Els professionals de la salut preveuen continuar fent servir la consulta electrònica després de la pandèmia

El 2015, com a part de la carpeta personal de salut coneguda com La Meva Salut, es va incloure l'eConsulta per a tots els habitants i els professionals d'atenció primària de Catalunya. Un estudi dut a terme per la Universitat Oberta de Catalunya i l'Institut Català de la Salut (ICS), de la Generalitat de Catalunya, revela la bona predisposició dels professionals a continuar fent servir aquest servei en un context post-COVID-19. En l'anàlisi, publicat en accés obert al Journal of Medical Internet Research, l'equip investigador valora la implementació del sistema entre personal sanitari i persones usuàries, així com la utilitat que té avui dia.

La importància de l'eConsulta durant la pandèmia

L'eConsulta és una eina de teleconsulta asincrònica, és a dir, una eina de comunicació digital que no requereix presencialitat ni coincidència en el temps. Permet a la ciutadania enviar consultes en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu al seu metge o metgessa de capçalera o al seu infermer o infermera d'atenció primària i rebre resposta en un termini màxim de 48 hores en dies laborables. L'eina permet enviar fitxers adjunts, com ara fotografies i altres documents, que es poden incorporar a la història clínica del pacient per decisió del professional sanitari.

Tot i que l'eConsulta complementa l'atenció presencial, l'ús d'aquesta eina ha augmentat de manera molt significativa durant la pandèmia i ha facilitat la resposta a l'alta pressió del sistema de salut. «La telemedicina s'ha convertit en una pràctica clínica necessària, tant per oferir atenció als pacients amb COVID-19 de manera segura com per continuar atenent les consultes rutinàries d'atenció primària», explica Francesc Saigí, investigador del grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC), professor dels Estudis de Ciències de la Salut i col·laborador de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya.

La implantació de l'eConsulta s'ha anat estenent a tota la xarxa d'atenció primària i més del 92 % dels equips l'han feta servir. «Recentment s'ha començat a introduir a hospitals públics», afegeix Saigí. Això indica que la pandèmia n'ha fomentat la implementació, ja que l'ús de l'eina va començar a créixer alhora que s'adoptaven les mesures i les restriccions associades a la COVID-19. «Tot i que la taxa d'ús de l'eina fins al març del 2020 era baixa en comparació amb la consulta presencial, amb només el 0,9 % del total, la pandèmia de la COVID-19 n'ha afavorit i n'està afavorint la implementació amb una velocitat i un impacte sense precedents, i se n'ha arribat a triplicar l'ús», assegura l'investigador.

La conclusió principal de l'estudi és que la majoria de professionals assistencials estan satisfets amb l'ús d'aquesta eina i planegen incorporar-la a les seves pràctiques més enllà de la pandèmia. Els beneficis percebuts, juntament amb la pressió de l'entorn, són determinants en l'actitud i la intenció de fer servir l'eConsulta, observa el personal investigador. No obstant això, també detecta algunes resistències a la utilització persistent de l'eina després de la pandèmia, especialment entre alguns col·lectius, com ara el d'infermeria. Tot i això, l'experiència positiva entre el personal mèdic i d'infermeria augmenta la probabilitat que la continuïn emprant després de la pandèmia. «Val la pena aprofitar l'impuls que ens aporta la crisi actual per implementar almenys algunes de les solucions proposades a la literatura científica», diu Saigí.

Com ha emprat el personal sanitari l'eConsulta durant aquest temps?

Perquè la telemedicina es consolidi en l'atenció sanitària rutinària, hi ha d'haver una acceptació dels usuaris i dels professionals sanitaris. Hi ha diferents factors que poden explicar per què un col·lectiu adopta, en major o menor grau, una eina tecnològica concreta. D'aquests, els factors socials es perceben com els més complexos. «La nostra recerca confirma que la percepció d'utilitat es configura com el factor explicatiu que té més incidència sobre la predisposició d'emprar l'eConsulta», diu Saigí. «En concret», continua, «els professionals assistencials de l'Institut Català de la Salut (ICS) donen importància, per una banda, a la manera com han millorat tant la relació amb els pacients com l'eficiència de la seva activitat a l'hora de valorar la seva intenció d'emprar l'eina, i, per altra banda, als beneficis percebuts davant la intenció d'usar-la després de la COVID-19».

Segons descriu, a aquestes dues percepcions els seguiria en importància, en la intenció de continuar usant l'eConsulta després de la COVID-19, la pressió de l'entorn que, de manera directa o indirecta, companys de treball, pacients o la mateixa institució exerceixen sobre el professional. «Trobem que el fet que els pacients tinguin un accés fàcil a l'eina fa que demanin al professional que la faci servir. Així mateix, el fet que alguns companys valorin positivament l'eina o l'usin directament també influeix sobre la intenció d'ús. Finalment, el fet que la mateixa institució sanitària aposti per la implantació de l'eConsulta constitueix una raó important per adoptar-la».

