Les bombolles especulatives en el preu del liti posen en risc la transició energètica i la mobilitat elèctrica

La inestabilitat i la volatilitat del preu del liti en el mercat internacional poden dificultar la transició energètica i, especialment, la implantació de la mobilitat elèctrica. És més, a causa d'aquesta incertesa es posa en risc el subministrament futur d'aquest component fonamental per fabricar bateries. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi liderat per un investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en què es detalla que les bombolles del preu del liti poden impedir la presa de decisions i limitar les inversions de les empreses implicades en l'extracció i la producció d'aquest mineral.

«Els preus del liti, un dels minerals més importants actualment per a la transició energètica i el sector del transport, no són tan estables, i hi ha proves d'una presència important de bombolles especulatives», apunta Jorge M. Uribe, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, líder del grup Finance, Macroeconomics and Management (FM2) i autor principal d'aquest treball, juntament amb altres experts de la Universitat de Barcelona i la Universitat del Valle (Colòmbia).

«Tendim a pensar que els preus reflecteixen la realitat del mercat i que automàticament s'ajusten a l'oferta i la demanda de manera correcta, però això no sempre és així. En el cas del liti, el conflicte és molt delicat, perquè és un mineral fonamental que permetrà una transició energètica cap a models més sostenibles i menys contaminants en el sector de la mobilitat i el transport. Sense liti no hi ha manera que el vehicle elèctric prosperi i substitueixi el vehicle de combustió», detalla Uribe.

La darrera dècada, el liti s'ha convertit en un mineral molt preuat a tot el món, perquè actualment és el component principal de les bateries dels vehicles elèctrics i guanya importància en els sistemes que emmagatzemen energia del mercat estacionari (per exemple, edificis i habitatges).

«Actualment, cap tecnologia no és tan eficient com les basades en liti per produir bateries a un cost raonable, per la qual cosa cada dia el mineral és més important, especialment en el sector del transport i en la transició cap al vehicle elèctric», explica Uribe, el qual recorda que fins i tot en la generació estacionària les energies renovables (això és, basades en sol i vent) no són capaces de produir energia en moments puntuals, a causa de certes configuracions climàtiques, per la qual cosa «l'emmagatzematge d'energia és una prioritat global avui, i cada vegada ho serà més».

La complexitat del mercat del liti

A diferència del d'altres matèries primeres, el del liti és un mercat totalment globalitzat que experimenta fluctuacions importants en el preu, moltes vegades sense causa aparent, o desconeguda pels agents participants en el sector. «Hem detectat una presència molt sincronitzada de diverses bombolles de manera simultània a les del liti, la qual cosa probablement es deu a la presència d'agents financers i d'un altre tipus que no solament negocien amb liti, ja que inverteixen en diversos mercats», assegura l'investigador de la UOC.

D'aquesta manera, la volatilitat i la incertesa generades per aquestes bombolles poden arribar a afectar la implantació del vehicle elèctric, així com els nous models de transport. Així, la inestabilitat de preus del liti pot dificultar la planificació, ja que, davant un preu que no està fonamentat, les empreses no faran inversions fortes fins que no estiguin segures que el preu i el cost són reals i estables, i que responen a les regles fonamentals del mercat i no a especulacions o a factors de molt curt termini.

«El fet que hi hagi una bombolla en el mercat del liti retarda totes les implantacions previstes i el progrés del sector. Per exemple, una empresa que vulgui fer una inversió avui és probable que s'estimi més esperar dos anys per veure com s'estabilitza el mercat i assegurar-se que no som en una bombolla», resumeix Uribe.

En el cas de l'Estat espanyol, la situació pot arribar a ser encara més complexa, ja que l'inici dels plans cap a una transició energètica i la mobilitat sostenible estan dissenyats a curt-mitjà termini. «L'Estat espanyol és més susceptible que altres estats fora del marc europeu, ja que la seva proposta en favor de la transició energètica és molt ambiciosa», assevera l'investigador de la UOC.

Propostes per evitar especulacions

Per evitar la volatilitat dels preus d'aquest mineral i les possibles bombolles, els autors de l'estudi plantegen adoptar mesures com els fons d'estabilització i crear reserves de capital. Així, amb aquestes estratègies es redueixen els riscos per als agents productors i es regularitza el mercat.

«Aquests fons haurien d'estar situats idealment en carteres, com els mercats de valors mundials semblants a l'or, per exemple. Amb això es garanteix un preu mínim i s'elimina la incertesa de la pujada o la davallada brusca, pròpies de les bombolles», aclareix aquest expert.

De la mateixa manera, també cal dissenyar una planificació a mitjà i llarg termini per part dels estats i les grans empreses del sector, amb l'objectiu d'aportar més seguretat i de diversificar els riscos operatius derivats de la participació en el mercat del liti. «Si no s'adopten mesures, hi ha un risc important, ja que els preus poden baixar molt abruptament i provocar situacions d'escassetat de liti», conclou Uribe.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 7 (energia assequible i no contaminant), 9 (aigua, indústria, innovació i infraestructures) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles).

 

Referència

Uribe, Jorge M. et al. »Price Bubbles in Lithium Markets around the World». IREA – Working Papers, 2021, ANAR21/10. http://hdl.handle.net/2445/176819

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC