El sector agrari, un dels sectors que registra més accidents laborals greus a Espanya

El sector agrari és un dels sectors que registra la taxa més elevada d'accidents greus a Espanya, de manera destacada i en comparació amb altres activitats. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el qual s'identifiquen els motius d'aquesta elevada sinistralitat en activitats com ara l'agricultura i la ramaderia.

Al treball, publicat a la revista científica Safety Science, s'han analitzat més de 150.000 accidents de diferent índole i gravetat ocorreguts entre els anys 2013 i 2018 a Espanya. «El sector primari produeix una alta taxa d'accidents greus en comparació amb tots els altres sectors», apunten els professors i investigadors dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Natàlia Cugueró, del grup SUMA (Sustainability and Management Research Group), i Xavier Baraza, del grup DigiBiz (Digital Business Research Group).

És més, segons aquests experts, activitats com ara l'agricultura amb prou feines han estat objecte d'estudis vinculats als accidents ocorreguts al treball malgrat ser el tercer sector amb més accidents, després de la indústria química i la construcció. «El sector primari està infraestudiat, tot i que és font de nombrosos accidents. Per tant, les ràtios persisteixen al llarg del temps, perquè els dos primers han incorporat nombroses mesures de seguretat i en el cas de l'agricultura no s'han incorporat les mateixes exigències», explica Cugueró.

Causes de l'elevada sinistralitat

Entre les causes d'aquesta elevadíssima sinistralitat laboral a l'agricultura, els investigadors n'han identificat diverses, moltes d'aquestes relacionades amb els riscos propis de la seva activitat, com ara l'ús de maquinària i la duresa física, però també amb el perfil d'empleat i les particularitats d'aquest tipus de treballs. «Aquest és un sector amb una elevada taxa de personal immigrant i amb un risc elevat a causa de la mateixa naturalesa del treball. A més, en les últimes dècades, activitats com ara l'agricultura s'han caracteritzat per tenir condicions laborals molt precàries», expliquen els autors.

Així, a mesura que un sector és més precari, les persones que hi treballen «tenen menys probabilitats d'organitzar-se, reclamar els seus drets i estudiar les causes específiques dels accidents, una qüestió de justícia social», apunta el personal investigador.

D'aquesta manera, els accidents laborals al sector primari estan relacionats amb aspectes com ara l'edat, el sexe, la nacionalitat, l'activitat econòmica, el personal de l'empresa, la durada de la jornada, el lloc de l'accident i fins i tot la regió. En concret, les comunitats autònomes d'Andalusia, València i Múrcia registren prop del 60 % dels accidents agrícoles, amb un 37 %, un 13 % i un 9 % dels casos, respectivament, uns territoris caracteritzats pel desenvolupament d'una agricultura més intensiva i que sol disposar d'una mà d'obra amb presència de personal immigrant. Per contra, es produeixen menys sinistres, però més greus, en regions com ara Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura, unes àrees en les quals l'ús de maquinària és més elevat per a les tasques agràries.

«En general, les regions amb més treballadors al sector tenen més accidentalitat i també més accidents greus. Aquesta gravetat respecte al total és més baixa a Andalusia, València i Múrcia. En canvi, presenta un sentit oposat —més accidents greus o fatals respecte al total— en zones com ara Catalunya, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, on això es pot atribuir a l'ús més intensiu de maquinària», incideixen els experts, tot i que recalquen que l'alta taxa d'accidents «persisteix en el temps» i que amb prou feines han tingut millora en les últimes dècades.

No obstant això, els autors també assenyalen que en un alt percentatge d'accidents hi ha una sobreestimació de les capacitats pròpies de cada treballador i una escassa percepció del perill. «A conseqüència d'això, alguns treballadors i treballadores subestimen els perills involucrats i assumeixen més riscos, la qual cosa porta a més accidents greus, per la qual cosa és necessari incrementar altres maneres de conscienciar els treballadors i les treballadores dels perills», recala el personal investigador.

Solucions i propostes de seguretat al sector

En aquest sentit, després de la detallada anàlisi dels milers d'accidents amb catorze variables, els autors de l'estudi ofereixen diferents conclusions i línies de recerca amb l'objectiu de millorar la seguretat dels treballadors i també d'ajudar els reguladors que marquen la legislació i la normativa del sector.

Referent a això, els experts plantegen implementar plans de formació i conscienciació sobre els riscos laborals de les activitats del sector primari i sobre la necessitat d'adoptar mesures de protecció i autoprotecció tant per a persones amb poca experiència com per a personal amb una dilatada trajectòria. «La formació al llarg de la vida laboral és crucial per al treballador per seguir avaluant els riscos i protegir-se'n bé. Aquesta relaxació deguda a un excés de confiança i a una distensió de les mesures de protecció es podria corregir amb formació continuada de les empreses del sector», afegeix Baraza.

Per la seva banda, pel que fa a l'Administració, s'han d'incrementar els esforços de recerca i mesures de prevenció en aquest sector, ja que és el tercer d'Espanya en nombre d'accidents al treball. És més, segons algunes estimacions, la falta de control al sector podria estar ocultant la situació de precarietat d'alguns treballadors i treballadores, per la qual cosa aquestes xifres d'accidents laborals a l'agricultura podrien incrementar-se.

En aquest aspecte, cal tenir en compte que l'agricultura és un sector amb una importància cabdal en un món sostenible i que probablement es veurà intensificada per incrementar la seva producció, per la qual cosa l'adopció de mesures per reduir els accidents ha de ser prioritària. D'aquesta manera, la solució per al sector ha d'incorporar l'increment de la tecnologia, tecnificació de manera semblant a la formació.

«Aquestes mesures portaran a un augment de l'eficiència, però també a una necessitat més gran de formació per a l'ús d'aquesta maquinària. Si s'intensifica l'ús de maquinària però no s'imparteix la formació adequada, el resultat és l'increment de la productivitat, però a un cost de més accidentalitat greu. Per tant, veiem important adoptar mesures de sostenibilitat, eficiència i ús intensiu de maquinària, que, al seu torn, incorporin més estratègies de prevenció i formació contínua, perquè aquesta eficiència no sigui a cost de la salut laboral», conclouen els experts.

Tots aquests resultats han de ser utilitzats tant per les empreses com pels reguladors, per augmentar la seguretat de les activitats agrícoles. Això sí, aquestes conclusions només són aplicables en el cas del sector primari espanyol.

Aquesta investigació de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, de salut i benestar; 8, de treball decent i creixement econòmic, i 10, de reducció de les desigualtats.

 

Referència

Baraza, Xavier, Cugueró-Escofet, Natàlia. Severity of occupational agricultural accidents in Spain, 2013–2018. A: Safety Science [en línia]. 2021. Vol. 143, núm. 105.422. ISSN 0925-7535. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j.ssci.2021.105422.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC