La UOC, set anys de consolidació d'una universitat de recerca
La captació de fons per a la recerca ha crescut un 57 %El 2020 s'han publicat més del doble d'articles científics que el 2014 i el 60 % han estat en obert
La recerca i innovació (R+I) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) viu un moment clarament positiu. Això és el que es desprèn de l'anàlisi que ha fet la UOC dels resultats de l'estratègia seguida els darrers set anys en aquest àmbit. La majoria dels indicadors de seguiment apunten una tendència sostinguda a l'alça.
"L'evolució que ha experimentat la recerca a la UOC els darrers anys és remarcable", assegura Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca. "Hem crescut força gràcies a l'esforç de tot el personal docent i investigador (PDI), a qui hem intentat acompanyar en tot allò que ha estat a les nostres mans, per mitjà de la intensificació dels ajuts i les estructures de suport a la recerca", afegeix.
Més persones, grups i finançament
Si s'observen els indicadors relacionats amb les persones i els recursos econòmics, es pot veure com el nombre de professionals dedicats a la recerca ha tingut un creixement sostingut i que s'ha passat de les 407 persones del 2014 a les 521 del 2020. Respecte dels grups de recerca, s'han mantingut força estables pel que fa al nombre, al voltant dels 40, amb un petit creixement el darrer any, en què s'ha arribat als 51.
Una altra dada important és el volum de captació de finançament per a projectes de recerca, que ha viscut un creixement progressiu i ha passat de més de 2,1 milions d'euros del 2014 als gairebé 4 del 2020, fet que suposa un augment d'un 57 %. En aquest període de temps, el pic de captació es va produir el 2018, amb més de 5,3 milions d'euros. Cal destacar que la major part del volum de captació s'ha registrat en projectes competitius. Sobre la captació en el nombre de projectes, s'ha passat dels 123 del 2014 als 98 de l'any 2020, amb un pic de 147 el 2018. La tendència també és a l'alça quan s'observa l'evolució de les propostes presentades, ja que en set anys s'ha passat de les 228 a les 319 del 2020.
El doble d'articles científics, i més visibles
Una altra dada de referència és el nombre d'articles científics, els quals s'han doblat —dels 292 del 2014 als 589 del 2020—, i la seva visibilitat també ha augmentat amb un creixement progressiu i sostingut. "Cal estar molt atents perquè la recerca 'arribi', tant a un context més científic per mitjà de la indexació com a tota la societat mitjançant la publicació en obert (més del 60 % de la nostra producció científica el 2020) o la divulgació científica", assenyala Aymerich. "Un estadi més avançat d'aquest 'arribar' a la societat —prossegueix— seria mitjançant les dinàmiques de transferència i intercanvi de coneixement per aplicar la recerca a problemes reals. Amb la pandèmia s'ha vist una resposta conjunta a escala global a la recerca, la qual ha permès la creació de vacunes amb molta rapidesa. I ens hem de quedar amb aquesta darrera manera d'afrontar la complexitat actual".
En aquest sentit, les dades del septenni també mostren com la UOC és cada cop més visible al món, ja que la col·laboració internacional per a la producció d'articles científics ha passat d'un 41 % a un 57 %.
En l'àmbit estatal, la UOC també és una de les universitats que viu un creixement més gran. Segons el rànquing CyD, que analitza una seixantena d'universitats espanyoles i n'avalua els indicadors de rendiment, entre el 2015 i el 2019 la UOC ha estat la tercera universitat amb un augment més elevat de publicacions científiques internacionals (superior al 12 %) i és la quarta que creix més en publicacions per investigador, amb un augment del 15 %. En relació amb aquest punt, la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca destaca que les publicacions científiques han experimentat "un creixement constant durant els darrers set anys, la qual cosa ha permès a la UOC ser més visible". Un altre aspecte que cal destacar és que al rànquing del darrer any la UOC és la universitat en línia capdavantera en recerca.
A més, en el cas de les tesis doctorals, des del 2014 se n'han defensat fins a 133.
Creixen els indicadors transformadors
Tot i que destaca que cal marge de temps per mesurar els efectes reals transformadors d'una recerca, la vicerectora posa en relleu els 30 doctorats industrials —recerques doctorals aplicades a empreses— començats durant el període 2014-2020, ja que "permeten acostar la recerca al teixit empresarial".
D'altra banda, en les patents vigents i llicenciades —corresponents als Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)— és on s'observa un creixement més accentuat, que passa de les quatre del 2014 a les dinou del 2020. Un creixement, tot i que més moderat, també es produeix en les empreses derivades (spin-offs) vigents: el 2015 n'hi havia una i des del 2018 n'hi ha quatre, la més recent, Xatkit, creada el 2021.
Un procés progressiu
Des de la UOC es destaquen els bons resultats pel que fa a la dedicació del personal docent i investigador i al creixement de la credibilitat de la recerca duta a terme. Tanmateix, no s'ha d'oblidar que en aquest àmbit els resultats acostumen a ser progressius i, sovint, no són lineals, i cal una inversió constant.
"El procés de 'maduració' lligat a la carrera investigadora dura més d'una dècada. Les competències necessàries no són només les més vinculades directament a la producció de la recerca, sinó també a la divulgació, la generació d'impacte, etc.", recorda Aymerich. "La irrupció —prossegueix— de noves metodologies i eines de recerca, també en l'àmbit de les ciències socials, així com de problemes globals, canviants i complexos, requereix un plantejament transdisciplinari i una actualització constant. Tot això requereix una capacitació investigadora que amb el pas dels anys fructificarà tant a escala individual com institucional". Per tot plegat, Aymerich creu que la UOC pot confiar "en el camí traçat en el Pla estratègic per captar talent i projectes, publicar i visibilitzar més la recerca, i augmentar-ne l'impacte social. Tot plegat, apostant pels àmbits de referència de la Universitat: la societat xarxa (network society), l'aprenentatge en línia (e-learning) i la salut digital (e-health)".
Un nou model d'avaluació de la recerca
La vicerectora de la UOC també fa èmfasi en el canvi del model d'avaluació de la recerca durant els últims anys. El 2019 la UOC va signar la Declaració de San Francisco (DORA), un moviment internacional que promou una valoració de la recerca basada en la qualitat mateixa de la recerca i no en la notorietat de les revistes en les quals es publica.
La UOC va ser una de les primeres universitats de l'Estat espanyol a sumar-se a aquesta declaració d'intencions, que implicava una transformació de l'avaluació de la recerca cap a fórmules més qualitatives, transparents, justes i inclusives. Així, la Universitat ha apostat per la valoració qualitativa de la recerca en funció de l'impacte social dels resultats, més enllà de les mètriques de la publicació.
Per tot plegat, avui dia, Aymerich, d'acord amb aquest conjunt de dades recopilades des de l'any 2014, defineix l'actual recerca de la UOC com a "jove" i "saludable". De cara al futur, es mostra segura de les possibilitats de l'R+I de la Universitat "i amb una enorme il·lusió i una sana ambició per assumir nous reptes per als pròxims anys".
UOC R&I
La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).
A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.
Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció