La generació muda: per què els 'millennials' no agafen el telèfon?

«No l'he sentit», «el tenia en silenci» o «tenia poca cobertura» són les tres principals excuses dels millennials per no agafar una trucada. A aquesta generació de joves les trucades els semblen una mena d'ofensa, i per això les eviten, de manera que es converteixen en el que molts consideren com la generació muda. «Els millennials i la generació Z han integrat la comunicació mitjançant plataformes asíncrones, en què no cal que coincideixin en el temps els dos interlocutors, i els resulta més fàcil, còmode i menys intrusiu», afirma Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Rebre una trucada els resulta una intromissió en la vida quotidiana que consumeix molt de temps. Així ho consideren el 75 % dels joves entrevistats en l'estudi Generation mute, millenials phone call statistics realitzat a 1.200 millenials nord-americans nascuts entre el 1981 i el 1996. «És una intrusió que el jove no sap quant de temps el mantindrà ocupat i, a més, tenen la percepció que qui truca té més necessitat que qui rep la trucada», afirma Soler sobre les principals raons dels joves per evitar despenjar el telèfon. La segueixen la invitació a un esdeveniment (55 %), haver de fer un favor (49 %) o la confrontació verbal (46 %) com les cinc excuses més utilitzades. «La manca de seguretat en les seves habilitats comunicatives davant la conversa presencial i síncrona fa que posin en marxa mecanismes de defensa com l'evitació; si no responen, no hi ha oportunitat de posar a prova aquest dèficit d'habilitats», adverteix el psicòleg.

Ansietat per trucar o per fer videotrucades

Més enllà de la intromissió o de la manca de seguretat, la veritat és que el 81 % dels joves sent ansietat abans de tenir prou valor per fer una trucada. «Perceben la trucada tradicional com una estratègia comunicativa arriscada, perquè en una trucada no poden esborrar les paraules pronunciades en viu dins d'una conversa. Això els genera menys seguretat i confiança que, per exemple, fer servir una nota de veu, format que els permet repetir la seva al·locució tantes vegades com calgui abans d'enviar-la», explica Ferran Lalueza, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

Aquesta ansietat s'ha vist incrementada per la pandèmia a causa de les videotrucades. Durant el 2020 les videoconferències diàries van augmentar un 30 % segons el Panell de Llars de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). «Tots els inconvenients que els suposa una trucada es veuen agreujats en les videotrucades, que els obliguen a mostrar-se en viu, sense filtres, veient-se a si mateixos amb tots els seus eventuals defectes amplificats i a la vista dels altres participants», adverteix Lalueza. Sensacions de nerviosisme i inquietud, por de parlar durant les reunions, cert pànic escènic, estrès i menys productivitat abans d'una reunió són alguns dels factors que els experts han batejat com a Zoom anxiety. «L'ansietat és matemàtica: com més alta sigui la percepció d'amenaça de pèrdua de temps, que ens demanin alguna cosa, que ens interrompin durant un temps indeterminat, de no controlar el temps invertit en aquella comunicació, d'incomoditat amb el llenguatge no verbal..., i més baixa la percepció dels nostres propis recursos per fer-hi front, més elevada serà l'ansietat anticipatòria de la situació», detalla el psicòleg.

Els més enganxats al mòbil però els menys capaços d’interactuar en directe

«Els millennials (25 a 40 anys) i la generació Z (16 a 24 anys) són els usuaris més intensius del mòbil i mantenen una interacció constant amb altres persones a través de les xarxes socials i les aplicacions, però, paradoxalment, han perdut l'hàbit d'interactuar en directe», afirma Lalueza. Avui la generació que va néixer i va adoptar des de ben petita el telèfon intel·ligent és la que menys interactua en viu. «No és un problema comunicatiu, perquè disposen de recursos per fer-se entendre, sinó un tema d'hàbits, que pot reduir a mitjà termini el ventall de competències comunicatives que tenen al seu abast, cosa que certament resultaria empobridora», conclou Lalueza.