La revista 'ETHE' lidera posicionament, globalitat i impacte social en aprenentatge en línia

La revista científica International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE), coeditada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicada des dels inicis, el 2004, en accés obert, es consolida com a referent mundial en la seva àrea. El reconeixement de la comunitat científica l'obté pel posicionament en els índexs de referència, l'impacte social que mostren les seves mètriques alternatives i la qualitat dels seus articles.

Els índexs d'impacte tradicionals mostren, per segon any consecutiu, que ETHE ascendeix posicions en el rànquing de publicacions acadèmiques d'educació. En un any, ETHE ha passat d'ocupar la posició 27 a situar-se en la 18 (d'un total de 264 revistes) en la Core Collection d'educació del Journal Citations Reports (JCR). Així mateix, ha incrementat notablement el factor d'impacte (journal impact factor, JIF), de 3,080 el 2019 a 4,944 el 2020 (primer quartil, Q1). El JIF és l'índex bibliomètric més rellevant per mesurar la repercussió que ha obtingut una revista en la comunitat científica.

A Scopus, una altra base de dades de referència de publicacions científiques internacionals, ETHE ha passat de la posició 41 a l'11 (d'un total de 1.531), ha obtingut un CiteScore de 9,2 el 2020 (el 2019 era de 5,6) i s'ha situat en el Q1 de les categories d'educació i de ciències de la computació.

«Per a una revista científica, la bona posició acadèmica, que no solament es mesura pels índexs de referència, sinó també i especialment pel seu impacte social en el seu àmbit de coneixement, repercuteix positivament en l'interès de la comunitat investigadora per publicar-hi. Així, el 2020 vam rebre prop de 1.300 articles, un 62 % més que l'any anterior, i aquest any ja n'hem rebut 950 entre els mesos de gener i setembre», assenyala Josep M. Duart, editor en cap d'ETHE i catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Bibliometries alternatives a l'alça

Les bibliometries alternatives són un conjunt d'indicadors que comptabilitzen i analitzen la interacció social per mitjà del nombre de baixades dels articles; la presència en gestors bibliogràfics, com ara Mendeley; les mencions a les xarxes socials, com ara Twitter i Facebook; les aparicions en diaris i blogs, etc. És a dir, mesuren l'impacte de la recerca quantificant-ne la presència a la web social. En aquest tipus de mètriques alternatives, ETHE també creix i se situa en nivells d'alt impacte. Per exemple, durant el 2020, la revista va aconseguir en xarxes socials 2.493 mencions de bibliometries alternatives i els articles es van baixar 1.093.680 vegades.

En particular, ETHE gaudeix de gran reconeixement a Twitter i se situa en aquesta xarxa social com a referent en educació i tecnologia en l'ensenyament superior. De la mateixa manera, fa ús de Facebook per difondre els seus articles científics i recorre a infografies i vídeos per donar suport a autors i autores en el procés de dinamització i disseminació social de les seves publicacions. «La qualitat de les recerques publicades, la difusió a les xarxes socials, la internacionalització..., tot en conjunt fa que la visibilitat de la revista estigui en alça», assenyala Elsa Corominas, editora executiva d'ETHE.

Internacionalització, clau del lideratge

Un altre aspecte important per a ETHE és la visió i el posicionament internacional. La revista ha fet un salt cap a la internacionalització amb un equip editorial i un consell assessor integrats per personal investigador de totes les regions i continents del món. Actualment, el consell editorial el formen 53 investigadors i investigadores provinents de 27 països, i és paritari quant a gènere. L'equip d'editors de la revista, també paritari, està format per Álvaro Galvis, de la Universitat dels Andes (Colòmbia); Mairéad Nic Giolla Mhichíl, de la Universitat de la Ciutat de Dublín (Irlanda); Airina Volungevičienė, de la Universitat Vytautas Magnus de Kaunas (Lituània), i Josep M. Duart, de la UOC. Finalment, cal destacar que la incorporació del grup Springer com a editor de la revista el 2016 va marcar un punt d'inflexió clar en l'impuls a la internacionalització de la revista.

ETHE és una revista atractiva per publicar resultats de recerca de qualsevol país del món. Per exemple, 186 autories de 34 països van publicar a la revista durant el 2020. La seva vocació, clarament internacional, també es reflecteix en la identificació de temes interessants de ser tractats en edicions especials. «El 2019 vam publicar un monogràfic sobre la incidència de la intel·ligència artificial en l'ensenyament superior. Vam aconseguir que persones rellevants lideressin i editessin una col·lecció d'un tema incipient i de gran importància, la qual ha estat sol·licitada per traduir-la a diversos idiomes, incloent-hi el mandarí», comenta Josep M. Duart.

Finalment, un element clau per assegurar la varietat i la qualitat dels temes de què es tracta és comptar amb un equip de més de 500 revisors, experts i expertes en diverses àrees. «Disposem de revisors qualificats i altament compromesos amb la revista. La part més sensible del procés de revisió d'experts (peer review) és decidir sobre l'acceptació o no d'un article. En el nostre cas, qualsevol decisió que es pren està sempre ben argumentada, de manera que els comentaris enviats a cada autor sempre li aporten elements de millora», indica Corominas. A més, «els temps entre l'acceptació i la publicació d'un manuscrit mostren una gestió editorial professionalitzada i en la qual el personal investigador és central», conclou.

Sobre International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE)

ETHE és una revista científica en línia d'accés obert fundada el 2004 per la UOC. Fins al 2016 la revista es va dir RUSC (Revista d'Universitat i Societat del Coneixement) i durant aquesta etapa es van publicar 12 volums, amb un total de 250 articles, 177 dels quals eren en anglès i en espanyol. Des del 2016, ja amb el nou nom, es publica només en anglès i en un sol volum anual, que conté entre 45 i 60 articles i entre dos i tres monogràfics temàtics a l'any. Vegeu la història d'ETHE.

Les revistes acadèmiques de la UOC

El cent per cent de les revistes acadèmiques de la UOC és d'accés obert. En total, la UOC publica deu revistes, set d'acadèmiques (amb revisió d'experts) i tres de divulgatives. Més informació: publicacions científiques de la UOC.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC