. La formació és la instància següent. Davant l'adversitat, sempre hi ha algun tipus de formació que et pot ajudar a tirar endavant, perquè la formació al final t'acaba obrint possibilitats i millorant el que tu ets. Cal tenir clar cap a on es vol anar.

Em fa molta il·lusió. Jo vaig acabar d'estudiar al gener del 2020, però no vaig poder tenir cerimònia a causa de la pandèmia. Segur que serà un moment molt especial; sempre vaig tenir clar que el dia de la graduació volia ser-hi. És el moment de sentir-te orgullós del que has fet, i crec que és un dia que tothom que s'ha graduat es mereix.