«La nostra formació cultural té un buit: confonem la filosofia universal amb la filosofia occidental. En aquests moments, ja no té sentit mirar Orient des de l'exotisme. Vivim en un món global i alhora molt divers i profundament incomunicat, per moltes xarxes que tinguem». Ho explica la filòsofa i escriptora Marina Garcés, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. Amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia (World Philosophy Day), iniciativa introduïda per la UNESCO el 2002, Garcés reflexiona sobre la influència de les filosofies i les cultures orientals en la nostra societat.
Garcés, reconeguda per nombrosos assajos i intervencions en mitjans de comunicació i per haver portat el debat filosòfic al carrer, té un vessant no tan conegut: el d'especialista en filosofies orientals.
El boom de la cultura oriental
És evident que els últims anys assistim a una explosió de pràctiques orientals al món occidental: el ioga, la meditació, l'atenció plena (mindfulness), etc. A més, algunes doctrines filosòfiques, com ara el budisme, guanyen cada vegada més adeptes en la nostra societat. Malgrat això, la gran majoria de corrents de la filosofia oriental són pràcticament ignorats per Occident i no s'estudien als centres d'ensenyament.
Garcés considera necessari que hi hagi més diàleg entre la cultura oriental i l'occidental, i que les dues cultures s'observin des del mateix nivell: «Tenim una mirada colonial que converteix l'altre en un objecte d'estudi, fins i tot de fascinació, però no en un interlocutor d'igual a igual. Aquesta estructura colonial del món global ha fet que els països i les cultures no occidentals ens coneguin molt bé a nosaltres i a les nostres llengües, mentre que nosaltres a ells no. Per tant, avui dia, les persones no occidentals són les que viuen realment en un món plural, mentre que nosaltres continuem a la nostra petita província del pensament.»
Amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia, la filòsofa i escriptora, que també dirigeix el màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis i el grup de recerca en filosofia MUSSOL, reflexiona sobre el paper d'aquesta disciplina en la nostra societat: «La filosofia impregna les formes de vida de cada societat. La pregunta és fins a quin punt els debats filosòfics del nostre temps poden esdevenir, també, debats socials». Segons Garcés, «les principals problemàtiques de l'actualitat (identitats, límits de la sostenibilitat, crisi de la democràcia o relació entre els humans i altres espècies) són profundament filosòfiques i, alhora, urgents.»
Una porta d'entrada a la cultura oriental
Sobre la influència de la cultura oriental en la nostra societat, Carles Prado, expert en literatura i cultura xineses i professor i investigador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, considera que, «si algunes pràctiques com la meditació i el mindfulness serveixen com a porta d'entrada per a un estudi més aprofundit i respectuós d'aquestes tradicions, han de ser benvingudes: ens poden ajudar a entendre que vivim en un món plural i a tenir una actitud empàtica i oberta, no només cap a aquestes cultures, sinó també cap als ciutadans provinents de països orientals que conviuen amb nosaltres». De totes maneres, Prado alerta del risc que la visió occidental d'aquestes disciplines «acabi simplificant tot un univers».
Segons Garcés, l'hegemonia del món occidental sobre l'oriental té els dies comptats, atès que vivim en un moment de canvi de les relacions de poder al món. «Pensem en un fet important: bona part de la població jove del món no viu en països occidentals», afirma. Per a la filòsofa, això és un punt d'inflexió que tindrà «conseqüències culturals interessants».
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció