Un mètode científic calcula la millor manera de donar més espai als vianants a les ciutats postpandèmia

Abans de la pandèmia de la COVID-19, moltes ciutats s'havien afegit a la tendència de donar més espai als vianants. La crisi sanitària actual ha posat el focus en aquest ús de l'espai públic i, en alguns llocs, s'han ampliat zones per als vianants per augmentar la distància social i prevenir els contagis. També s'han restringit algunes vies al trànsit, però hi ha cap mètode científic que serveixi de guia per prendre aquesta mena de decisions?

Això és precisament el que ha desenvolupat un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units). Després de mesurar per primera vegada de manera automatitzada com es distribueix l'espai a les voreres i les calçades a deu ciutats de tres continents, els científics han dissenyat una metodologia per decidir quina mena d'intervencions cal emprendre perquè hi hagi més distància entre vianants.

«Si no hi fas cap intervenció, és impossible tenir una xarxa per a vianants que permeti la distància social a les ciutats», assenyalen Daniel Rhoads, Albert Solé, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i Javier Borge-Holthoefer, investigadors del grup CoSIN3 de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i coautors de l'estudi, publicat a la revista científica Communications Physics.

Les ciutats analitzades van ser Denver, Mont-real, Washington, Boston i Nova York a l'Amèrica del Nord; Buenos Aires a l'Argentina; Bogotà a Colòmbia; Brussel·les a Bèlgica; Barcelona a Espanya, i París a França.

«La nostra metodologia mostra que amb una estratègia ben planificada es pot repartir l'esforç per reforçar la xarxa de voreres a tota la ciutat i, alhora, permetre el trànsit rodat», afirmen els investigadors. Gràcies a un algorisme desenvolupat pels autors de l'estudi, en cada cas concret es podria repartir el cost per mantenir aquesta xarxa de voreres tant entre vianants com entre conductors.

Les ciutats europees serien les que complirien més bé aquest equilibri a causa de la disposició urbanística que presenten, mentre que a les dels Estats Units costaria més d'aconseguir, segons Borge-Holthoefer, líder del grup CoSIN3.

El contrast entre Barcelona i Nova York

Els investigadors recorren al terme open streets (en català, 'carrers oberts'), «que s'ha popularitzat entre els mitjans en anglès per referir-se, sobretot, a tancar un carrer als cotxes i donar via lliure a vianants i a la micromobilitat, amb vehicles lleugers com bicicletes o patins», apunta Borge-Holthoefer. Aquí també s'hi inclourien altres activitats, com ampliar les terrasses o donar més espai al joc infantil.

Per mesurar quin espai es dedica a vianants i a vehicles, els autors van fer servir dades SIG —sistemes d'informació geogràfica— públiques, normalment allotjades en els portals de dades obertes dels ajuntaments.

A l'hora de triar les deu ciutats, van tenir en compte que aquestes dades estiguessin disponibles i que corresponguessin a diferents continents per poder-les comparar. L'estudi revela que la planificació urbanística, en la majoria dels casos, deixa poc espai als vianants per caminar. «L'espai públic es distribueix de manera "injusta" o "arrogant", com indiquem a la recerca», indica Borge-Holthoefer.

En comparar ciutats europees, llatinoamericanes i nord-americanes, els autors van descobrir que les urbs més equitatives eren les europees. Les que dedicaven menys espai als vianants eren les dels Estats Units, mentre que les llatinoamericanes es trobaven en el terme mitjà.

Barcelona, per exemple, dedica gairebé la meitat de l'espai públic a les voreres, mentre que Nova York només els dedica el 28 %. En general, els centres de les urbs destinaven més espai als vianants, i aquest espai anava disminuint en favor dels vehicles a les zones perifèriques.

Les dades i els codis d'aquesta recerca són completament accessibles, atès que Communications Physics és una publicació científica d'accés obert.

Aquesta recerca ha estat en part possible gràcies al projecte de la Direcció General de Trànsit núm. SPIP2017-02263 i a la cessió de dades sobre el trànsit a Barcelona per part de l'empresa TC Group Solutions.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 11, ciutats i comunitats sostenibles.

Article de referència

Rhoads, D., Solé-Ribalta, A., González, M. C., et al. A sustainable strategy for Open Streets in (post)pandemic cities. Commun Physics 4, 183 (2021). https://doi.org/10.1038/s42005-021-00688-z

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC