Seguir la dieta mediterrània reduiria fins a un 72% els gasos amb efecte d'hivernacle

Seguir la dieta mediterrània pot ser un element estratègic per combatre el canvi climàtic, que, en el context espanyol, pot facilitar una reducció de fins a un 72 % dels gasos amb efecte d'hivernacle, un 58 % de l'ús del sòl, un 52 % del consum d'energia i un 33 % del consum d'aigua. Així ho ha explicat Anna Bach, farmacèutica, màster i doctora en Salut Pública Nutricional, professora de l'àrea d'alimentació, nutrició i activitat física dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vocal d'Alimentació i Nutrició del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB), en el marc del recent tercer cicle d'#UPCDiàlegs Agroalimentaris. El cicle, orientat a abordar què podem fer per impulsar l'alimentació sostenible a les ciutats del futur, va tenir lloc el 22 de setembre al mercat de la Boqueria de Barcelona. "Ja no podem parlar d'una alimentació saludable, també ens interessa que sigui sostenible", ha afirmat la investigadora de la UOC durant la presentació.

L'estudi del 2017 Global health effects of dietary risks va mostrar els efectes dels factors dietètics sobre la salut mundial. Segons l'estudi, ha explicat Bach, un 22 % de les morts que es produeixen al món es poden atribuir a una causa alimentària i corresponen a tres factors: "el consum elevat de sal, el consum baix de cereals integrals i el consum baix de fruita". La substitució de la fruita, la verdura i els cereals integrals per productes processats i amb un contingut elevat de sucre produeix efectes nocius per a la salut, amb el desenvolupament de malalties cròniques i cardiovasculars.

En aquest sentit, els investigadors en salut pública han identificat la transició alimentària, que s'ha produït, sobretot, en poblacions urbanes i eminentment entre els joves de nivell socioeconòmic baix. El grup ha passat de consumir productes com cereals, verdures i elements vegetals —que tenen un impacte mediambiental baix— a consumir més proteïnes d'origen animal, amb un impacte ecològic més elevat. En conseqüència, ha afegit Bach, s'ha produït un augment en el "consum de calories buides, a base de cereals refinats, alcohol i greixos", fet que condiciona la salut.

El model actual és insostenible
 

La investigadora del grup de recerca FoodLab de la UOC ha posat l'accent en el fet que "el que posem al plat és important tant per a la salut com per al medi ambient". Així, doncs, el model actual seria insostenible, perquè s'estan "superant límits planetaris", ha avisat. La salut de les persones no es pot deslligar de la salut del planeta, de manera que la sostenibilitat alimentària és un problema de primer ordre per a la continuïtat de l'espècie humana.

En aquest sentit, Bach ha citat un article a The Lancet del 2013 de GBD Risk Factor Collaborators, en el qual s'apunta que el 14 % dels gasos amb efecte d'hivernacle prové del bestiar, i un 30 % té a veure amb el sistema alimentari allunyat de criteris de sostenibilitat. És per això que la investigadora ha defensat la necessitat d'alinear els hàbits alimentaris amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: "La dieta ha de tenir en compte tant la salut com el medi ambient; ens interessa prendre en consideració no només la producció, sinó també el consum."

L'alimentació pesa més que el transport en el canvi climàtic
 

Bach ha recordat que sovint "quan pensem en canvi climàtic ens ve al cap el transport, però l'alimentació encara pesa més". La investigadora ha comentat que cal tenir present que un terç del que mengem acaba a les escombraries, i un dels objectius ha de ser reduir en un 50 % aquest malbaratament. La reducció del consum de productes animals també pot contribuir a l'objectiu d'un desenvolupament sostenible: "Sabem que els productes animals gasten molts més recursos i energia que els d'origen vegetal pel que fa a ús de la terra, aigua, gasos amb efecte d'hivernacle: vint plats de verdura equivalen a un plat de carn quant a emissions."

La investigadora ha assenyalat que és important "reeducar el consumidor" perquè adopti uns hàbits alimentaris que prioritzin els productes d'origen vegetal en el plat, ja sigui a través de la dieta mediterrània, flexitariana, vegana o vegetariana. Segons estadístiques de l'informe Creating a Sustainable Food Future del 2019, del World Resources Institute, el 60 % de la generació millennial està disposat al canvi, un aspecte positiu. "Si adoptem un patró de dieta mediterrània, hi haurà un estalvi de molts recursos, però, si anem cap a un patró més occidental i americanitzat, tindrem un increment dels indicadors ambientals", ha avisat Bach. Al consumidor se l'ha de guiar, en conseqüència, perquè basi l'alimentació en productes d'origen vegetal, redueixi l'excés del consum de carn vermella i processada, consumeixi peix procedent de fonts sostenibles, productes de temporada i locals, i redueixi el malbaratament i els residus d'embalatge dels aliments.

Els investigadors en nutrició i salut pública treballen en models i estratègies; fins i tot s'ha parlat "d'un plat planetari", ha explicat Bach. Una de les línies de recerca per trobar solucions al problema, que han posat sobre la taula investigadors de la UOC, és "el consum d'insectes, no per substituir la carn, sinó per tenir una proteïna alternativa segura, saludable i sostenible", que permetria "una disminució de la petjada ecològica respecte a moltes de les proteïnes animals convencionals". "L'entomofàgia, en el futur, pot ajudar a garantir que tothom al planeta tingui accés a aliments assequibles, sans i sostenibles, i de moment ara recuperar la nostra dieta mediterrània ens pot ajudar també a aconseguir aquests objectius", ha afegit Bach.