Un estudi troba les claus per predir el 'burnout' en els conductors professionals

La síndrome de burnout, coneguda com a síndrome d'esgotament professional, pot augmentar les col·lisions entre els conductors professionals i les lesions en l'entorn laboral. Un estudi dut a terme per professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revela els factors que provoquen aquesta síndrome i indica com anticipar-s'hi.

El burnout en l'entorn laboral implica un desgast professional que, en determinades feines, com ara la dels conductors professionals, pot tenir repercussions serioses en tercers, ja que augmenta el risc d'accidents. L'estudi, publicat en la revista International Journal of Occupational Safety and Ergonomics, revela els factors principals que provoquen la síndrome d'esgotament professional i permet anticipar el burnout entre els conductors professionals. «Apareix quan l'estrès es manté en el temps i això porta la persona a un estat d'esgotament», apunta l'autora de l'estudi i psicòloga i investigadora Patrícia Tàpia Caballero, professora col·laboradora del màster universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i professora associada del Departament de Psicologia de la URV, que signa l'estudi juntament amb María José Serrano-Fernández, Maria Boada-Cueva, Joan Boada-Grau i Luis Araya-Castillo.

«Cal especificar que hi ha dos tipus d'estrès: l'eustrès, que és l'estrès que aporta alguna cosa positiva a la persona, com ara quan percebem les exigències laborals com un repte, i el distrès, que seria l'estrès nociu, el que ens perjudica, com ara quan percebem que no tenim prou recursos per poder fer la feina. Quan aquest distrès laboral es perllonga en el temps, parlem de burnout», explica Tàpia Caballero.

Conductors amb més risc

L'estudi ha avaluat 518 conductors professionals de diferents sectors del transport —taxis, ambulàncies, camions, transport de passatgers, etc.— que, en major o menor mesura, tracten amb viatgers, usuaris, clients, pacients i familiars de pacients. «Gràcies a estudis anteriors, se sabia que els professionals amb més risc de patir desgast professional són els que tracten amb persones», assenyala Tàpia Caballero.

Els resultats mostren que els professionals que tracten diàriament amb persones són els que poden patir més esgotament i tenen més probabilitats de cometre errors durant la conducció i més risc de patir accidents de trànsit. «És important tenir en compte tots els factors: les característiques i el contingut de la feina, o altres factors individuals, com ara la personalitat», assenyala l'autora de l'estudi.

La síndrome de l'esgotament professional, a més de repercutir negativament en el rendiment laboral, tal com adverteix l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, també incrementa el risc d'accident. Aquesta situació ha empitjorat durant la pandèmia de la COVID-19: durant aquest període, el nombre de morts en camions de més de 3.500 kg s'ha multiplicat en un 2,4 respecte de la mitjana dels últims cinc anys, segons el que recull l'estudi «Problemas, riesgos y accidentes en el transporte profesional relacionados con COVID-19», elaborat per FESVIAL (Fundació per a la Seguretat Vial) i la Universitat de València en 2020.

Com predir el desgast professional

L'estudi va detectar que els millors predictors eren la fatiga laboral, que pot predir l'esgotament (primer indicador del burnout); la falta de motivació, que pot predir la despersonalització (segon element indicador), i l'estabilitat emocional, que pot predir la falta de realització personal (tercer element indicador). «Els millors predictors són la fatiga, com ara la somnolència, el cansament o la falta d'energia; la inestabilitat emocional, com ara el fet de no saber gestionar les emocions que poden generar conflictes, i la falta de motivació», detalla Patrícia Tàpia Caballero, doctora en psicologia.

A l'hora d'establir mesures de prevenció en les empreses, l'estudi indica que es pot mesurar la fatiga específica dels conductors professionals amb un qüestionari anomenat DF-8, desenvolupat enguany per Tàpia, Boada i Vigil. D'aquesta manera, es detecta un dels primers indicadors del burnout: l'esgotament. «Ajudaria a localitzar els treballadors que pateixen fatiga abans que comencin a aparèixer els altres indicadors: la despersonalització (actituds cíniques) i la falta de realització personal (sensació d'ineficàcia professional)», afirma Tàpia. Una altra mesura que podria evitar el desgast en els conductors seria capacitar-los en estratègies d'afrontament i de gestió de l'estrès.

«Cal donar més importància als riscos psicosocials en les organitzacions. De vegades, passen desapercebuts als superiors i fins i tot als mateixos treballadors, que no s'adonen del que els està passant. Poden estar fent la seva feina amb un rendiment més baix de l'habitual, desmotivats, desil·lusionats, desconcentrats… i no saber per què. Deixar que això s'allargui en el temps perjudica seriosament el treballador i el seu entorn. S'han de prevenir aquestes situacions, perquè generen risc per al conductor i per als passatgers», conclou la investigadora.

Els resultats de l'estudi ressalten la importància de dissenyar intervencions individuals per disminuir la incidència de la síndrome d'esgotament professional, la qual cosa ajudaria a reduir les baixes laborals i possibles col·lisions, a més d'oferir més benestar al conductor.

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, per garantir una vida sana i promoure el benestar en totes les edats, i 8, que fomenta el treball decent i el creixement econòmic.

 

Article de referència:

Tàpia-Caballero, P., Serrano-Fernández, M. J., Boada-Cuerva, M., Araya-Castillo, L. & Boada-Grau, J. (2021). Variables that predict Burnout in Professional Drivers. International Journal of Occupational Safety and Ergonomics https://doi.org/10.1080/10803548.2021.1929701

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC