6 consells per evitar el malbaratament de menjar per Nadal

Tres de cada quatre llars espanyoles van llençar menjar i beguda a les escombraries l'any 2020. Segons les darreres dades publicades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, es van llençar 31 kilos/litres per persona. En total, van acabar al cubell de les escombraries 1.364 milions de kilos/litres d'aliments. La taxa de malbaratament es va situar el 2020 en el 4,3 %, xifra lleugerament inferior al 4,7 % registrat el 2019. Les festes de Nadal són un moment de l'any en què el consum es dispara per la celebració d'àpats familiars i en què el perill d'acabar malbaratant menjar, per tant, també es multiplica. Tenir presents alguns consells pot ajudar a aprofitar les restes.

El malbaratament a l'Estat espanyol ha entrat en una nova fase. El director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC, F. Xavier Medina, opina que “cada cop hi ha més consciència i més gent que s'hi aboca, mentre que fa una dècada hi havia moltes menys possibilitats de reciclar a casa i es malbarataven més aliments”. Aquesta situació ha canviat i avui en dia aquesta consciència per reciclar i aprofitar els aliments “existeix” i s'acompanya a més de les normatives que ho afavoreixen, subratlla Medina. Per exemple, als restaurants “demanar que et posin el menjar que sobra en un tàper o endur-te el vi que ha quedat” es pot fer “sense problema ni passar vergonya”. Abans, aquesta senzilla acció no es produïa perquè si ho feies “semblava que passaves gana, i avui és el contrari”. Per a Medina, en l'àmbit de la UE s'està assolint “una certa consciència col·lectiva”, amb diferències entre els països del nord i del sud, que “es va reduint cada cop més”, mentre que encara romanen algunes diferències en “l'eix est-oest”.

L'expert de la UOC subratlla que l'aprofitament del menjar és un hàbit que “s'integra plenament en la nostra cultura gastronòmica”, on ja existeix d'antic el costum d'aprofitar les restes de menjar per fer plats nous. “Venim de receptaris creats en èpoques de producció escassa o directament, de gana; hem deixat d'aprofitar aliments en l'època més recent, de superabundància, i ara s'està tornant als aprofitaments d'etapes anteriors”. Medina destaca que “hem deixat la necessitat de fer-ho per una qüestió econòmica per passar, actualment, a un moment de consciència de tipus ambiental”.

Claus per mantenir la consciència activa per Nadal

Per mantenir la consciència activa durant les pròximes festes de Nadal, les expertes de la UOC Anna Bach i Alicia Aguilar han recollit sis consells per evitar el malbaratament. Bach és directora del màster de Nutrició i Salut, sotsdirectora de docència i professora dels Estudis de Ciències de la Salut i investigadora del Foodlab de la UOC. Aguilar també és professora dels mateixos estudis i investigadora del Foodlab.

1. Fer una llista de la compra pensant en els menús que es prepararan. Així la compra s'adaptarà als productes necessaris, i s'evitarà comprar aliments que després no es faran servir i que és més fàcil que quedin en algun racó i acabin malbaratant-se. Això és especialment important per als productes frescos, que tenen una vida útil més curta.

2. Conservar i emmagatzemar correctament els productes comprats en les millors condicions considerant-ne les característiques. Cal llegir les etiquetes, comprovar les dates de caducitat i seguir les recomanacions de conservació (a la nevera, al congelador o als armaris, segons el tipus de producte.)

3. Ajustar les racions. Cal revisar el rebost abans de comprar i planificar per reduir la compra per impuls. És important planificar el menú considerant també el nombre de comensals. Moltes vegades es tendeix a cuinar en excés i a servir massa quantitat al plat, cosa que porta o bé a deixar menjar al plat —i, per tant, a malbaratar-lo— o bé a menjar més del que ve de gust i en conseqüència ingerir més energia i guanyar pes si es fa de manera habitual. Així doncs, cal pensar abans d'omplir el plat (calcular el que es menjarà) sense passar-se. Si es va de restaurant i ha sobrat menjar, es pot demanar que el preparin per endur-se'l. La mida de la carmanyola pot enganyar-nos, però no la mida del plat, per tenir una bona referència de les quantitats.

4. Congelar. Si, tot i haver fet llista i haver ajustat les racions, sobra menjar, es pot congelar. De manera general, i si es fa bé, és un mètode de conservació que ens permet allargar el temps de consum d'un aliment sense que perdi valor nutritiu. Pot ser molt oportú congelar en recipients que continguin les racions que després es consumiran. L'opció de congelació en racions individuals pot ser molt interessant per emportar-s'ho a la feina, per exemple.

5. Reaprofitar les restes per fer noves receptes. Unes croquetes amb el pollastre rostit que ha quedat, un puré amb les verdures que s'havien preparat com a guarnició i han sobrat, són opcions ben senzilles. Ara bé, també es poden consultar receptaris amb moltes idees. De fet, l'origen dels canelons té a veure amb reaprofitar el rostit, i, per tant, en les tradicions ja es fomentava aquest reaprofitament.

6. Tenir present fer un consum responsable. Cal informar-se de la procedència del que es menja, quins sistemes de producció agrícola, de cria i de pesca s'han emprat… En general, el consum de proximitat i de temporada millora la vida de les petites comunitats agrícoles, augmenta la biodiversitat, requereix menys energia per al transport, té una bona relació qualitat-preu i contribueix a una alimentació sana. A més a més, cal dir “no” als plàstics o als plàstics no reciclables: cal evitar els aliments amb embalatges de plàstic, i optar per altres embalatges més sostenibles com el cartró, o fer-ne servir només de reciclables. S'ha de buscar com es pot evitar el malbaratament d'embalatges, que, com el malbaratament d'aliments, és una forma de contribuir a la sostenibilitat alimentària.