La gestió de les dades i un model educatiu propi, elements clau en l'educació universitària post COVID-19

La influència de la pandèmia en l'educació universitària ha quedat plasmada en xifres. Segons estimacions de la UNESCO, al voltant de 1.500 milions d'estudiants de 165 països han vist alterats els seus estudis des de l'aparició de la COVID-19, cosa que ha obligat la comunitat acadèmica internacional a replantejar-se el seu model d'educació. L'informe Coping with COVID-19: International Higher Education in Europe, elaborat per l'Associació Europea per a l'Educació Internacional (EAIE) i basat en les inquietuds de més de 800 persones que treballen en educació superior en 38 països europeus, va destacar la preocupació per l'impacte a curt i a llarg termini de la crisi en àrees com la mobilitat de l'estudiantat o la gestió de la tecnologia. I una enquesta feta per l'Associació Internacional d'Universitats (IAU, per la sigla en anglès) revela que el 80 % de les universitats sondejades consideren que la COVID-19 afectarà la matriculació en els cursos següents.

Davant d'aquest escenari, els experts consideren que el model d'educació superior canviarà, i que perquè el seu funcionament, sigui híbrid o en línia, sigui eficaç, haurà de tenir un disseny propi en el qual una de les claus serà la governança de dades. «En l'àmbit de l'ensenyament, on cada vegada més tot serà gravat i pot ser monitorat, és molt important generar mecanismes i sistemes que ens permetin tractar aquestes dades per poder tenir més informació sobre el nostre estudiantat i les seves necessitats, amb la privadesa i el zel necessaris a l'hora de fer-ne ús», assenyala Albert Sangrà, catedràtic de la UOC i director de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social.

Per això, tot el que tingui a veure amb la governança de dades serà un element fonamental, ja que el món digital obre una finestra privilegiada per observar i reconèixer necessitats i oportunitats. És una de les conclusions del cicle de col·loquis organitzat per la UOC i la IAU en el qual s'ha analitzat l'impacte de la COVID-19 en l'educació superior al llarg de sis sessions, en les quals es van registrar més d'un miler de persones dels cinc continents. Com explica Trine Jensen, responsable d'Educació Superior i Transformació Digital de la IAU i una de les organitzadores del cicle, els més de 1.200 professionals de més d'un centenar de països que s'han registrat als col·loquis mostren la importància de fomentar aquest tipus d'intercanvis: «Destaquen diferents perspectives de diversos tipus d'institucions i de diferents parts del món per reflexionar sobre com volem donar forma al futur de l'educació superior en un món cada vegada més digital.»

És una experiència que Albert Sangrà, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i responsable del cicle, qualifica de «molt positiva» per haver treballat amb un gran nivell de col·laboració amb la IAU, «la qual cosa ha permès que hi hagin participat moltíssimes persones de tot el món que estaven interessades en la temàtica que els proposàvem, cosa que indica que és un fenomen global que està afectant totes les persones, sense importar on siguin o d'on provinguin».

Com recorda Trine Jensen, quan es va proposar aquesta sèrie de col·loquis un any després de la pandèmia, l'objectiu no era discutir quina havia estat la resposta en l'àmbit educatiu, sinó mirar cap al futur, extreure lliçons «per ajudar a definir i crear l'educació superior que volem». I en aquestes lliçons apreses, que marcaran la direcció de la universitat post COVID-19, hi figuren diversos elements a més de la importància de la governança de dades. Entre aquests elements hi ha el fet de destinar temps i esforços a un disseny complet del model educatiu, que els experts identifiquen com a tasca indispensable per a una universitat de qualitat. «Sigui en línia o híbrid, el disseny del curs i les seves característiques és un dels elements més valorats per la comunitat educativa i que s'ha destacat com a central», afirma Sangrà, que recorda que, dins d'aquest disseny, cal prestar especial atenció a l'avaluació. La necessitat de «recrear i de reimaginar maneres diferents d'avaluar en aquests contextos que són diferents, i tendir a una certa diversificació dels mètodes d'avaluació, és una altra tasca fonamental», indica el professor de la UOC.

Finalment, un quart element que ha estat identificat com a clau a l'educació universitària del futur és la interacció i la col·laboració entre estudiants, així com entre estudiants i professorat. Segons Albert Sangrà, qualsevol solució, sigui híbrida o sigui en línia, ha d'evitar limitar-se a una consumició passiva del contingut. Per contra, l'ideal és que es dissenyi amb elements d'interacció que proposin i promoguin el contacte entre l'estudiantat, independentment que aquest contacte sigui síncron o asíncron. «No és imprescindible que la interacció coincideixi en el temps, el que és important és determinar models que permetin la interacció», afirma el professor de la UOC. «El futur de l'aprenentatge i l'ensenyament no és exclusivament en línia ni exclusivament presencial, sinó que es tracta d'un futur amb modes d'aprenentatge complementaris per abordar les necessitats de l'estudiantat de tot el món», adverteix Trine Jensen. I afegeix que, tot i que la pandèmia va comportar nombrosos desafiaments, «també ens ha acostat, malgrat les nostres diferències, i ens ha brindat noves oportunitats per compartir coneixements i experiències a través de les fronteres».