El Ministeri de Ciència i Innovació finança nou projectes de recerca de la UOC

Tecnologia per a les dificultats del llenguatge, musicoteràpia contra l'Alzheimer, la millora de la pràctica docent universitària, conèixer la Xina a l'Estat espanyol, la digitalització en el turisme, la igualtat de gènere en l'àmbit laboral, la novel·la global i el programari en la intel·ligència artificial, són els temes dels projectes de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que han rebut nou finançament estatal. El Ministeri de Ciència i Innovació ha aprovat aportar entorn de 700.000 euros per al desenvolupament de nou recerques de la UOC, per mitjà de les convocatòries de 2020 de programes estatals de finançament de l'R+D+I.

Intervenció del llenguatge oral per prevenir dificultats lectores

Dissenyar, implementar i avaluar un programa d'estimulació del llenguatge oral per a nenes i nens d'educació infantil per prevenir les dificultats lectores és un dels objectius principals del projecte que lidera el catedràtic i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Llorenç Andreu, juntament amb més investigadors del grup de recerca de Cognició i Llenguatge (GRECIL), adscrit al NeuroDevelop eHealth Lab de l'eHealth Center.

Aquest projecte implementarà i avaluarà els resultats d'un programa d'intervenció en 200 nens de cinc anys amb els quals es treballarà la consciència fonològica, la morfològica i la semàntica. A més, aquesta recerca estudiarà els beneficis de l'ús de tecnologia educativa interactiva per als infants amb dificultats del llenguatge, aplicant activitats amb moviments i tasques lingüístiques amb els dispositius Kinect, una tecnologia de registre del moviment que es fa servir en videojocs.

Aprendre a comprendre els altres més enllà de la literalitat de les paraules

Núria Esteve, investigadora també adscrita al grup GRECIL, al NeuroDevelop eHealth Lab, i als Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, coordinarà juntament amb més investigadors del seu equip un estudi sobre els mecanismes lingüístics i comunicatius que contribueixen al desenvolupament infantil de la capacitat de comprendre els altres més enllà de la literalitat de les paraules. L'adquisició de significat pragmàtic és central perquè permet als infants restringir els possibles significats de paraules desconegudes, enriqueix la interpretació del contingut i impacta en el desenvolupament d'altres habilitats lingüístiques.

Aquesta recerca explorarà el desenvolupament del llenguatge entre dos i set anys per estudiar com es processen en temps real els matisos lingüístics i com s'estructura el discurs. L'estudi se centrarà a analitzar la prosòdia —les característiques rítmiques, accentuals i entonatives de la parla— i en els moviments corporals, com els gestos amb les mans o el cap i les expressions facials. La recerca avaluarà infants amb desenvolupament típic, i també casos que tinguin un trastorn del desenvolupament del llenguatge o de l'espectre autista.

Musicoteràpia en pacients amb deteriorament cognitiu

L'eficàcia limitada d'alguns medicaments per tractar la demència ha impulsat l'interès de la recerca cap a la cerca de teràpies complementàries no farmacològiques per tractar el deteriorament cognitiu, com la musicoteràpia en el cas de l'Alzheimer. Marco Calàbria, investigador dels Estudis de Ciències de la Salut, investigarà si la música de fons actua com un potenciador de la memòria en persones amb Alzheimer lleu o deteriorament cognitiu lleu. Alguns autors han suggerit que l'ús de la música com a fons és una forma de potenciar estratègies eficients per vincular nova informació als contextos d'aprenentatge i uns altres afirmen que ajuda a augmentar el nivell d'activació relacionat amb les emocions.

Analítiques d'aprenentatge per a la millora de la pràctica docent universitària

La ingent quantitat de dades que anem traçant en cadascuna de les nostres activitats de la societat pot ser una gran oportunitat —per exemple, per personalitzar processos—, tot i que hi ha qui ho percep com una amenaça davant la pèrdua de privacitat. En aquest context, el projecte coordinat per Montse Guitert, investigadora capdavantera del grup d'Educació i TIC (EDUL@B), dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, planteja com es pot aprofitar l'ús de les analítiques d'aprenentatge, com a eina per dotar d'informació rellevant el professorat per incrementar la qualitat de les propostes d'educació digital i afavorir el seu desenvolupament professional docent. En aquesta recerca també participen els investigadors d'EDUL@B Juliana Raffaghelli, Teresa Romeu i el catedràtic Albert Sangrà.

Conèixer més bé la cultura xinesa gràcies a la digitalització

La digitalització de la cultura i la generació de coneixement a través d'internet van transformant la realitat sociocultural, la qual cosa provoca que sectors com el del llibre pateixin canvis dràstics.

Maialen Marin, del grup Crisi, Alteritat i Representació (ALTER), dels Estudis d'Arts i Humanitats, coordinarà un projecte que estudiarà com la traducció exerceix un paper fonamental, encara que invisible, en aquesta nova forma de generació de coneixement. L'equip investigador analitzarà i desenvoluparà materials i iniciatives digitals sobre literatura xinesa contemporània. Aquest projecte de recerca comptarà amb la col·laboració d'editors, educadors, mediadors interculturals i estudiants per promoure el diàleg intercultural i la diversitat.

Amb aquesta recerca s'impartiran tallers en barris amb gran presència de migrants xinesos a l'Estat espanyol —Fort Pienc, de Barcelona, i Fondo, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), així com Usera, de Madrid— a fi d'avaluar l'eficàcia dels materials desenvolupats per connectar la comunitat del país asiàtic amb els lectors espanyols.

La digitalització de la indústria turística

Lluís Garay i Soledad Morales, com a coordinadors del projecte, i els investigadors del grup Noves Perspectives en Turisme i Oci (NOUTUR), dels Estudis d'Economia i Empresa, donaran continuïtat al seu estudi sobre l'evolució i els processos d'integració, adaptació i resiliència de l'economia de plataforma turística a l'Estat espanyol, en el context actual d'acceleració dels processos de digitalització, accentuat per la pandèmia. Els investigadors consideren que la digitalització afectarà la sostenibilitat d'algunes destinacions turístiques determinades i la viabilitat de sectors que hi ha associats, però que també pot incidir en la recuperació del turisme, la qual cosa comportaria efectes socioeconòmics positius en el que és un sector estratègic a l'Estat espanyol.

La igualtat de gènere en l'economia de plataforma

La investigadora Mayo Fuster, líder del grup Digital Commons (DIMMONS) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), coordinarà el projecte Gènere digital per desenvolupar un marc d'anàlisi sobre la igualtat de gènere en l'economia de plataforma amb una perspectiva interseccional. L'estudi intentarà comprendre, entre altres qüestions, fins a quin punt les regulacions i les polítiques en l'economia de plataforma han considerat el gènere i podrien afavorir la igualtat.

Segons els investigadors, «l'auge de les plataformes digitals s'ha vist reforçat a causa de la situació global generada per la pandèmia». En aquest context, apunten, «s'ha ampliat la rellevància d'entendre la dinàmica de gènere en l'economia de plataforma, a causa de les desigualtats relacionades amb el teletreball i les responsabilitats de les cures. A més, en la situació actual, ha augmentat la violència envers les dones dins la llar».

El projecte es desenvolupa en el marc de la Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital (Càtedra_Oberta), una col·laboració entre la UOC, l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, dirigida pel grup DIMMONS, el programa MatchImpulsa, com a part del programa d'accions de la Càtedra_Oberta, i el programa Sharing Cities Action, en què participen cinquanta ciutats de tot el món.

La novel·la com a forma global

El projecte The Novel as Global Form. Poetic Challenges and Cross-border Literary Circulation, codirigit per Neus Rotger, del Global Literary Studies Research Lab (GlobaLS), adscrit als Estudis d'Arts i Humanitats i a l'IN3, proposa un nou enfocament d'estudi per al camp emergent de la novel·la global, una forma narrativa que aspira a representar i pensar el món contemporani. A partir de l'estudi d'un corpus de novel·les publicades els darrers trenta anys, el projecte combina per primera vegada la història material amb la crítica literària i l'estudi de les formes narratives.

Aquest projecte —en què participen més investigadors del grup GlobaLS, que és dirigit per Diana Roig-Sanz, investigadora ICREA— té com a objectiu comprendre com la novel·la construeix i qüestiona discursos globals, sobre assumptes com la violència global, la desigualtat, la migració o el canvi climàtic, i veure de quina manera circulen a gran escala en els mercats literaris internacionals.

El desenvolupament de programari per a intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial (IA) ha aconseguit nivells d'efectivitat notables en molts dominis. Mostra d'això són els bots de conversa per a serveis d'atenció al client, l'anàlisi d'imatge en diagnòstics mèdics o l'assistència a la conducció en vehicles autònoms. No obstant això, dissenyar sistemes d'IA suposa un desafiament perquè, entre altres qüestions, són part d'un programari intel·ligent que els inclou. Actualment, la part intel·ligent d'aquest tipus de programari es desenvolupa de manera separada de la resta del sistema, la qual cosa implica reptes com definir la comunicació entre els components d'IA i els tradicionals.

Per això, amb el seu projecte, Jordi Cabot, investigador ICREA, i Robert Clarisó, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, com a coordinadors, i la resta de membres del grup Systems, Software and Models Research Lab (SOM Research Lab), de l'IN3, tenen per objectiu simplificar l'especificació, la generació, la prova, el desplegament i l'evolució de qualsevol tipus de programari intel·ligent mitjançant una plataforma de desenvolupament low-code. Aquest tipus de plataformes permeten accelerar la creació i el lliurament de programari reduint dràsticament la programació manual.

Els investigadors consideren que els resultats d'aquest projecte podrien tenir un impacte tecnològic, econòmic i social significatiu i permetre un creixement notable del nombre de desenvolupadors de programari intel·ligent, la qual cosa en redueix el temps de comercialització i incrementa la competitivitat de les companyies espanyoles en el seu mercat global.