Una altra variable a favor és la facilitat d'ús percebuda en la implantació de l'eina. «Això també afavoreix un impacte positiu en l'actitud a l'hora d'usar l'eina. En concret, alguns professionals milloren la seva actitud i la seva intenció d'utilitzar l'eConsulta en creure que no implicarà cap esforç, especialment en el col·lectiu de metges», comenta l'investigador. D'acord amb estudis previs, el personal mèdic de capçalera amb experiència prèvia amb altres tecnologies sanitàries digitals es mostra més entusiasta i optimista que els qui encara no les han utilitzat. «Però convé destacar el baix pes que té aquest factor enfront dels beneficis obtinguts i la pressió de l'entorn», observa.

Això es podria deure bé a la implantació generalitzada que l'Administració fa de l'eina o bé a la transformació digital accelerada que ha viscut el sector sanitari arran de la COVID-19, apunta Saigí. «En qualsevol cas, l'experiència d'usar eines tecnològiques es configura també com una variable que mostra relació directa i significativa sobre la intenció d'usar l'eConsulta després de la COVID-19. I aquest resultat indica la importància de desenvolupar competències del personal per adoptar solucions digitals en salut sostenibles.»

L'eConsulta i el camí cap al futur de la telemedicina

La implementació de la telemedicina encara té un llarg camí per recórrer, encara que la seva presència s'hagi normalitzat fins a cert punt. La pràctica professional de la salut electrònica i la telemedicina comporta canvis importants en les tasques que han de dur a terme els professionals. D'aquí la necessitat d'una literatura científica més profusa i profunda en aquest àmbit. «Els resultats d'aquest estudi són crítics per a les persones que planifiquen les polítiques de salut digital, ja que l'èxit de l'eina dependrà en gran manera de si el personal sanitari la promou», afirma. Segons l'investigador, per implantar l'eConsulta a llarg termini, s'haurien de revisar les tasques que fan els col·lectius mèdics i d'infermeria perquè la seva prestació de valor sigui més eficient i de qualitat.

Entre els reptes principals als quals s'enfronta l'eConsulta hi ha la demanda dels pacients. «No serveix de gaire tenir els col·lectius professionals actius i preparats per a la transformació digital si des de la demanda d'atenció de serveis es continua optant preferentment per l'atenció presencial. Per això és important continuar avançant en la difusió social basada en els punts forts d'aquestes eines d'atenció digital, alhora que es treballa per reduir-ne les febleses, especialment les desigualtats d'atenció que es puguin generar», explica.

Recomanacions per a un sistema d'eConsulta «perfecte»

«Per aconseguir un sistema d'eConsulta perfecte», comenta Saigí, «s'haurien de modificar, en primer lloc, les tasques que han de dur a terme els professionals per afegir-hi més valor. En segon lloc, els pacients haurien d'impulsar la demanda digital d'atenció. I, finalment, caldria establir relacions de complementarietat entre els usos, les tasques i la demanda dels pacients». Per sort, sembla que ja hem començat a recórrer el camí cap a una salut digital més comuna a la societat. «Sens dubte», afirma l'expert, «la normalització de l'eConsulta tindrà beneficis importants en el sistema sanitari. D'acord amb la literatura, l'adopció i l'ús de la telemedicina estan lligats a l'eficiència i la competitivitat, i permeten fer front als reptes que els canvis socioeconòmics plantegen als sistemes sanitaris».

Entre aquestes demandes hi ha l'atenció sanitària, l'envelliment de la població, l'augment de la mobilitat de la ciutadania, la necessitat de gestionar grans quantitats d'informació i la provisió d'una atenció sanitària millor. En opinió de Saigí, «tot això en un entorn de limitacions pressupostàries i contenció de la despesa». Diversos estudis assenyalen, a més, que l'atenció telemàtica redueix les visites presencials de baix valor afegit, de manera que es demostra l'eficiència de la intervenció des de l'òptica del proveïdor sanitari. Això indica, també, que la telemedicina permet centrar l'atenció presencial als pacients que requereixin contacte físic i descarta el desgast de recursos innecessaris, cosa que comporta un valor afegit a la implementació de l'eConsulta. «Permetria reduir les llistes d'espera i optimitzar els serveis assistencials. Serien, en definitiva, beneficis derivats de l'empoderament de la part de la població que fa un ús actiu de l'eConsulta», conclou.

La UOC aposta per l'eix estratègic en salut digital. Com a part d'aquesta iniciativa, ha creat l'eHealth Center, un centre de recerca que té la missió d'impulsar la recerca interdisciplinària i transversal en salut digital.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

 

Article de referència:

Saigí-Rubió, F., Vidal-Alaball, J., Torrent-Sellens, J., Jiménez-Zarco, A., López Segui, F., Carrasco Hernandez, M., Alzaga Reig, X., Bonet Simó, J., M., Abizanda González, M., Piera-Jimenez, J., Solans, O. (2021). Determinants of Catalan Public Primary Care Professionals' Intention to Use Digital Clinical Consultations (eConsulta) in the Post-COVID-19 Context: Mixed Methods Study. Journal of Medical Internet Research, 23,(6), 28944. https://doi.org/10.2196/28944

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC