14/12/21

Gestionar les absències dels éssers estimats: el gran drama nadalenc s'agreuja enguany

El segon Nadal de la pandèmia presenta xifres que mostren un gran empitjorament de la salut mental
Deu consells per encarar més bé el dol durant aquestes festes
Per Nadal el dolor per l'absència d'un ésser estimat es revifa (foto: Freepik)

Per Nadal el dolor per l'absència d'un ésser estimat es revifa (foto: Freepik)

Un estudi publicat el passat mes d'octubre per la revista The Lancet mostra dades sobre salut mental: durant la pandèmia, els trastorns d'ansietat i de depressió han augmentat, respectivament, un 26 i un 28 %. I hi afegeix una altra dada: els països amb més incidència de la covid van tenir més prevalença de trastorns de caràcter psíquic. Són molts els factors que hi han influït, però destaca que la pèrdua d'éssers estimats en aquest període de temps ha augmentat pel que fa a altres nadals —excepte, potser, el darrer. S'acosta Nadal i tot aquest malestar torna.

A qui afecten més les absències?

Belén Jiménez Alonso, investigadora i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, explica que és difícil establir «escales de patiment» entre la gent en dol. «A mi m'agrada la metàfora de la cremada que empra el psiquiatre i terapeuta francès Christophe Fauré per parlar del dol: quan ens cremem, el dolor de la ferida oberta és horrorós. Amb les cures adequades i el pas del temps, és possible que només ens hi quedi la cicatriu… Però la cicatriu segueix aquí, en el nostre cos, i ens continua recordant el dolor de la ferida.» Seguint amb aquesta metàfora, afegeix que «una ferida antiga pot tornar a fer mal en algunes condicions». És a dir, en dates com les que s'acosten, algunes persones senten que aquesta fiblada de dolor es reactiva en la cicatriu, i alguna gent sent que s'obre «una ferida nova quan contemplen la cadira buida de l'ésser estimat que ja no hi és». Jiménez afegeix: «Si haguéssim d'establir una escala de qui pateix més, probablement podríem aventurar que a dalt de tot hi hauria els qui no poden expressar i compartir amb els altres el seu dolor per l'absència.»

En aquesta línia, Mireia Cabero, psicòloga de família i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, comenta: «El dol és el repte més gran a què ens podem enfrontar les persones, i com més vulnerables siguem, més impacte tindrà l'absència. No solament per Nadal; sempre.» Entre aquests grups, l'experta destaca col·lectius com ara persones «amb menys recursos i maduresa emocional, amb trastorns mentals, amb desigualtats socials de qualsevol mena i que pateixen solitud».

Segon any consecutiu amb un Nadal diferent

La pandèmia es va cobrar nombroses víctimes tant el 2020 com el 2021. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar un estudi en el qual es mostra com va incidir el virus en la taxa de defuncions de l'any passat: les morts per malalties infeccioses van augmentar més d'un 1.200 % i la taxa total en comparació amb altres anys va créixer un 18 %. 2021 es tancarà amb unes 34.000 morts per covid.

Per descomptat, no totes les defuncions van tenir aquesta causa, però sí que hi ha un nombre més elevat de dols a causa de la pandèmia i, a més, molts no s'han pogut tancar adequadament. Si les absències s'apoderen del nostre estat d'ànim quan arriba Nadal, tant aquest any com el passat, el dol és doble. «D'una banda, han desaparegut persones que encara eren joves, de 50 o 60 anys, o fins i tot menys. Vam haver d'assumir pèrdues no anticipables. D'altra banda, en la pandèmia es van restringir drets fonamentals imprescindibles per fer un dol normal», explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.

En una conferència impartida a la UOC per l'especialista en dol Alba Payás, la conferenciant s'expressa en els mateixos termes i divideix l'impacte de la pandèmia sobre el dol en tres àmbits:

  • - Tasques relacionades amb les circumstàncies de la mort: pensar, per exemple, que la mort es podria haver evitat, que no es va poder estar al costat de l'ésser estimat en la seva estada a l'hospital, la incertesa de no saber què passa i d'esperar una trucada, no saber si aquesta persona va patir o no i si va estar sola o acompanyada, no haver pogut veure el cos…
  • - Tasques relacionades amb la pèrdua de la relació: els esdeveniments familiars que no podrà viure l'ésser estimat que ja no hi és, els agraïments que no es van fer en vida…
  • - Tasques relatives a la xarxa de suport: no poder veure els no-convivents pel distanciament social, pensar que altres persones estimades també estan passant un dol…

Com destaca Jiménez, alguns factors han fet encara més complexos aquests dols en pandèmia: estar infectat amb el virus, la incertesa en l'àmbit econòmic o en el sanitari, etc. Fins i tot aquest Nadal, que amenaça amb un retorn parcial a les restriccions, afegeix pesar al dol. «Són factors de patiment importants que cal tenir en compte», explica.

Per què Nadal fa emergir de nou el dolor de la pèrdua

«Són unes dates que estan carregades de significat emocional. A més, les vacances canvien el nostre ritme diari, les nostres exigències i les nostres responsabilitats. Tenim més temps per sentir, estar i ser, i això fa que estiguem més connectats amb els nostres dolors i amb temes pendents de resoldre», explica Cabero. «Hi ha constància que en els períodes de vacances els trastorns mentals i emocionals, especialment si no estan ben atesos, empitjoren.» Cal tenir en compte que els recursos emprats per frenar la pandèmia han deixat desateses en una proporció més elevada aquestes altres malalties; per tant, hi ha més gent que arriba al dol en pitjors condicions psíquiques en comparació amb anys anteriors, tret del 2020.

Enric Soler distingeix entre els qui van passar el dol el Nadal passat i els qui l'experimentaran per primera vegada aquest any: «El primer any de pandèmia, Nadal ens va enxampar amb les UCI a mil per hora. Van ser unes festes inimaginables. Però per a les persones que van passar el dol el Nadal passat, ja ha transcorregut un any i han tingut temps per poder transitar la pèrdua; ara es produeix l'efecte aniversari: han viscut totes les dates assenyalades de l'any, ja han passat totes les dates importants, tots els esdeveniments especials, i els han viscut com han pogut. Ara tenen una mena d'oportunitat per estipular normes noves.» Els que viuen el seu primer Nadal sense aquest ésser estimat «poden o no haver-se anticipat al canvi i haver preparat variacions en les celebracions, que queden fixades per a pròxims anys».

10 consells per gestionar les absències

1- Mirar de crear noves maneres de viure aquestes festes. Jiménez assenyala que fins i tot es pot preparar una reunió en família abans que arribin les festes perquè tothom, infants inclosos, pugui «compartir obertament les seves inquietuds i necessitats».

2- Buscar una manera simbòlica de recordar l'ésser estimat mort, d'honrar la seva memòria. Enric Soler suggereix, per exemple, deixar buida la cadira en la qual s'asseia aquesta persona i col·locar-hi alguna cosa en la seva memòria que ens recordi que manca, o bé preparar el seu plat preferit, és a dir, «donar presència a l'absència». Belén Jiménez proposa crear un espai o un temps específics per rememorar-ho, abans de menjar o d'obrir els regals.

3- Acompanyar-nos de persones que ens estimin i a les quals estimem, dins, és clar, de les restriccions que es puguin imposar, recomana Mireia Cabero. En dies de dol, sentir la proximitat d'altres éssers estimats és important.

4- Aprofitar que són dies de menys càrrega de feina per dedicar temps a tasques que ens reconforten: pintar, escriure, cuinar o fer esport.

5- No aïllar-se davant del dolor; cal compartir-lo amb el nostre entorn. «Si hi ha res que tinguem en comú tots els que mengem o sopem junts en aquestes dates és que ens fa mal aquesta absència», explica Soler. I no solament aquests dies, sinó també en la resta del procés de dol.

6- Assumir entre tots els papers que desenvolupava aquesta persona en aquestes dates. No se'ls ha d'endossar a una sola persona, sinó que cal repartir la càrrega entre tota la família, «l'ecosistema natural de l'ésser humà», indica Soler.

7- Parlar del dol per afrontar-lo. Fer com si no passés res no ajuda. Encara que resulti incòmode treure aquest tema de conversa, és saludable fer-ho.

8- Cuidar-nos i deixar que ens cuidin. També cuidar algú: sentir que aportem alguna cosa al benestar d'una altra persona ens farà sentir més bé.

9- Acceptar i legitimar el dol, no girar-li l'esquena ni ignorar-lo.

10- Assumir que cadascú de nosaltres ho viurà i ho expressarà de maneres molt diferents. Cadascú construeix el seu propi dol.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits